Patrimoni cultural

Museums and happiness. The value of participating in museums and the arts

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

La revista Mnemòsine de museologia, disponible a Internet

Fa uns dies es va presentar el darrer número de la revista Mnemòsine, la revista de museologia publicada per l'Associació de Museòlegs de Catalunya. La revista té caràcter biennal i aquest últim número, el setè, correspon als anys 2012/2013. Tot i que fins l'anterior número només era disponible en edició paper, actualment s'està derivant a una tirada limitada en paper i una edició digital disponible a la pàgina web de l'Associació.

Museos en la era digital: Estudio. Dosdoce.com, EndeComunicación

Si admitimos que Internet ha cambiado radicalmente la manera en que las personas buscan y encuentran todo tipo de contenidos culturales y de ocio, ¿de verdad se piensa que los museos, centros culturales y galerías de arte pueden ofrecer la misma experiencia de ver una exposición o colección en el siglo XXI sin asumir ninguna transformación?

Los museos, centros culturales y galerías de arte no pueden mantenerse al margen de esta transformación que está afectando directamente al consumo de productos culturales y por lo tanto al acceso al arte y a la cultura desde cualquier perspectiva. Tampoco pueden negar la demanda, por parte del espectador, de experiencias interactivas, no siempre explicadas con el ejemplo del juego como práctica.

Apunts #17

Encerts i desencisos del micromecenatge de Pedralbes. Martí Casa i Payàs. Embadalits

Revista de revistes #9

International journal of heritage studies. Vol. 19, n. 2 (març 2013)

Número monogràfic sobre la relació entre Jocs Olímpics i patrimoni editat per Sean Gammon, Gregory Ramshaw i Emma Waterton. Aquests acadèmics en l’àmbit de turisme en universitats anglosaxones ressalten l’interès patrimonial d’aquests grans esdeveniments esportius perquè celebren i recuperen el patrimoni i en generen de nou. Recorden que les olimpíades han evolucionat tenint molt present la herència de Grècia i els ideals de Piere de Coubertin, pare dels jocs olímpics moderns; que recuperen símbols, tradicions i rituals dels països organitzadors, i que les ciutats organitzadores renoven i transformen la seva iconografia.

Acaba d'aparèixer: "Patrimoni i cohesió social"

Una mica de reflexió acabada de publicar al número 65 de la revista Auriga.

Podeu adquirir la revista, en format electrònic, a http://www.auriga.cat

1

Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?

L’especialista nord-americana en museus i estudis de folklore, Annette B. Fromm, proposa en aquest document breu algunes recomanacions pràctiques per millorar les relacions dels museus amb les seves comunitats. Es tracta de la conferència pronunciada per l’autora – que compta una àmplia experiència professional en museus etnogràfics dels Estats Units – en el marc del Seminari Museus, multiculturalisme i comunitat, organitzat per l’Insitut Català de Recerca en Patrimoni Cultural a CaixaForum Girona l’octubre de 2011.

A «Museus i representació: realitat, demagògia o fantasia?», Fromm, que és l’actual presidenta del Comitè Internacional de Museus d’Etnografia (ICME) de l’ICOM i coordinadora d’estudis museístics de la Universitat Internacional de Florida, argumenta que els museus del segle XXI han d’esdevenir veritables espais de construcció comunitària i fomentar el diàleg intercultural.

Apunts #14

El artista (crítico) como intelectual público. Simon Sheikh. Esferapublica

International Touring Exhibitions: Toward a Profitable Business Model ?. Rebecca Amsellem

A l’ère des coupes budgétaires, du retrait étatique de l’espace culturel, de l’augmentation des coûts de production, il apparaît comme essentiel pour le monde des arts d’intégrer les problématiques économiques aux modèles de développement. Dans chaque pays occidental, il est demandé aux organisations muséales de faire preuve de toujours plus d’imagination pour réduire la fonction de coût total tout en permettant une diffusion plus large des œuvres, une étude plus précise des collections et un choix plus divers des activités.

A Interacció trobareu: Any Espriu

Salvador Espriu i Castelló (1913 - 1985) és un dels autors més insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l’alta significació de la seva obra, reconegudes per la crítica internacional, són mereixedores de la major atenció i la màxima consideració. De la mateixa manera, l’exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions històriques més adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves paraules, “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, constitueixen un llegat que ha romandre en la memòria dels catalans.