Cooperació i relacions culturals internacionals

Creative Europe Spain #1 i #2

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Hace pocos días la Agencia ejecutiva para la Educación, el Audiovisual y la Cultura de la Comisión Europea (EACEA) hacía públicos los resultados y los importes de las ayudas concedidas en la última convocatoria de algunos de los programas contenidos en el programa Creative Europe. Este programa de la Comisión Europea, desde el 2014 agrupa bajo un programa todos los anteriores programas de apoyo a la creación y a la cultura, englobando esencialmente los programas de Cultura y el Media. Con un presupuesto global para el periodo 2014 – 2020 de 1.460 M€, el 56% de los fondos (815 M€) pertenecen a los programas Media (audiovisuales), un 31% (452,6 M€) a los programas Cultura y el 13% (189,8 M€) a los programas intersectoriales.

Aunque relativo respecto a las necesidades y a los fines, como ven, se trata de un programa con algo de dinero. Algo más de 240 M€ anuales para poder ir articulando proyectos culturales y audiovisuales con sentido europeo. Mucho dinero, pero a repartir en un territorio muy vasto y culturalmente muy denso y prolífico.

Preparatory action ‘culture in EU external relations’

Comissió Europea. Direcció General d’Educació i Cultura

Segons aquest informe, reforçar les relacions culturals amb la resta del món és positiu per als interessos de la Unió Europea i dels seus estats membres ja què s’afavoreix el diàleg intercultural, la diversitat cultural, la solidaritat global i es fomenta el comerç, la inversió, la competitivitat, la innovació i el desenvolupament. L’estudi també ressalta el valor afegit intrínsec que aporta la vitalitat cultural i la riquesa dels intercanvis culturals.

L’informe és el resultat final d’una investigació realitzada a 54 països (els 28 estats membres de la Unió Europea, els 16 països inclosos en la Política Europea de Veïnat i els 10 països de l’Associació Estratègica) i subratlla els punts forts i febles de les relacions culturals internacionals d’Europa fins al moment, les oportunitats que queden per explotar i els obstacles a superar. 

L’enjeu culturel : la réflexion internationale sur les politiques culturelles 1963-1993

Laurent Martin ׀ La Documentation Française

Obra que analitza i destaca la importància del paper que va jugar el Servei d’Estudis i Recerca (SER) del Ministeri d’Afers Culturals francès durant el període que va ser dirigit per Augustin Girard, entre 1960 i 1990, dins el marc de reflexió internacional sobre les polítiques culturals. Segons l’autor, es tracta d’una història poc explicada que il·lustra un moment d’expansió i gran influència de model francès de política cultural a Europa i a la resta del món.  L’obra aborda aquesta anàlisi del punt de vista de la comunitat internacional i es fixa també en el paper actiu que hi van jugar la Unesco i del Consell d’Europa.  

Nous números de revistes de gestió i política cultural

The Journal of arts management, law and society | The International journal of cultural policy | Cultural trends

Us presentem els últims articles més destacats d’aquestes revistes que aborden alguns dels reptes als quals han de fer front governs i administracions, organitzacions artístiques i culturals, gestors, artistes i mànagers per tal de fomentar la creació artística i el diàleg intercultural i preservar el patrimoni cultural en un món cada vegada més complex i interconnectat i sovint turbulent i violent. Hi podeu trobar un ampli ventall d’estudis i casos pràctics que analitzen qüestions d’interès als cinc continents.

Governança mundial de la cultura

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

Nova guia de xarxes europees

La Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona ha elaborat una guia de xarxes europees, que té per objectiu apropar als ens locals catalans les xarxes, les plataformes i els fòrums de caràcter europeu que poden ser del seu interès.

Classificades segons els àmbits d'actuació (acció social, agermanament, cultura, desenvolupament econòmic local, educació, energia, joventut, medi ambient, salut pública, societat de la informació, transport i xarxes territorials), les fitxes individuals inclouen informació sobre la finalitat, els objectius, les activitats, els membres, les condicions d'adhesió, l'interès per a les entitats locals i les dades de contacte de cada xarxa, plataforma o fòrum.

La Marca Espanya: instrumentalització econòmica i política i homogeneïtzació i simplificació cultural

Joaquim Rius ׀ Mariano Martín Zamorano ׀ International Journal of Cultural Policy

Els autors, sociòlegs i investigadors de la Universitat de Barcelona, fan en aquest article una anàlisi crítica el projecte Marca Espanya i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i  que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol.

Rius Ulldemolins i Martín Zamorano fan referència a que la diplomàcia cultural es considera, cada vegada més, un mitjà a través del qual els estats nació poden instrumentalitzar la seva producció cultural i assolir els seus objectius a través d’una estratègia de poder tou, així com al fet que la cultura ha esdevingut un element molt important a l’hora de situar una marca en un context econòmic globalitzat ja que la cultura pot singularitzar i assignar als productes uns valors particulars. També recorden que tant les polítiques culturals com les polítiques exteriors han fet de la projecció internacional de les indústries culturals un objectiu estratègic i, a la vegada, aquesta estratègia ha transformat els objectius i les xarxes d’aquestes polítiques.

Governança mundial de la cultura

Centre d’Études sur l’Intégration et la Mondialisation (CEIM) ׀ Antonios Vlassis

Primer document de recerca de l’any 2014 del CEIM dedicat a la governança mundial de la cultura on s’hi aborden tres qüestions fonamentals: els acords comercials i la cultura, la cooperació i el desenvolupament cultural i la digitalització de la cultura. El document reuneix noves aportacions de especialistes reconeguts en matèria de regulació internacional de les indústries culturals publicades al llarg de 2013 a Chronique culture, commerce et numérique, el butlletí mensual del CEIM per a l’Organització Internacional de la Francofonia.

La cooperación cultural para el futuro digital: Recuperar la diversidad como eje central en tiempos de crisis

Mª Trinidad García Leiva  |  Fundación Alternativas

Durante los años 2004 y 2008 la cooperación española asistió a un momento destacable de su historia, marcado por el crecimiento cuantitativo de la Ayuda Oficial al Desarrollo, la transformación cualitativa de su posicionamiento estratégico y el inicio de una reorganización institucional orientada a su definitiva modernización. Sin embargo, el periodo enmarcado entre los años 2009 y 2011 acabó minando las bases de estos cambios puesto que los mencionados avances no se consolidaron y la crisis financiera que acompañó el cambio de legislatura dejó a la cooperación al desarrollo atrapada entre las políticas económica y exterior.

Les exportacions i internacionalització dels sectors culturals i creatius a la Unió Europea

Open Method of Coordination (OMC) Working Group on Cultural and Creative Sectors’ Export and Internationalisation Support Strategies

Els sectors culturals i creatius dels països de la Unió Europea estan en una situació estratègica per promoure un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu a la Unió Europea. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe «Good practice report» que fa un repàs a la literatura existent sobre el tema i la complementa amb informes i documents elaborats pel mateix grup de treball, i els plans estratègics dels diversos estats membres. L’objectiu és proporcionar un ventall ampli de la varietat de mesures i activitats que es duen a la Unió Europea en matèria d’exportació i internacionalització dels sectors culturals i creatius.