Creativitat, innovació i Tics

Obertura, digitalització i difusió béns i fons patrimonials

Merete Sanderhoff (ed.) ׀ Statens Museum for Kunst, Copenhagen

Cal no confondre algunes eines de participació ‘sense esforç’ que proporcionen les xarxes socials amb una veritable participació activa on els usuaris adquireixen veritable coneixement i experimenten amb la creativitat. Aquest és un dels molts arguments i idees crítiques que aporta aquest document que recull algunes de les intervencions presentades als seminaris Sharing is Caring 2011 i 2012 celebrats a Copenhaguen sobre les noves oportunitats que proporcionen les tecnologies digitals en el sector del patrimoni cultural. I com a exemple, es demana que no es consideri l’opció que tenen els visitants del perfil a facebook d’un museu o d’una exposició de compartir un entrada o clicar el botó ‘M’agrada’, com a una acció participativa real per part dels usuaris.

La Cultura Localizada como respuesta social a la Red: El caso de la Fábrica de la Tabacalera en Madrid

Margarita Rodríguez Ibáñez | e-rph. Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 14, junio 2014

Resumen: En las últimas décadas la Red ha provocado profundos cambios en la manera en que se entiende la información, la comunicación y, por extensión, la política, la economía, la sociedad y el concepto amplio de cultura. Estos cambios vienen claramente definidos porque se ha modificado la forma de actuar a través de las TIC, la cual es interactiva, colaborativa, participativa y sin jerarquía. Hasta no hace mucho, estos comportamientos estaban asociados únicamente al mundo virtual, pero actualmente existen colectivos que se agrupan en localizaciones determinadas para gestionarlas de una manera similiar a la que hemos aprehendido de la Red. Estas experiencias ejemplifican el concepto de cultura localizada, analizada en este artículo a través del ejemplo del Centro Social Autogestionado LTBC (La Fábrica de Tabacalera) en Madrid.

Art-Xipèlag inicia Residències Virtuals

Des de que començà, Art-Xipèlag  ha volgut ser un centre impulsor, de foment, de coneixement i d’investigació de la Cultura de les Illes Balears. Coneixedors de la importància i beneficis que ens poden aportar  les noves tecnologies i la xarxa, treballam mitjançant una plataforma virtual perquè pensam que és la millor manera d’arribar a tothom i de que tots els professionals, entitats, institucions o associacions culturals de les Illes puguin conèixer i donar-se a conèixer, descobrir i ser descoberts.

Si heu visitat el nostre web sabreu que durant els 6 mesos de vida que té Art-Xipèlag hem publicat  activitats culturals de Balears, convocatòries interessants per als que ens dediquem a la cultura, entrevistes a grans professionals, debats a Twitter, imatges i vídeos d’actes culturals… Però ara tenim ganes de fer més i per això posem en marxa les Residències Virtuals

Anàlisi de l’evolució i situació actual de l’oferta legal de continguts digitals a Espanya

Francesco D. Sandulli | Cultura en Red 2014

Informe sobre les noves ofertes legals que ofereix el sector de les indústries culturals de continguts digitals a Espanya. Segons l’estudi, en els últims cinc anys la indústria de continguts digitals a Espanya ha crescut un 50% mentre que la de continguts físics ha disminuït un 20%, tot i que encara representa la major part de les vendes totals del mercat. En termes d’ingressos totals, la indústria del llibre és la que obté els millors resultats en l’àmbit digital, amb 74 milions d’euros de vendes en 2012, malgrat que aquesta quantitat representa només un 4% de la seva quota de mercat. La indústria de la música, en canvi, ha tingut més èxit en la transició al món digital on les vendes en 2013 van representar un 40% del total d’ingressos de la indústria de la música. Pel que fa al vídeo i als videojocs, el sector va guanyar 141 i 26 milions d’euros respectivament en 2012 i representen un 5% i un 6% del total de les seves vendes.

