Arts visuals, arquitectura i disseny

Cal Gras. L’Alberg, com a continent i la Cultura, com a contingut

Cal Gras

Per anar completant el mapa de les residències per a artistes i creadors que podem trobar als petits municipis catalans, avui us presentem ‘Cal Gras’, una residència de producció artística que ofereix el servei d’alberg a aquells que vulguin gaudir de la tranquil·litat i la convivència en un entorn de creació. El centre, situat a Avinyó (el Bages) va començar a operar el 2008, i en paraules dels seus responsables «és node i punt de trobada entre artistes i, al mateix temps, proveïdor cultural al territori proper».

Centre d’Art La Rectoria

Centre d’Art La Rectoria

Avui us presentem un altre dels diversos centres de creació i residències d’art que hom pot trobar, si busca una mica, als petits municipis catalans. Al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, hi apareix de forma imponent, en una antiga masia del segle XVII, un dels centres d’art més veterans de la Catalunya rural: el Centre d’Art La Rectoria.

GarGar Festival Art Rural i Murals

GarGar Festival Art Rural i Murals

Una de les hipòtesis prèvies amb les quals ens vam apropar a aquesta recerca de projectes culturals rellevants en els petits municipis catalans era la possible influència del neoruralisme en les seves diverses formes. És evident que aquesta visió és profundament urbanocèntrica, i què caldria sotmetre-la a la prova de moltes dades de les quals no disposem per validar-la, però de tant en tant sorgeixen algunes evidències que ens diuen que no anàvem tan desencaminats, com la del “Gar-gar Festival de Murals i d’Art Rural”, al micromunicipi de Penelles, a la Noguera (Lleida).

Espai Guinovart

Espai Guinovart

A Agramunt, el segon municipi més important de la comarca de l’Urgell (poc més de 5.000 habitants) s’hi troba el que potser és el museu d’art contemporani més important de la Catalunya rural, i que va ser el primer espai d’aquest tipus que es va obrir a les comarques de Lleida, l’Espai Guinovart. I per què a Agramunt? Quina és la relació d’aquesta figura tan rellevant de l’art català de la segona meitat del segle XX, Josep Guinovart, amb aquesta vila? El pintor ho va expressar així:

Festival d'Art Digital i Electrònica de la Cellera de Ter

Festival d'Art Digital i Electrònica de La Cellera de Ter (FADE)

El món rural no deixa de sorprendre’ns. Abans de començar la recerca de projectes culturals o artístics als petits municipis catalans, ens imaginàvem que trobaríem, principalment, iniciatives vinculades a la cultura popular i tradicional (música i dansa, artesania, etnografia, festes majors, etc.) i que també veuríem com en els darrers anys han sorgit o s’han consolidat alguns projectes centrats en les arts plàstiques i escèniques, la música pop, el cinema i la literatura, però el que no ens esperàvem trobar era un festival sobre l’art digital i l’electrònica a la Cellera de Ter, un municipi de poc més de 2.000 habitants de la comarca de la Selva.

Delicadeses. Art de Tros

Delicadeses / La Fàbrica bella

Els diferents continguts que hem anat publicant em les darreres setmanes per contextualitzar i fomentar el debat entorn a l’estat de la cultura i les arts als petits municipis catalans, posen l’èmfasi tant en les polítiques públiques que pretenen facilitar als ciutadans l’accés a la cultura (com a consumidors i com a productors) com en les propostes, públiques, privades o d’entitats sense ànim de lucre, que enriqueixen el panorama cultural dels entorns més rurals i allunyats dels grans centres de producció.

La Vinya dels Artistes

La Vinya dels Artistes

En aquesta panoràmica que estem fent de projectes culturals als petits municipis catalans hem trobat iniciatives impulsades per actors d’orígens diversos: institucions públiques (bàsicament ajuntaments, però també amb el suport i la col·laboració en ocasions d’altres ens locals o administracions) gestors culturals, artistes, associacions culturals, veïns, o simplement ciutadans curiosos i amb ganes de fer coses en l’àmbit de la cultura. “La Vinya dels Artistes”, a banda de ser un projecte artístic únic en el seu entorn, resulta molt rellevant perquè està impulsat per una empresa dedicada a la producció de vi i oli de la Pobla de Cérvoles.

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

En un article publicat l’any 2007, els professors Lefebvre i Sibertin-Blanc -citats i referenciats en les darreres setmanes en aquest bloc- feien una síntesi (sempre incompleta) de les tres etapes de desenvolupament per les que han passat les polítiques culturals als petits municipis francesos. La primera, la més bàsica, actuava principalment sobre el patrimoni cultural local i la promoció de la lectura, i ocasionalment en l’àmbit de les arts escèniques o l’ensenyament artístic. En una segona etapa es caracteritzava per la professionalització de la política cultural, sovint impulsada per càrrecs electes i associacions o emprenedors i voluntaris en municipis petits. I finalment la tercera etapa, en la que el municipi apostava per la promoció de la creació artística, sovint en la forma d’una residència d’artistes.

Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera

Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera

Fa uns dies us vàrem presentar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un dels projectes culturals més importants de l’Alt Pirineu, però no l’únic. Uns 15 kilòmetres al sud d’Esterri d’Àneu (Lleida) hi trobem el petitíssim poble de Farrera, de 25 habitants, on tot i les dificultats hi brilla el Centre d’Art i Natura des de 1996.  El CAN de Farrera és la única entitat que dóna suport als creadors de la regió pirinenca en la seva vessant catalana, però a més de ser una residència que acull a investigadors i artistes, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors culturals del Pirineu, organitzant activitats de tota mena com exposicions, cursos, jornades o editant publicacions sobre diversos elements del territori.

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç

CACIS Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç

Obrim aquesta sèrie de textos sobre projectes culturals situats a petits municipis amb un dels diversos centres d’art que es poden trobar a la Catalunya rural. El Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat “El Forn de la Calç” de Calders resulta especialment rellevant per dues raons: CACIS, com molts dels centres anàlegs situats a entorns urbans,  té la seva seu a un antic edifici industrial (un forn de pedra). Aquest fet estableix des del primer moment una relació especial entre la seva activitat, la creació i la difusió artística,  i el valor històric i paisatgístic d’aquest patrimoni cultural.