Finançament, patrocini i mecenatge

La setmana a Facebook: museus, cultura popular, inversió pública, música, cinema i educació, materialisme, dones

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Feu-vos un favor i llegiu els articles!

Aquesta setmana trobareu un molt bon article de César Rendueles 


També us volem informar que avui hem arribat als 1.000 seguidors de Facebook que ens animen a continuar per fer-nos grans. Moltes gràcies per fer-nos costat i per ajudar-nos a créixer.

Museo del Prado. Plan de Actuación 2017-2020

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

El Museo del Prado ha elaborat el «Plan de Actuación 2017-2020», un document de planificació que aborda el programa commemoratiu de tres anys de durada del Bicentenari del Museu, que serà el 19 de novembre de 2019, i que destaca per la transformació del seu model de gestió, l’ampliació i rehabilitació arquitectònica de l’espai mitjançant la incorporació del Salón de Reinos al campus, i la projecció exterior de les seves activitats, després d’una etapa sense creixement com a «consecuencia de la coyuntura económica y las políticas de austeridad del periodo 2013-2016».

Tuit de la setmana

Y ese día el gobierno despertó y pensó, aún puedo hundir a los del cine un poco más. Y así lo hizo. Buen viernes! @sirjaron

La setmana a Facebook: Servei de biblioteques, mecenatge, ciències i humanitats, cultura i nous municipalismes

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? 

Aquí teniu el  recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 

La setmana a Facebook

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà 

La despesa en cultura dels ajuntaments de municipis petits de la província de Barcelona

Després de presentar-vos el marc legal de la cultura, que li dóna a aquesta una naturalesa concurrent, i de definir el que entenem per petit municipi (els de menys de 5.000 habitants), vam fer una mirada al mapa municipal català i barceloní per descobrir-hi una gran quantitat de municipis gestionant la majoria del territori, però en els quals hi viuen relativament pocs habitants.

Nous marcs de suport fiscal al mecenatge a Espanya: perspectiva jurídica estatal i autonòmica

Montserrat Casanellas Chuecos | Revista catalana de dret públic

Resum: Aquest treball analitza de forma exhaustiva la legislació estatal i les últimes legislacions autonòmiques aprovades en matèria de mecenatge. L’estudi es planteja des d’una perspectiva jurídica comparada, en la mesura en què analitza els principals aspectes jurídics que caracteritzen la regulació dels incentius fiscals al mecenatge, tenint en compte els àmbits i sectors d’aplicació, el marc competencial i els impostos afectats, els beneficiaris i donants de les actuacions incentivades i les diverses figures normatives creades per a desenvolupar el mecenatge.

La despesa en cultura de les administracions públiques a Catalunya

L’Estat espanyol té un sistema de política cultural que combina elements del model centralista francès amb els dels estats descentralitzats, però que és molt diferent en cada comunitat autònoma. El cas català, i el de la província de Barcelona, concretament, és encara més particular, ja que la incidència de l’Estat en termes d’inversió en la política cultural és molt limitada, i a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments se’ls suma un tercer gran actor: la Diputació de Barcelona.

L’ambigu i flexible marc normatiu de la cultura a l'Estat espanyol ha tingut com a efecte que totes les administracions públiques amb responsabilitat al territori destinessin part dels seus recursos a cultura. El 2014, per exemple, la Generalitat va destinar el 0,71% del seu pressupost a la cultura, mentre que els ens locals van invertir en temes culturals el 6,5% dels seus recursos.

Cultura i fiscalitat a Europa: propostes per a l’harmonització

Forum d'Avignon | EY Société d’Avocats

Aquest estudi sobre polítiques fiscals en matèria de cultura revela un dèficit d’harmonització i de convergència a escala europea i una manca total de polítiques fiscals en els sectors culturals en alguns països de la Unió. L’estudi proposa deu mesures concretes per a l’emergència d’una fiscalitat europea de la cultura en sintonia amb la realitat actual, són les següents:

  • Incloure l’àmbit cultural dins el projecte de base comú consolidada per a l’impost de societats;
  • Harmonitzar a escala comunitària els crèdits fiscals i el mecenatge en les sectors culturals;

Crowdfunding. Apuntes críticos en torno a la financiación alternativa de la cultura

David Ruiz | Economía y Cultura

La gestión cultural y las políticas culturales hoy en día no se entienden sin uno de sus capítulos centrales: la financiación de la cultura. Y la financiación torna más sustancial cuanto más difícil sea conseguirla. Los datos y la dificultad que manifiestan los agentes culturales para conseguir acceso a esa financiación nos hacen suponer un cambio de paradigma en el que:

  • O la actividad cultural y creativa ha perdido peso e importancia social por múltiples razones
  • O vivimos un cambio de paradigma económico
  • O ambas son ciertas y se retroalimentan.

Los recursos públicos no llegan o no existen y la financiación privada escasea en ciertos sectores aparentemente menos productivos y/o más pequeños. En este contexto y con más ánimo de supervivencia que de exploración de nuevos canales de financiación, la cultura intenta hacerlo a través del crowdfunding o la micro financiación colectiva.