Bibliografia per a la reflexió i l’anàlisi de les relacions entre públics, tecnologies digitals i institucions culturals

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La mediació digital, que es materialitza a través de dispositius tecnològics fixos o mòbils als museus i exposicions o a través d’aplicacions a internet o a les xarxes socials, son objecte d’inversions molt importants per part de les institucions culturals. Aquesta bibliografia comentada presenta uns 150 ítems, entre llibres, articles i recursos en línia, per a la reflexió i l’anàlisi de l’estat de la qüestió en l’ús de les tecnologies digitals i la seva relació amb els públics, els objectes culturals i els coneixements.

Provant les Google Glass

Fa anys que sentim a parlar de les Google Glass. I fa anys que penso que és un projecte que no acaba d'arrancar.
Ara que he tingut l'oportunitat de provar-les, reconfirmo la meva hipòtesi: no els hi veig massa utilitat real ni potencial, sobretot pensant en Patrimoni Cultural.

Dinàmiques digitals a Catalunya

 Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha ideat una agenda d'acció a l'àmbit de la gestió cultural que es converteixi en un 'full de ruta' per a una millor adaptació i capacitat de resposta a la digitalització. Aquesta agenda, a partir de les opinions d'informadors i investigadors qualificats, vol generar debat i reflexió sobre totes les qüestions  que afecten directament la gestió cultural.

Oportunitats i limitacions de les tecnologies digitals per augmentar les audiències de música clàssica

Garry Crawford, Victoria Gosling, Gaynor Bagnall,  Ben Light | Information, Communication & Society, Vol. 17, No. 9, (2014) p. 1072–1085


Article que reflexiona sobre els potencial i les limitacions dels mitjans digitals i les xarxes socials per incrementar el nombre i compromís dels espectadors de música clàssica. Es presenta el cas concret d’una aplicació per a telèfons mòbils desenvolupada per la UK Symphony Orchestra amb l’objectiu d’augmentar la venda d’entrades, fidelitzar l’audiència i atreure a nous segments de públics. Els autors assenyalen que encara existeix relativament poca investigació acadèmica sobre les audiències de música clàssica i encara menys sobre la influència de les noves tecnologies en el comportament d’aquestes audiències. També s’hi fa referència a comportaments contradictoris dels espectadors a les xarxes i a algunes particularitats dels espectadors de música clàssica. Els autors reconeixen la utilitat d’aquestes eines des d’un punt de vista del màrqueting, la rendibilitat, l’eficàcia i l’eficiència de les operacions, la millora de l’experiència de l’audiència, el nombre d’espectadors i el seu compromís.

PROFESTIVAL.NET nova plataforma sobre festivals

Els festivals són una de les grans plataformes de difusió de la cultura. El seu dinamisme, versatilitat, diversitat de gèneres, amplitud de públics, intensitat temporal, cobertura geogràfica i especialització estilística permeten donar a conèixer la millor oferta artística i enfortir el sentiment d’identitat. Són una eina d'atracció turística i de desenvolupament social, econòmic, territorial i, sobretot artístic. 

PROFESTIVAL.NET és un espai de difusió i desenvolupament de festivals artístics i culturals i una plataforma de serveis online per la professionalització del sector. Una web de col·laboració directa entre organitzadors, públic i teixit professional que potencia la creació de sinergies, la formació i el treball entre els diferents agents que participen en la gestió i producció dels festivals. Així mateix és una potent eina de difusió i divulgació dels nostres festivals a escala nacional i internacional. 

Online Marketing Communications and the Postmodern Consumer in the Museum context

Susan Scoffield, Jie Liu |2014 Cambridge Business & Economics Conference (CBEC)

This paper focuses on the use of online communications and user-generated content in the discussion and sharing of information in the museums and heritage sector. The paper takes a marketing communications perspective and examines the role of the postmodern consumer in sharing, creating and contributing to stories and conversations which can form part of an online archive as part of a museum collection. The paper reviews the literature on marketing communications strategy and the postmodern consumer in the museum context. A series of case study examples are used to illustrate the role of online communications and the types of online communication used. The paper presents suggestions for marketing communications practice in the museum context.