Propietat intel·lectual

La setmana a Facebook: museus, ideologia, art, propietat intel·lectual, ciència, humanitats, músics, dones, polítiques culturals

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

El sector cultural anglès davant el Brexit

Mia Jankowicz | Politics.co.uk

A quins reptes s’enfronta el sector cultural anglès pel que fa al Brexit? Mia Jankowicz signa un interessant article per comprendre els aspectes essencials que conformaran el nou panorama de les arts i les indústries creatives després del 29 de març, així com el posicionament i les reaccions dels agents implicats.

L’article posa de manifest que el Brexit desafiarà tots els pilars del sistema cultural anglès, que actualment depèn de subvencions públiques, fons privats, dinàmiques de mercat, la legislació i el lliure flux de gent i informació, en els estrats nacionals i internacionals però sobretot comunitaris. La retirada de les negociacions sobre el Mercat Únic Digital (DSM), un sistema de propietat intel·lectual basat majoritàriament en la legislació europea, els fons provinents de Creative Europe o els intercanvis d’idees i projectes entre artistes propiciats per la facilitat de moviment i la proximitat geogràfica entre els països de la UE són alguns dels temes que es posen sobre la taula.

Qüestions essencials sobre economia creativa i cultura

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

Manual d’economia creativa digital

Ruth Towse, Christian Handke ׀ Edward Elgar

Les tecnologies digitals han transformat la manera de generar, difondre i distribuir continguts culturals i creatius, han desdibuixat els límits entre productors i consumidors, han acabat amb models de negoci establerts i han tingut un fort impacte en els sistemes de copyright. A partir d’aquesta realitat, aquest manual que us presentem aporta més d’una trentena de capítols que analitzen l’estat de la recerca acadèmica que estudia l’impacte de la digitalització en l’economia creativa. El volum s’estructura en cinc grans apartats: perspectives de la digitalització; com ha influït el desenvolupament tecnològic en l’economia creativa; les polítiques de copyright; la influència de la digitalització en el copyright i estudis sobre l’impacte de la digitalització en els diversos sectors de les indústries creatives.

Bienes comunes, nuevos cercamientos y economía política popular

Bru Laín Escandell |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 99-124.

Resumen: Este artículo discute la creciente importancia que están adoptando los llamados “bienes comunes” en el ámbito de la creación cultural. Para ello se discuten críticamente dos importantes analogías que han emergido en los últimos años: la primera, entre los “bienes comunes naturales” y los “digitales” y la segunda, entre los “viejos” y los “nuevos cercamientos digitales”.

¿Por qué Marx no habló de copyright?

David García Aristegui | Enclave de libros

Ens acaba d'arribar al Centre el llibre «¿Por qué Marx no habló de copyright. La propiedad intelectual y sus revoluciones». Us proposem llegir les diverses entrevistes amb l'autor aparegudes als mitjans perquè us feu una idea del contingut del llibre vosaltres mateixos. Les entrevistes són força interessants.

'Crowdfundings, cultura libre y copyleft: ¿de verdad es este el futuro de la cultura?' |  Ignacio Pato | PlayGround 20 /11/ 2014

'Los derechos de autor se diseñaron para remunerar a los autores, no para especular con ellos' | Carmen López | eldiario.es 26/11/2014

'La versión punk de Teddy Bautista' | Peio H. Riaño | El Confidencial 29/11/2014

També teniu el blog de David Garcí Aristegui en aquest enllaç . Bona lectura!

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Artistes visuals: drets d'autor, permisos i ús just

Peter JasziPatricia Aufderheide ׀ Program on Information Justice and Intellectual Property ׀ College Art Association

Informe sobre les actituds, comportaments i pràctiques de creadors i professionals de les arts visuals (artistes, historiadors i especialistes en art, professionals dels museus, galeristes, conservadors, editors, ...) en relació als drets d’autor i el seu ús legal. L’informe, que es basa en entrevistes realitzades a més d’un centenar de professionals de les arts visuals i en enquestes realitzades als membres del College Art Association (CAA), té per objectiu elaborar un Codi de bones pràctiques per a la creació d’obres d’arts visuals així com la seva publicació i difusió acadèmica.

Contractual arrangements applicable to creators: law and practice of selected member states

European Parliament's Committee on Legal Affairs

Aquest estudi avalua les normatives i legislacions vigents als països de la Unió Europea en matèria de protecció dels autors i creadors en les seves relacions contractuals. En primer lloc, l’estudi explica el context històric i metodològic, així com les definicions en relació a les explotacions de les obres artístiques i les relacions contractuals que se’n deriven. En segon lloc, s’hi analitza la legislació vigent i jurisprudència a vuit estats membres (Bèlgica, França, Alemanya, Hongria, Polònia, Espanya, Suècia i el Regne Unit).

Partenariat transpacifique et exception culturelle : rapports de force

Antonios Vlassis  |  Centre d'études sur l'intégration et la mondialisation (CEIM) 

Résumé analytique  Ce numéro aborde un grand nombre d’enjeux relatifs à la gouvernance mondiale de la culture. En premier lieu, nous analysons les rapports de force sur l’exception culturelle et les droits de propriété intellectuelle dans le cadre des négociations commerciales du Partenariat transpacifique (PTP).

Sustainable models for shared culture. Case studies and policy issues

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?