Arts visuals, arquitectura i disseny

Galerisme a Barcelona 1877-2012

El llibre 'Galerisme a Barcelona 1877-2012', editat per l’Ajuntament de la ciutat i l’associació de galeries Art Barcelona, repassa la història de les galeries d’art de la ciutat de Barceloan des dels seus inicis fins a l’actualitat.

L’estudi es divideix en tres parts històriques diferenciades: la que aplega la història del galerisme fins a l'esclat de la Guerra Civil; la del panorama de la llarga postguerra, des dels anys quaranta fins als setanta, a partir dels estudis existents de J.F. Yvars sobre la galeria René Metras i de les memòries de Joan Gaspar i Elvira Farreras; I, finalment, l’últim capítol i el més extens, està centrat en els anys setanta fins a l'actualitat

Value, Measure, Sustainability: Ideas Towards the Future of the Small-Scale Visual Arts Sector

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.

Cultura de Transició (CT)

Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.

«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.

Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica).  Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat. 

Una col col·lectiva

LaCol és un col·lectiu de joves arquitectes, amb una clara voluntat de treball horitzontal, que vol posar l’arquitectura al servei de la transformació social, tot intervenint en l’entorn proper. El seu local al barri de Sants va inspirar-los el nom del col·lectiu, ja que si llegiu local a l’inrevés n’obtindreu el nom.

LaCol treballa des de l’activisme i l’activitat ciutadana. Una de les últimes iniciatives consistí, en aquest sentit, en una sèrie d’actuacions a diferents terrats de Barcelona per tal de refer els lligams socials propis de les trobades entre els veïns, que aquests espais propiciaven. Però LaCol és coneguda, sobretot, per la seva actitud combativa a favor dels espais comuns del barri, com el Bloc 11 de Can Batlló, tot treballant amb els veïns, assessorant-los i assumint projectes des del coneixement de la realitat social del barri i de les seves necessitats. Per això LaCol és un taller d’arquitectura atípic, en què la implicació dels seus membres en el teixit social esdevé gairebé un requisit previ al treball arquitectònic que, posteriorment, se’ls pugui encarregar.

1

La création artistique, levier d’innovation pour le développement durable?

Lorsque nous avons décidé, il y a près d’un an et demi, de mener une réflexion transversale sur le secteur, nous exprimions avant tout une conviction : la création artistique, pour laquelle nous oeuvrons quotidiennement, est une incarnation de l’innovation, une source de nouveauté à même de servir quotidiennement le développement durable, cet impératif comportemental parfois mal compris, souvent galvaudé.

Revista de revistes #1

Artecontexto. N. 34-35 (2012)

Trabajo colectivo, redes y participación
MURRÍA, Alicia (p. 6-15)

S’hi presenta “El Ranchito” un projecte d’investigació cultural promogut per Matadero Madrid en col·laboració amb diferents agents locals i internacionals, que persegueix el desenvolupament de noves estratègies que afavoreixin la creació i la reflexió des de la institució cultural, a través de la implementació de residències de creadors internacionals, l’establiment de connexions amb agents locals múltiples o la realització de convocatòries públiques com a instruments per a activar el teixit artístic.

Modes of spectating

'Modes of Spectating' és un recull d’assaigs que giren entorn l’interacció que es dóna entre el públic i l’art; entre una societat participativa i una societat digital. Alison Oddey és professora de performance contemporánea i cultura visual a la University of Northampton i Christine White és la cap del departament de narrativa i arts interactius de Nottingham Trent University. Les dues són editores d’aquest volum i coautores junt amb catorze acadèmics, artistes, escenògrafs i crítics d’aquest conjunt d’assaigs. El llibre ens parla de les transformacions en l’observació i la participació de l’espectador cap a un perfil més actiu. I com aquests canvis els hem d’entendre dins d’una transformació més global de les formes de comunicació en l’art actual, entre la creació i l’espectador - i l’espectadora-. 

La Creatividad de la multitud conectada y el sentido del arte en el contexto de la Web 2.0

Juan Martín Prada | Estudios visuales. Núm. 5, 2008

Juan Martín Prada, actual director de la plataforma Inclusiva-net de Medialab-Prado, analitza els efectes socials, econòmics i polítics que la segona època de la xarxa d’internet té o pot arribar a tenir, potencialment. Planteja les conseqüències que aquestes transformacions tenen en l’àmbit de la creació artística visual generant una augment de lo “amateur”. On tothom pot ser productor i distribuïdor de materials visuals i audiovisuals generant un procés de socialització de les pràctiques creatives. Aquest fet desdibuixa la diferència entre productors i consumidors; o fins i tot els fa coincidents com a prosumidors, terme encunyat per Alvin Toffler en el llibre de 1980 'The Third Wave' ('La Tercera ola', Plaza & Janés, 1984).

Estética digital: sintopía del arte, la ciencia y la tecnología

A partir de les profundes transformacions que les noves tecnologies han generat en els processos creatius i en l’estètica artística Claudia Giannetti ens ofereix unes pautes per aproximar-nos i entendre els nous paradigmes estètics de l’Art Electrònic, o Mèdia Art (com prefereix anomenar-lo). Claudia Giannetti és especialista en Mèdia Art (Doctora en Historia de l’Art per la UB en l’especialitat d’Estètica Digital) i comissaria d’exposicions. Des de setembre de 2009 és Profesora Catedràtica convidada de la Universidad de Évora (Portugal), Facultat d’Arts Visuals. Va ser directora del Media Centre d'Art i Disseny (1998-2007) d’ESDI de Sabadell.