Arts visuals, arquitectura i disseny

La culture et ses intermédiaires. Dans les arts, le numérique et les industries créatives

Laurent Jeanpierre, Olivier Roueff | Éditions des Archives Contemporaines

Aquesta obra recull una vintena de contribucions, de diversos autors de França, Regne Unit i els Estats Units, que cobreixen sectors que van des de la música fins les arts visuals, passant pel cinema, el còmic, les plataformes de distribució de continguts, la moda i altres indústries culturals, que pretenen redefinir el paper que han de tenir els intermediaris, entre els creadors i els consumidors culturals, i a la seva legitimació en el nou paradigma digital.

Tuit de la setmana

¿Que función tiene la educación artística en la escuela? Aprender a mirar de manera crítica y romper la inercia del mercado y los medios: aprender a no repetir esta imagen @mariaacaso

El rescat de la creativitat a les «ciutats creatives»

Oli Mould | Routledge

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser «Creative Cities: What they are and how not to be one» (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la «creativitat»; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura. Malgrat tot, a les ciutats encara bullen milers de focus genuïnament artístics i creatius; són els espais per a la creativitat amb ‘c’ minúscula, els espais de la subversió urbana que Mould posa en relleu a «Urban subversion and the creative city».

Tuit de la setmana

Performance: Actuación extraña en la que aplaudes sin entender @AbrilAscaso

Ciència i Arts. Crònica

La darrera sessió de l'eix sobre el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística va ser la taula rodona Ciència i Arts, desenvolupada durant la tercera i última jornada d'Interacció17. En aquest debat van participar un total de cinc artistes que mantenen un especial vincle amb el món de la ciència, en una sessió coordinada per la física, divulgadora i ballarina Irene Lapuente.
 

Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques. Crònica

Vicenç Altaió - poeta, assagista i crític literari – i Juan Insua – director de projectes i programacions culturals del CCCB - han sigut els protagonistes de l’intens debat Nous medis i nous mitjans. Noves retòriques i noves pragmàtiques de la segona jornada d’Interacció17.

L'Espai Beta del CCCB. Crònica

En l'àmbit de l’enginyeria de software, la lletra beta denota una fase de desenvolupament experimental dels programes. Seguint amb aquesta mateixa idea, l’any 2014 el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va crear un espai de desenvolupament de projectes expositius poc convencionals. Des d'aleshores, el museu ha acollit diverses exposicions de llarg recorregut inscrites en aquesta línia: Big Bang Data (2014), +Humans (2015-2016), La màquina de pensar (2016) i properament Després de la fi del món (2017).

Traspassar límits entre la ciència, la cultura i l'art. Crònica

L'Eugènia Balcells i l'Eulàlia Bosch han sigut les encarregades d’inaugurar el segon eix de les jornades d'Interacció17: el diàleg entre la cultura cientificotècnica i la cultura artisticohumanística. La seva presentació es basava en un recorregut pels territoris Balcells per entendre com la seva obra i recerca havien permès traspassar límits entre la ciència, la cultura i l'art.

Mons en col·lisió: com la ciència està redefinint l’art contemporani

Arthur I. Miller | W. W. Norton

Com hem vist amb anterioritat, tenim una llarga trajectòria d’interacció i intercanvi entre ciència i art, que ha estat especialment promoguda amb l’arribada del segle XXI i l’era digital, amb l’explosió de nous labs, centres culturals i programes de residència que conjuguen art i ciència, i un suport creixent per part d'institucions i organitzacions. Des de la perspectiva de l’art, i del seu rol per comunicar, explicar i il·lustrar la ciència, «Colliding Worlds» analitza aquesta nova «avantguarda» que empeny les fronteres del món de art per apropar-se cada vegada més al de la ciència.

Ciència i humanitats conversen sobre noves maneres d’abordar la realitat

Adam Bly (ed.) | Biblioteca Buridán

Diu Adam Bly, fundador de la revista de ciència «Seed Magazine», que en algun moment de la nostra vida tots hem sigut científics. Quan érem petits i ens preguntàvem per què era blau el mar, i en recollíem mostres dins d’una galleda per comprovar si l’aigua canviava de color. O quan observàvem de prop alguns insectes per esbrinar com s’ho feien per volar i com plegaven les ales. Tots hem fet experiments per mirar d’establir connexions que ens permetessin entendre l’entorn on vivim i satisfer la nostra natural curiositat.

Per això, davant l’adveniment de la revolució de la ciència ciutadana, hem de poder participar activament en la generació i divulgació del coneixement científic. Perquè ja pensem en clau científica temes com la salut i el medi ambient, i també ho podem fer amb aspectes que es revelen fonamentals com la construcció de la ciutat o la naturalesa de la veritat, per exemple.