Equipaments culturals

Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l’Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura.

Per facilitar l’anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s’han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país.

Sis tendències de futur per als museus

Center for the Future of Museums (CFM)

Un any més el CFM presenta l’informe TrendsWatch 2015 amb les noves tendències i aspectes clau que els tècnics i responsables de museus han de tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar les seves estratègies futures. Les dades obertes, el consum ètic, la personalització de productes, serveis i experiències, el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar, les tecnologies portables (com Google Glass) i el moviment ‘slow’ (lent) aplicat a la cultura són els sis aspectes clau detectats aquest any.

Tuit de la setmana

@burguillosmf

Els projectes culturals emblemàtics en les estratègies metropolitanes i de regeneració urbana

Belgeo, revue belge de géographie

A partir d’estudis de cas i exemples concrets situats a França, el Regne Unit i a Itàlia, els vuit articles que integren aquest número proposen una aproximació retrospectiva i comparativa dels efectes urbans, metropolitans i regionals de grans equipaments culturals insígnia desenvolupats durant les últimes dècades a Europa. Els articles destaquen la creixent instrumentalització de la cultura dins el marc de les actuals polítiques urbanes neoliberals on aquests projectes emblemàtics són algunes de les manifestacions simbòliques més habituals. Els autors i autores plantegen l’existència d’un possible ‘efecte Bilbao’ i debaten el paper que juguen aquests projectes al voltant de quatre grans eixos: la reconversió econòmica, la regeneració urbana, la llegibilitat i la governança de les ciutats.

Informe del 10º Barómetro del Observatorio de la Cultura

Fundación Contemporánea

La qualitat de la programació cultural ha augmentat en quasi totes les comunitats autònomes i tornen a encapçalar el rànquing Madrid (86%), Catalunya (80%), el País Basc i Andalusia (35%). En canvi, no es pot dir el mateix pel que fa a la innovació. Madrid i Catalunya tornen a ser les comunitats culturalment més innovadores però han sofert en aquest paràmetre baixades de 4 punts fins al 74% en el cas de Madrid i 67% en el de Catalunya. El País Basc, en canvi, en tercera posició, ha pujat lleugerament del 46 al 47%. Andalusia és la comunitat que més ha millorat en aquest àmbit, amb una pujada de 7 punts (del 21 al 28%). Segons l’Observatori, aquesta evolució es pot atribuir al fet que, en temps d’incertesa, molts programadors intenten minimitzar riscos i aposten per fórmules ja conegudes.

Conjunts de dades sobre cultura

La Diputació de Barcelona ofereix un conjunt de dades públiques sobre cultura en formats digitals, estandarditzats i interoperables per afavorir la seva reutilització. La plataforma disposa d’un cercador per paraula clau i format que permet localitzar les dades obertes disponibles sobre arxius municipals, biblioteques municipals, elements de patrimoni cultural, museus i agenda d'activitats, i teatres i auditoris municipals amb agenda d'activitats.

Portal "usos temporals per a espais buits"

El portal "Usos temporals per a espais buits" neix com a resultat del treball conjunt de diversos departaments de la Diputació de Barcelona en el context de la TAULA PER A LA MILLORA URBANA (TxMU). Participen en aquesta reflexió sobre els buits urbans els serveis d'acció comuntària i participació ciutadana, biblioteques, comerç local, cultura, desenvolupament econòmic local, equipaments i espai públic, esports, habitatge, joventut, salut pública, sostenibilitat i turisme. 

Bibliotecas como espacio de tránsito no de conocimiento. La biblioteca de Girona

el balcón de la espera

Hace tiempo que las ciudades se intentan definir por los espacios que producen, para ser más exactos por espacios de consumo por los que las masas puedan circular y puedan experimentar emociones únicas que despierten tus sentimientos hacia lo que consumes. De esta manera nunca pensé que una biblioteca se pudiera convertir o definir más en un lugar para ser transitado donde el libro no es el protagonista.

Laboratorios artísticos colaborativos. Espacios transfronterizos de producción cultural

Antonio Collados-Alcaide | Arte, Individuo y Sociedad. Vol 27, No 1 (2015) p. 79-98

Resumen  El emerger del paradigma del código abierto y las demandas de los movimientos sociales han permeabilizado los modos de organización de las instituciones culturales modernas. El artículo analiza el surgimiento de una nueva espacialidad crítica y colaborativa y cómo ésta está transformando los modos de investigación y producción cultural actual. Se centra en presentar el potencial instituyente de las nuevas formas de cooperación que se están ensayando en lo que se define como laboratorios artísticos colaborativos. Espacios de investigación y creación híbridos, fundamentados en estructuras cooperativas y en red, que hacen emerger un nuevo cuerpo socio-técnico que obliga a replantear las condiciones orgánicas tradicionales que han demarcado los escenarios de producción de conocimiento y práctica artística.

Noves estratègies per a l’ús temporal dels espais i edificis buits

Mary Horne | ScholarWorks@Georgia State University


Treball de recerca que presenta un nou enfocament per a la revitalització d’edificis i espais buits i en desús a través de la introducció d’usos temporals i estratègies provisionals. L’estudi fa una aproximació teòrica als conceptes d’espai i edifici buit des d’un punt de vista urbanístic, analitza la idea d’ús temporal, defineix termes com context i entorn emergent o analitza diverses tipologies d’estructures físiques (flexible, modular o portable), entre d’altres qüestions. Finalment s’hi presenten casos pràctics que exemplifiquen diverses  tipologies d’usos temporals i estratègies provisionals que donen lloc a espais de transició i projectes provisionals que faran ús secundari de l’espai, mentre l’ús més primari es troba en fase de desenvolupament. Els estudis de cas demostren també diversos factors socials i nous significats que facilitaran el canvi, la renovació i posaran en valor el patrimoni de les ciutats.