Creativitat, innovació i Tics

'Be curious' deia Stephen Hawking

‘Recorda mirar cap a les estrelles i no als teus peus. Intenta trobar sentit al que veus i pregunta't què és el que fa que l'univers existeixi. Sigues curiós.’ Stephen Hawking.

Explicava així quina era la principal motivació que l’havia dut a superar totes les barreres de la seva vida, com l’esclerosi lateral amiotròfica que cada vegada el fia més immòbil. La seva recerca, tenia origen en la curiositat que el va portar a ser el físic, astrofísic i cosmòleg més conegut dels nostres dies. Va ser especialment reconegut arreu per la seva faceta de divulgador, ja fos a través dels llibres que difonien els seus estudis sobre física i l’univers, com de les conferències que oferia amb l’ajuda de l’ordinador que el permetia comunicar-se.

El sector cientificotecnològic requereix 'la gran empenta'

Andrea Fernández Novo y Sergio Torres Pascual [Ed.] | Fundación Alternativas

La necessitat de l’informe s’empara en el lema de “sin avances científicos no hay progreso posible”. Sobre la ciència sempre es diu una cosa i es relaciona amb la poca inversió que s’ha fet en ella i també en el que ha patit el sector al llarg de la crisi. Igual que l’economia, amb els seus cicles fluctuants, la ciència i la tecnologia (d’ara en endavant CiT), també han sofert el decreixement i l’expansió a cavall de l’economia. Aquestes conclusions són superficials pot ser, per això el text vol fer un diagnòstic profund de la salut de la ciència a Espanya.

La ciència a escena

Sergio Villanueva, Helena González, Oriol Marimon, Irene López | University of Warwick i Universitat Oberta de Catalunya

Imaginem-nos per un moment que anem al teatre, acompanyant un grup d’estudiants. Però no es tracta d’una representació convencional, no és una performance, no és una comèdia, ni una tragèdia grega. És de fet, una classe de ciència, però des d’un escenari, i utilitzant totes les eines escenogràfiques possibles, tal i com faria una veritable companyia de teatre.

Treballar des de la perifèria per a recuperar el paper central dels treballadors de la cultura

Universidad de Cádiz – Fundación Municipal de Cultura de Cádiz – Diputación Provincial de Cádiz

PERIFÉRICA va néixer l’any 2000, una revista capdavantera a Andalusia que aborda la temàtica de l’anàlisi cultural, té l’objectiu de generar aquest espai de reflexió i debat encaminat a aportar visions perifèriques sobre el fenomen sociocultural amb la vocació d’aconseguir que els treballadors de la cultura recuperin el paper central que els pertoca. Es tracta d’una publicació anual, compartim aquí la seva divuitena edició.

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

L’empresa de robòtica alemanya KUKA és una multinacional que a banda de subministrar maquinaria a la indústria, també treballa en projectes de cultura i oci en els que posa la maquinària al servei d’artistes.

Entre l’art i la recerca: ArtNodes

Dir. Pau Alsina | Oberta Publishing

Moltes vegades els processos artístics, i els seus estudis d’investigació, es consideren allunyats de les metodologies d’investigació científiques. Però el cert és que sovint són processos comparables, tant en la forma, com en els objectius.

El progrés cognitiu que s’opté a partir d’una recerca científica, és de naturalesa molt similar als projectes d’investigació artística. Com a prova d’això, trobem a la revista ArtNodes un conjunt d’artícles sobre investigació i recerca artística, en comparació directa amb els estudis científics.

Estimular els públics a través d'eines digitals a la Unió Europea

Grup de treball dels estats membres de la UE en promoció d’accés a la cultura en àmbit digital sota el mètode obert de coordinació | Unió Europea

Facilitar l’accés a la cultura amb l'ús d'eines digitals és un dels temes pendents per moltes de les administracions públiques. La cultura digital mateixa, o la facilitat d’accedir a continguts culturals a través de noves eines és un repte propi del nostre temps, que cal treballar des dels ens locals i territorials públics perquè ni el coneixement d’eines digitals, ni els recursos econòmics, hi deixin ningú al marge i així contibueixin a potenciar i dinamitzar el sector cultural.

Innovar amb la fusió d'Arts i Ciències

Tal com vam poder debatre a l’Interacció17, la distància entre arts i ciència és cada cop més estreta, i és així perquè cada cop més es valora les possibilitats de multiplicar el seu impacte quan es disposen a sumar les habilitats d’unes i altres disciplines.

Prova d’això, tenim aquest informe de la Nesta, una fundació per la innovació al Regne Unit, que treballa sobre la fusió de les arts i la ciència en l’educació i l’àmbit laboral del Regne Unit per tal de fomentar un entorn de creixement de la seva economia creativa.

Converses amb l'art

Cada vegada són més els museus que ofereixen tauletes tàctils o altres suports digitals per seguir les visites. És una manera de poder fer una visita autònoma amb un suport que ens expliqui millor la col·lecció. Finalment però, el més important és de quina manera aquest suport ens pot fer interactuar amb les peces exposades perquè el museu es pugui explicar millor.

On és el públic? Públics ‘in situ’ i públics ‘on line’

Culture et Recherche - Départament des études de la prospective et des statistiques | Ministère de la Culture et de la Communication

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.

3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.

3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei.

Diccionari de la Llengua Catalana 2a Edició. Insititut d’Estudis Catalans.


Aquesta és només una definició de diccionari que com veiem és molt àmplia, però en aquest cas la revista Culture et Recherche vol aprofundir, no tant en un debat sobre els límits de la definició de públic, sinó els límits del públic en un moment on es fonen espais físics i espais virtuals. Busca una definició que va més enllà del públic assistent, i transcendeix l’espai i el temps.