Equipaments culturals

Tuit de la setmana

@mireiamora

Pla d'Equipaments Culturals de Vilassar de Mar

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

Aquest Pla d’Equipaments Culturals neix de la voluntat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar de reflexionar sobre la dotació d’espais per a la cultura al municipi i el paper que aquests juguen en l’accés a la vida cultural per part de la població. El Pla ha de servir per ordenar i aprofitar millor els recursos existents, detectar necessitats no cobertes i plantejar opcions per al desenvolupament de la xarxa d’equipaments culturals i la definició de les seves funcions a mig i llarg termini.

Tuit de la setmana

Bones notícies del Dia Internacional de la Dansa 2015. Avui s'ha posat en marxa la nova La Caldera Barcelona. Enhorabona! La dansa avui balla bé!

Las Políticas culturales de proximidad en el Paradigma de la ciudad creativa: los centros cívicos en Barcelona

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

Avaluació estratègica Model teòric i aplicació

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

«La expressió de l’auditoria cultural, implica el seguiment i la valoració en l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, definides per l’Administració, es desenvolupen mitjançant equipaments als quals s’encarrega la funció finalista. Altrament, es conforma com l’instrument que, en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la proposta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que les seves conclusions vehiculin les decisions precises per assolir una major quota de rellevància en els objectius, eficàcia en la consecució i eficiència en l’ús apropiat dels recursos disponibles.

Jornada Avaluació Estratègica. Com mesurar la gestió dels equipaments culturals?

L’avaluació dels serveis que s’ofereixen al ciutadà esdevé una necessitat i, alhora, una prioritat per als gestors dels fons públics. L’àmbit de la cultura no n’és aliè: eficàcia, eficiència i retorn social són igualment exigibles en referència a les polítiques culturals que es dissenyen i a les institucions i equipaments que les porten a terme. 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts us invita a la jornada “AVALUACIÓ ESTRATÈGICA: Com mesurar la gestió dels equipaments culturals?” que té com a objectiu reflexionar sobre el paper de l'avaluació externa d'equipaments culturals. Durant la jornada es presentarà el model d’avaluació que el CoNCA ha dissenyat pensant en els equipaments nacionals de Catalunya i també comptarem amb la participació del sr. Ian Gilhespy, especialista en l’ús d’indicadors de rendiment en organitzacions culturals i professor titular de la Universitat St Mark i St John de Plymouth

Obra y servicio. El empleo cultural (II)

Elena Vozmediano | El Cultural  31 de marzo 2015

Los museos y centros de arte españoles no solo están externalizando, siempre a la baja, servicios que en mi opinión son troncales como la educación y la mediación sino también puestos de trabajo que forman parte del equipo “científico” del museo, el que se ocupa de la gestión artística (colección, exposiciones). E incluso cargos directivos. Así, el Centro Niemeyer hizo, mediante concurso, un contrato de “obra y servicio” a un “responsable de gestión”, en un momento en que la institución estaba sin director y este gerente se convertía en la figura de máxima responsabilidad en él.

Obra y servicio. El empleo cultural

Elena VozmedianoEl Cultural  24 de marzo 2015

¿Recuerdan que les hablaba no hace mucho en las páginas de El Cultural sobre el coste de las exposiciones temporales? Pudimos deducir entonces que hay empresas de transporte, seguros y montaje que se llevan una buena tajada de los presupuestos de museos y centros de arte, públicos y privados, a pesar de que la crisis ha hecho disminuir el número de exposiciones y ellas han perdido parte de su mercado. Pero los recortes presupuestarios, junto a la extensión del modelo empresarial dentro de la gestión cultural pública, han provocado el auge de otro tipo de negocio: el derivado de la externalización de determinados servicios. Empezó con las cafeterías y las librerías, luego con la limpieza y la seguridad. Siguieron las taquillas y roperos (lo que ahora se denomina “gestión de visitantes”), las audioguías, la vigilancia de salas y, con más incidencia aún en la relación de museos y centros de arte con la sociedad, la mediación y la educación. Las empresas que prestan estos servicios copan los primeros puestos en cuantía de las adjudicaciones de contratos de los grandes museos públicos.

Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l’Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura.

Per facilitar l’anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s’han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país.

Sis tendències de futur per als museus

Center for the Future of Museums (CFM)

Un any més el CFM presenta l’informe TrendsWatch 2015 amb les noves tendències i aspectes clau que els tècnics i responsables de museus han de tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar les seves estratègies futures. Les dades obertes, el consum ètic, la personalització de productes, serveis i experiències, el canvi climàtic i l’augment del nivell del mar, les tecnologies portables (com Google Glass) i el moviment ‘slow’ (lent) aplicat a la cultura són els sis aspectes clau detectats aquest any.