Cooperació i relacions culturals internacionals

Public and private cultural exchange-based diplomacy: new models for the 21st Century

Aquest Informe recull els debats i conclusions del Salzburg Global Seminar Session 490 sobre els nous models d’intercanvi entre institucions públiques i privades basats en la diplomàcia cultural. S’hi assenyalen les oportunitats que s’obren en aquest camp, així com els obstacles i necessitats. L’informe es divideix en quatre eixos que tracten els temes següents: els nous rols de les organitzacions públiques i privades en els intercanvis culturals internacionals; els canvis de poder econòmic i els nous paràmetres de relació i intercanvi en l’actual món globalitzat; com crear un context internacional que fomenti i permeti l’intercanvi i la diversitat cultural i, per acabar, la importància creixent de les comunicacions globals i les xarxes socials. Inclou també els tres informes que va encarregar el seminari com a material de treball i discussió

Revista G+C núm. 15 sobre mecenatge cultural

La revista G+C, sobre gestió cultural a Espanya i Amèrica Llatina, abandona el format paper i es presenta a partir d’ara en un format electrònic i gratuït.  

El número que inaugura aquesta nova etapa està dedicat al mecenatge cultural. Inclou entrevistes i articles de fons on es debat sobre els models actuals de mecenatge; les aliances culturals i la coordinació entre administracions públiques, institucions culturals i empreses; el fenomen del crowdfunding, i la ‘marca Espanya’. S’inclouen també experiències de mecenatge cultural a la ciutat de Buenos Aires i a Portugal, així com una interessant investigació sobre el micromecenatge com a model de producció cultural on s’hi analitzen les pràctiques col·laboratives i el crowdfunding en la producció audiovisual.

Creación en red y redes culturales

L’Informe, publicat el novembre de 2012 pel Departament de Cultura del Govern Basc, planteja quin ha de ser el paper del Departament davant la nova realitat creativa i cultural emergent. Segons els autors, tant la societat com el sector cultural són complexos, dinàmics i ja no s’organitzen de manera estàtica sinó en xarxa, i per tant els instruments tradicionals de subvenció i inversió pública emprats fins ara ja no són vàlids. Tenint en compte aquestes premisses, elaboren un marc teòric de les noves formes de creació i organització en xarxa; analitzen l’evolució del suport institucional a les xarxes culturals a escala internacional, estatal i del País Basc, i estableixen una sèrie de conclusions i orientacions per definir unes noves polítiques culturals més adequades a la realitat actual.