Arts visuals, arquitectura i disseny

Family Arts Campaign

Arts Council of England

Al web del programa 'Family Arts Campaign' podeu trobar articles, estudis de cas, informes de recerca i kits d’eines que us poden ajudar i aportar idees a l’hora d’atreure i augmentar el compromís del públic familiar a les vostres organitzacions culturals i artístiques. Es tracta de recursos per incrementar la qualitat de l’experiència i millorar les estratègies de màrqueting i comunicació amb el públic familiar. La majoria dels recursos estan orientats als sectors de les arts escèniques i visuals. Tot i que el programa també treballa en iniciatives en col·laboració amb museus i biblioteques.

Sis propostes i un pressentiment

Montse Badia | Bonart

El repte és gran: propostes per millorar el context de les arts a Catalunya. La temptació de caure en diagnòstics descoratjadors hi és. Però la directriu és clara: serem proactius. Així que quin és el context? Què i qui configuren el teixit artístic? Òbviament no són només les institucions, grans i petites, sinó que proliferen les iniciatives independents –precàries també– que sorgeixen de la necessitat de fer coses, de creure en allò que es fa i que sovint s’identifica amb les dinàmiques del DIY (do it yourself). La fragilitat té també una cara positiva, que és l’agilitat i la capacitat de reacció i adaptació.

Tuit de la setmana

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Invitació Seminari: Transdisciplinary Design Research: Collaboration, Creativity and Innovation

Benvolgut/da,

Des de la universitat RMIT Europe, seu europea de l’australiana RMIT University, ens posem en contacte amb vostè per convidar-lo/la al nostre proper seminari dins de la sèrie: President's Research Seminar Series.

Creiem que pel seu perfil professional pot ser del seu interès el seminariimpartit per Prof. Mark Burry "Transdisciplinary Design Research: Collaboration, Creativity and Innovation" que es celebrarà el proper 27 de Novembre a la Sala Aleix Carrió a l'Elisava (Rambla 30-32, 08002 Barcelona) de 19 pm a 20 pm.

El programa de fàbriques de creació de Barcelona

Llucià Homs | Revista de Catalunya, Núm. 284, 2013 , p. 82-90

En aquest article, Llucià Homs, director de Promoció de Sectors Culturals a l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), parla del programa Fàbriques de Creació de Barcelona com a proposta d'un model de ciutat. Aquí teniu un extracte:

«Cal analitzar els retorns socials i econòmics d'aquesta inversió cultural. És imprescindible per poder quantificar la rendabilitat de la inversió en termes economicistes, al mateix temps que socials, dels retorns en l'àmbit de ciutat i de retorn dels diferents programes i projectes culturals. S'hauran d'anar observant els resultats dels indicadors que hem aplicat internament, tant al conjunt de les fàbriques com a cadascuna d'aquestes en particular, per poder prendre les decisions adequades.»

Las nuevas fábricas de la cultura: lugares de la creación y la producción cultural en España

Jesús Carrillo | Medialab-Prado

L’autor fa una anàlisi crítica de les fàbriques de la cultura com a model d’institució cultural que ha potenciat l’Estat espanyol en el marc d’un model productiu/participatiu neoliberal impulsat per la Unió Europea i que, segons l’autor, ha impregnat les estratègies culturals d’alguns països com Espanya. Carrillo evidencia la complexitat política de l’art contemporani, observat des d’unes institucions condicionades pel debat sobre la seva titularitat, la seva gestió i les seves funcions i tot això inscrit en un panorama on la cultura juga un paper determinant en el desenvolupament econòmic.

Fàbriques i creadors

Montse Badia | Bonart. Núm. 160 agosto-setembre 2013

La necessitat dels artistes d’utilitzar uns espais apropiats a les seves necessitats individuals i a la seva pràctica professional ha existit sempre. La desmaterialització de l’art, des de les pràctiques conceptuals dels 60, va alliberar els artistes d’una implicació personal en el procés d’elaboració dels objectes artístics, i el concepte de taller, tradicionalment considerat com el lloc d’aprenentatge dels aspectes més artesanals del treball artístic o l’espai on l’artista experimenta en solitari la gènesi de la creació, va canviar per esdevenir un laboratori d’idees en el qual el creador conceptualitza però no necessàriament formalitza o objectualiza els seus projectes.

Silencio y política. Aproximaciones desde el arte, la filosofia, el psicoanàlisis y el procomún

Medialab-Prado


Llibre que recull una selecció de textos sobre la relació entre política i silenci. Diversos artistes, gestors, acadèmics i molts activistes compromesos amb les noves realitats econòmiques i socials i els nous moviments i idees polítiques com el 15-M, es plantegen les següents qüestions: Com es contemplen la política i el silenci des de l’art? Quina importància té internet en la gestió de la realitat? Quines són les polítiques d’incorporació de l’altre? Quins conceptes van associats a la democràcia? Quin és el paper actual de l’art? Quin és el poder de la cultura? Els autors i autores aborden totes aquestes qüestions des de disciplines com l’art, la reflexió estètica, la filosofia, l’antropologia, els estudis de gènere, la psicoanàlisi i els béns comuns.

La ciudad híbrida. La mediación de las TIC en la experiencia de la ciudad

Angelique Trachana | Arte, Individuo y Sociedad Vol 26, No 2 (2014) p. 233-254

Resumen: El concepto de “ciudad híbrida” se acuña en el nuevo contexto tecnológico para señalar una serie de fenómenos contemporáneos que se producen en la conjunción de las condiciones físicas de la ciudad y la virtualidad de soporte tecnológico. El término puede encontrase asociado a categorías tan actuales como smart cities o “ciudades inteligentes”, “ciudades de código abierto” y a los nuevos “aprendizajes” de “hacer ciudad” con el “uso cotidiano de internet”. Aquí, sin embargo pretendemos extender el alcance de su significado haciendo una síntesis de “aprendizajes” que modifican nuestra percepción del entorno. Desde el mundo de las artes como la fotografía o el cine hasta la televisión y ahora internet y las múl­tiples herramientas telemáticas de uso cotidiano, comprobamos cómo la mediación tecnológica, incide intensificando la percepción sensible de la ciudad y ampliando el imaginario de los ciudadanos.

9 pràctiques efectives per a millorar les nostres audiències

Bob Harlow | Wallace Foundation

Informe que inclou deu casos de bones pràctiques en matèria de desenvolupament de públics de teatre, música, òpera, dansa, museus i patrimoni. Les anàlisis i avaluacions dels projectes revelen nou actituds, per part de les institucions, que contribueixen al seu èxit i són les següents:

  1. Reconèixer i reaccionar davant els canvis, assumir reptes i aprofitar les oportunitats;
  2. Canviar certes pràctiques, fer esforços addicionals i ampliar coneixements per assegurar el desenvolupament dels seus públics a llarg termini, sense deixar de banda els seus públics ja fidels;
  3. Identificar els diferents tipus de públics, les seves afinitats, estendre-hi ponts i dialogar;
  4. Eliminar obstacles, determinar allò que dificulta la participació dels públics objectius i aplicar les solucions necessàries;