Equipaments culturals

Econcult (Universitat de València) | 3C4incubators

Vademècum de projectes i equipaments de nova generació on s’hi analitzen les  relacions d’interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura. Inclou tant reflexions teòriques que abasten diferents tendències i plantejaments com una àmplia selecció de casos pràctics nacionals i internacionals.

El treball recull les reflexions de la unitat d’investigació Econcult (Economia de la Cultura i Turisme) en el marc del projecte 3C4incubators (Culture, Creative and Clusters for Incubators), iniciat el 2013 per tal de promoure les indústries culturals i creatives com a motor de desenvolupament regional i innovació econòmica i social.

NEMO (Network of European Museum Organisations) - LEM (Learning Museum Network) Working Group

Estudi que analitza les oportunitats d’aprenentatge formal i no formal que ofereixen els museus als adolescents i joves de 14 a 25 anys. Els autors  destaquen els beneficis que el compromís cultural de la gent jove genera en termes de benestar personal, ciutadania activa, desenvolupament de capacitats socials i oportunitats d’ocupació. Així com el potencial dels museus de cara a atendre les necessitats dels joves actuals.

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

Aquest Pla d’Equipaments Culturals neix de la voluntat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar de reflexionar sobre la dotació d’espais per a la cultura al municipi i el paper que aquests juguen en l’accés a la vida cultural per part de la població. El Pla ha de servir per ordenar i aprofitar millor els recursos existents, detectar necessitats no cobertes i plantejar opcions per al desenvolupament de la xarxa d’equipaments culturals i la definició de les seves funcions a mig i llarg termini.

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

«La expressió de l’auditoria cultural, implica el seguiment i la valoració en l’aplicació pràctica de les polítiques culturals que, definides per l’Administració, es desenvolupen mitjançant equipaments als quals s’encarrega la funció finalista. Altrament, es conforma com l’instrument que, en referència a les organitzacions objecte d’anàlisi, verifica la correcció de la proposta d’activitats i de la seva execució envers els objectius proposats i el sistema d’avaluació que s’hagi establert per fer-ne el seguiment, amb la finalitat central que les seves conclusions vehiculin les decisions precises per assolir una major quota de rellevància en els objectius, eficàcia en la consecució i eficiència en l’ús apropiat dels recursos disponibles.

L’avaluació dels serveis que s’ofereixen al ciutadà esdevé una necessitat i, alhora, una prioritat per als gestors dels fons públics. L’àmbit de la cultura no n’és aliè: eficàcia, eficiència i retorn social són igualment exigibles en referència a les polítiques culturals que es dissenyen i a les institucions i equipaments que les porten a terme. 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts us invita a la jornada “AVALUACIÓ ESTRATÈGICA: Com mesurar la gestió dels equipaments culturals?” que té com a objectiu reflexionar sobre el paper de l'avaluació externa d'equipaments culturals. Durant la jornada es presentarà el model d’avaluació que el CoNCA ha dissenyat pensant en els equipaments nacionals de Catalunya i també comptarem amb la participació del sr. Ian Gilhespy, especialista en l’ús d’indicadors de rendiment en organitzacions culturals i professor titular de la Universitat St Mark i St John de Plymouth

Elena Vozmediano | El Cultural  31 de marzo 2015

Los museos y centros de arte españoles no solo están externalizando, siempre a la baja, servicios que en mi opinión son troncales como la educación y la mediación sino también puestos de trabajo que forman parte del equipo “científico” del museo, el que se ocupa de la gestión artística (colección, exposiciones). E incluso cargos directivos. Así, el Centro Niemeyer hizo, mediante concurso, un contrato de “obra y servicio” a un “responsable de gestión”, en un momento en que la institución estaba sin director y este gerente se convertía en la figura de máxima responsabilidad en él.