Arts escèniques i musicals

Dansàneu. Tradició i modernitat

Dansàneu

El passat estiu, ‘Dansàneu’ va celebrar el seu 25è aniversari amb unes xifres d’assistència molt meritòries (3.000 persones) per a un esdeveniment que tot just havia reformat la seva proposta cultural l’any anterior i intentava superar la pèrdua, l’any 2013, del seu fundador, el ballarí i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana.

‘Dansàneu’ va néixer com una escola de dansa d’estiu promoguda pel Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CCPTC) del Departament de Cultura, l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, del qual ja us vam parlar quan us vam presentar l’‘Ecomuseui ha programat activitats al voltant de la dansa tradicional durant més de dues dècades

Festival En Veu Alta: l'EVA

Festival En Veu Alta: l'EVA

Ja us vam citar el Festival En Veu Alta : l'EVA quan us vam presentar el Centre Quim Soler, amb qui l’EVA comparteix arrelament prioratí des de 2009 i complicitats literàries a partir de les quals han sorgit diverses col·laboracions. L’EVA és un festival de narració i tradició oral que va nàixer a l’Alt Penedès el 2005 i programa a petits municipis catalans espectacles de petit format, en els quals el protagonisme està en la paraula i en totes les veus que ofereixen els seus «narradors, glosadors, cantants, actors, recitadors, rapsodes o xerraires impenitents» que hi tenen cabuda. Al voltant d’aquests espectacles literaris s’hi celebren cursos de formació, espais de micròfon obert, projeccions cinematogràfiques, expressions plàstiques vinculades a la paraula i tot un reguitzell de propostes artístiques i culturals que s’actualitzen edició rere edició.

Ésdansa. Festival Internacional de música i dansa de les Preses

Ésdansa

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.

El festival “Ésdansa” és una demostració de com és possible tirar endavant una proposta cultural complexa en un municipi petit. Per aconseguir-ho hi ha una sèrie de factors que afavoreixen que els projectes creixin de forma robusta i continuada. Molt sovint, darrere el projecte hi ha una entitat del tercer sector forta, organitzada i amb les coses clares. Cal, també, que aquesta associació estigui recolzada per les institucions públiques que l’envolten: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i administracions més grans. I, finalment, és necessari que el festival, en aquest cas, vagi evolucionant, adaptant-se als canvis socials, tecnològics i culturals.

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP)

En el debat sobre les polítiques culturals locals, un dels temes més recurrents en els darrers temps és el de la transversalitat. Amb aquest concepte tan genèric es pretén posar damunt de la taula la necessitat de posar en relació l’acció cultural dels municipis i la resta de polítiques públiques que impulsen els ens locals. La idea és que les polítiques culturals i artístiques també han de tenir l’objectiu d’incidir en aspectes com la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la planificació urbana. Una de les sinergies més evidents que tenen les polítiques culturals en entorns rurals en un país com el nostre és amb el turisme d’arrel cultural i amb l’economia relacionada amb el món de la gastronomia. Aquesta nova manera de fer pot implicar polítiques molt més eficients i requereix canviar la manera de treballar, tant interna com externa, per part de les administracions públiques.

Delicadeses. Art de Tros

Delicadeses / La Fàbrica bella

Els diferents continguts que hem anat publicant em les darreres setmanes per contextualitzar i fomentar el debat entorn a l’estat de la cultura i les arts als petits municipis catalans, posen l’èmfasi tant en les polítiques públiques que pretenen facilitar als ciutadans l’accés a la cultura (com a consumidors i com a productors) com en les propostes, públiques, privades o d’entitats sense ànim de lucre, que enriqueixen el panorama cultural dels entorns més rurals i allunyats dels grans centres de producció.

L’Animal a l’esquena

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.

Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona Resultats any 2015

Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals l Oficina de Difusió Artística (ODA)

Aquest informe és una actualització de les medicions del Circuit de la Xarxa d’espais escènics municipals que publica anualment l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de Diputació de Barcelona.

Els principals resultats observats són:

Durant el 2015 els espais escènics municipals han destinat 8,3 milions d'euros a la contractació d'espectacles professionals, un 12% més que l'any anterior. Com a símbol de la recuperació, ha augmentat per primer cop des de l'any 2010 el caixet, situant-se en 4.686 euros de mitjana.

La Cultura com a origen dels moviments socials

Juanjo Puigcorbé, Diputat delegat de Cultura de Barcelona  | Entreacte, Revista d'arts escèniques i audiovisuals, 19 de setembre de 2016

Bon dia a tothom,

Com ja sabeu, ara fa tot just un any vaig deixar temporalment aquesta meravellosa professió d’actor en ser escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Poc després, el 31 de juliol també vaig ser nomenat diputat delegat de Cultura a la Diputació de Barcelona. Al cap d’uns mesos, a les eleccions següents, els ciutadans van escollir un gran nombre de representants de la societat civil que es van presentar a les llistes del Parlament de Catalunya. Ciutadans, com jo, provinents d’altres camps i que hem donat un pas endavant per coresponsabilitzar-nos del mandat democràtic de la nostra ciutadania: la voluntat d’un canvi radical. I ho vam fer moguts per un motiu, que pot resumir-se en una paraula que tots els artistes coneixem prou bé: compromís. Compromís amb el país i amb el canvi que alguns desitgem. Tanmateix, un cop assolit aquest canvi, tornaré a lluitar per l’actor que sempre he desitjat ser.

Pla Integral de la Música a Catalunya

 Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

«El Pla Integral de la Música» es va presentar públicament al Mercat de Música Viva de Vic el passat 15 de setembre. Es tracta d'un document que parteix d'una anàlisi prèvia del sector, que detecta diverses problemàtiques i que ha permès extreure algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat i  que són: el sector de la música és el més ric i complex de tots els sectors culturals en relació a la seva diversitat i, per tant, cal una millor vertebració; la constatació que cal clarificar aspectes fiscals, laborals i de drets de propietat intel·lectual; l'aposta per la formació com a element per dignificar la professió i obtenir més públic; la necessitat d'obtenir dades reals per valorar la seva magnitud i destinar-hi els recursos adequats; la necessitat que el sector s'expressi a través dels mitjans de comunicació; o la necessitat d'elaborar una mirada integral i transversal que revisi les polítiques públiques actuals.

La construcció social de l’experiència d’oci cultural

Jordi López-Sintes (ed.) | OmniaScience

Llibre que presenta nou investigacions sobre l’experiència del consumidor de cultura durant el seu temps d’oci. Els estudis seleccionats s’han realitzat a partir de diferents metodologies qualitatives (una etnografia de l’experiència de jugar en comunitats virtuals, narracions de persones que realitzen activitats d’oci digital, teories fonamentades en les dades proporcionades per aficionats de l’òpera, per consumidors de música contemporània i per visitants de museus, i també interpretacions de l’essència de l’experiència de veure pel·lícules cinematogràfiques en sales de cinema i en les llars.