Patrimoni cultural

Patrimoni. Universitat Jaume I de Castelló

NOM: Patrimoni

ENTITAT: Universitat Jaume I. Castelló de la Plana

WEB: http://patrimoni.uji.es/

PRESENTACIÓ: Patrimoni. Laboratori d’investigació del patrimoni a les àrees rurals 

DESCRIPCIÓ: El projecte Patrimoni és una iniciativa del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló que pretén crear i consolidar una xarxa que reuneixi totes les persones interessades a conèixer, reflexionar, protegir i divulgar el seu patrimoni cultural local. Patrimoni ofereix als grups locals tot un conjunt de recursos per a poder apropar-se, de manera científica i rigorosa, al patrimoni cultural i al conjunt de característiques, problemàtiques i valor que el defineixen. L’eina utilitzada per mostrar el patrimoni i el seu valor és el catàleg i la interpretació del patrimoni mitjançant l’elaboració de fitxes de catalogació en les pràctiques programades dels cursos i tallers formatius programats al territori.

Una ciutat, tres mirades

NOM: Una ciutat, tres mirades. Rutes culturals a Sant Adrià de Besòs

ENTITAT: Museu d’història de la immigració de Catalunya

DESCRIPCIÓ: “Una ciutat, tres mirades” s’emmarca dins del programa d’activitats commemoratives del Mil·lenari de Sant Adrià de Besòs i pretén ser un projecte educatiu amb què donar a conèixer tres iniciatives d’associacions pensades per promoure el turisme cultural a la ciutat i el coneixement de la seva ciutat.

MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares. Núm 2, 2013

Ja podeu consultar el segon número de la nova revista de museologia portuguesa «MIDAS. Museus e Estudos Interdisciplinares» que analitza els museus des del terreny de la recerca i la reflexió interdisciplinària. Publica articles en portuguès i en espanyol i vol fomentar el diàleg entre els països de l’àrea d’influència lusòfona i hispana.

Projecte de dinamització del patrimoni de Mataró a través de la realitat augmentada

NOM:  Dinamització del patrimoni de Mataró a través de la realitat augmentada

ENTITAT:  Museu de Mataró + MKT Cultural

WEB: http://marketingcultural.es/inicio.aspx

PRESENTACIÓ:  Dinamització del patrimoni artístic i arquitectònic a través de la realitat augmentada

DESCRIPCIÓ: Es tracta d’una aplicació que dóna a conèixer els artistes I l’arquitectura de Mataró, permet localitzar els elements patrimonials sense necessitat de senyal èlectrica externa i obtenir informació multimèdia sobre els mateixos. Els seus objectius són donar a conèixer les activitats culturals que s’hi realitzen, proporcionar informació multimèdia sobre els artistes i els elements patrimonials de la ciutat, establir connexions entre el patrimoni i el teixit comercial i de serveis que l’envolta, posar en valor materials ja existents (texts, imatges, àudio, vídeo, 3D), minimitzant les despeses que suposa la creació de materials específics nous i explotar les possibilitats que les noves tecnologies ofereixen per tal d’arribar a diferents segments de públic.

Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos?

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat  aquest estudi elaborat per l’empresa ARTImetria per la Subdirección General de Museos Estatales, sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre els museus i les barreres psicològiques que els dificulten la seva assistència. S’hi analitza què n’opinen, com els veuen, com o amb qui planifiquen la visita o què n’esperen obtenir. Es tracta d’una informació valuosa que permetrà als museus canviar les seves estratègies de comunicació per intentar atreure els públics potencials i fidelitzar els actuals.

Museus gratis: lliçons de l'experiència britànica

Avui us recomanem aquest article que replanteja el debat sobre la gratuïtat en els museus públics i el situa en el context actual. Analitza en profunditat el model de tradicional britànic implementat el 1998 pel govern laborista i n’extreu algunes conclusions. Planteja també una sèrie d’arguments a favor i en contra d’aquesta mesura que, en aquell moment, es va plantejar com una estratègia de màrqueting i, a la vegada, de democratització cultural. L’autora defensa que la gratuïtat no és suficient i que calen altres accions i estratègies per lluitar contra les barreres – no només econòmiques sinó també psicològiques i cognitives – que dificulten als segments de població més desafavorits accedir als museus i col·leccions públiques.

Museums and happiness. The value of participating in museums and the arts

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

La revista Mnemòsine de museologia, disponible a Internet

Fa uns dies es va presentar el darrer número de la revista Mnemòsine, la revista de museologia publicada per l'Associació de Museòlegs de Catalunya. La revista té caràcter biennal i aquest últim número, el setè, correspon als anys 2012/2013. Tot i que fins l'anterior número només era disponible en edició paper, actualment s'està derivant a una tirada limitada en paper i una edició digital disponible a la pàgina web de l'Associació.

Museos en la era digital: Estudio. Dosdoce.com, EndeComunicación

Si admitimos que Internet ha cambiado radicalmente la manera en que las personas buscan y encuentran todo tipo de contenidos culturales y de ocio, ¿de verdad se piensa que los museos, centros culturales y galerías de arte pueden ofrecer la misma experiencia de ver una exposición o colección en el siglo XXI sin asumir ninguna transformación?

Los museos, centros culturales y galerías de arte no pueden mantenerse al margen de esta transformación que está afectando directamente al consumo de productos culturales y por lo tanto al acceso al arte y a la cultura desde cualquier perspectiva. Tampoco pueden negar la demanda, por parte del espectador, de experiencias interactivas, no siempre explicadas con el ejemplo del juego como práctica.

Apunts #17

Encerts i desencisos del micromecenatge de Pedralbes. Martí Casa i Payàs. Embadalits