Educació artística i cultural

El m-learning y la educación patrimonial

Joan Santacana, Laia Coma (coords.) | Didpatri | Trea

Manual que planteja la necessitat d’introduir l’ús dels dispositius mòbils en la pràctica de l’educació patrimonial, tant si es treballa des de l’àmbit museístic com des de l’àmbit escolar. Els autors posen de manifest que la cultura digital es basa en el fet de compartir les nostres experiències amb altres persones a través dels telèfons mòbils i consideren imprescindible que els museus i escoles incorporin aquesta necessitat cultural. També defensen que aquesta aposta cap al món digital va més enllà d’un simple canvi tecnològic o d’eines, afirmen que la força d’aquesta revolució digital radica en canvis més profunds que afecten a la nostra manera de pensar i que donen lloc a una nova intel·ligència que es manifesta clarament en els ‘nadius digitals’, tot i que no és exclusiva d’aquesta nova generació.

Polièdrica. Espai de consulta en xarxa

Sinapsis


Avui us recomanem que feu una visita a Polièdrica, plataforma web que dóna visibilitat a polítiques i pràctiques culturals de proximitat i col·laboratives desenvolupades per administracions, programes, organitzacions, equipaments i d’altres agents culturals de l’àmbit català, estatal i internacional. L’objectiu és promoure la recerca i el debat, afavorir l’intercanvi d’informació i d’experiències i difondre aquestes polítiques i pràctiques provinents de diversos sectors, disciplines i entorns culturals.

Landfill Harmonic: l'orquestra que va sorgir de les escombraries

Landfill Harmonic és un documental sobre un projecte musical impulsat per Luis Szarán, director d'orquestra, i Fabio, professor de música, a Paraguai, que es basa en la construcció d'instruments musicals utilitzant materials recollits de les escombraries i en l'ús d'aquests instruments per a la formació d'orquestres, on participen un centenar de joves.

Els instruments es construeixen a la ciutat de Cateura, una petita localitat situada prcticament en un abocador amb uns índexs de pobresa elevats.

L'educació a la LRSAL: aprenentatges per a la cultura?

Ramon Plandiura 

La memòria de l’Avantprojecte de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, no amagava les intencions i quantificava quin seria l'estalvi si els municipis no prestessin serveis distints als propis o delegats, o què s'estalviarien si, senzillament, excloguessin l'educació de la despesa. El desideràtum de  la LRSAL és que els municipis s'ocupin el menys possible de l'educació i, si de cas, que  ho facin per la via menys autònoma i més depenent de la voluntat d'altres Administracions com és la via de delegació de competències. La LRSAL advoca per la supressió de les competències municipals  pròpies en educació i per obstaculitzar les clàusules generals de competència sobre les quals s'han sustentat bona part de les polítiques educatives municipals. La Llei soscava,  per la via de soscavar competències, el mateix sentit democràtic de l’elecció dels nostres representants locals. I això pot afectar no només a l’àmbit educatiu sinó també a d’altres com el cultural. 

Finlanditis: nou episodi. Ara lectura, llibre i biblioteques

Fa uns mesos un articulista de l’ARA ironitzava sobre una nova síndrome consistent en lloar tot allò que ve de Finlàndia. Aquesta síndrome té el seu origen en els grans resultats que el sistema educatiu finès obté de forma reiterada en els informes PISA (o “TREPITJA” que deia la consellera d'educació de les Illes tan ben documentada). Fa uns mesos vam comentar un d’aquests episodis de finladitis protagonitzat per l’heroi televisiu de l’esquerra alternativa espanyola.
Ara just fa uns dies s’ha produït un nou episodi, en aquest pas ha estat el diari El País a compte de la Fira del Llibre de Frankfurt on Finlàndia ha estat país convidat. En l’article “El país que ama los libros” es dibuixa un ecosistema de l’abundància on lllibres, lectors, biblioteques i escriptors conviuen en perfecta harmonia. és ben cert que els indicadors de Finlàndia els contemplem també com una realitat remota d’aquí estant, però si l’articulista de El País s’hagués entretingut en gratar una mica més en les dades, hauria descobert un paisatge menys idíl·lic.

Arts escèniques i comunitat

Fira Mediterrània de Manresa 

La Fira Mediterrània de Manresa va organitzar, el passat  28 de maig, una jornada de reflexió amb el nom “Arts escèniques i comunitat”. Una quinzena de professionals del sector, en representació d’associacions d’artistes, institucions, empreses i col·lectius, van debatre, durant tot un matí, sobre nous conceptes que potser, en alguns casos, no ho són tan de nous. Aquí teniu un extracte:

Educación, cultura y ciutadania

Lucina Jiménez | Agenda 21 de la cultura - Comisión de cultura de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)

En este artículo titulado 'Educación, cultura y ciudadania', la autora examina el papel que ejercen la educación y la cultura en el desarrollo social y sostenible. Aquí tenéis un extracto:

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Focs artificial al nostre cervell

Anita Collins explica què és el que passa en el nostre cervell quan escoltem o interpretem música

How playing an instrument benefits your brain - Anita Collins from Women's Federation Europe on Vimeo.

Memoria de las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas

Las VI Jornadas sobre la Inclusión Social y la Educación en las Artes Escénicas se celebraron en el Teatro Central de Sevilla, los días 27 y 28 de febrero de 2014. Esta sexta edición diseñó sus contenidos y actividades bajo un lema general: “Crisis, conflicto y artes escénicas: la inclusión social a través de las artes escénicas en situaciones de crisis y conflicto”