Patrimoni cultural

Oncurating, issue 18. Social curating and its public: curators from Eastern Europe report on their practises

Aquest número revisa la relació entre comissariat artístic i compromís social en els països de l’Europa de l’Est. Segons les editores, Olga Stefan i Catalin Ghorghe, es tracta de societats immerses en un procés de transformació molt ràpida i profunda on les pràctiques compromeses socialment poden esdevenir formes de resistència política poderoses contra els efectes deshumanitzadors de les polítiques neoliberals. Hi participen autors i professionals compromesos en els debats i discursos amb impacte social i actius en la producció de pràctiques artístiques emancipadores. La revista els convida a reflexionar sobre diversos aspectes, com per exemple, quin significat té lo ‘social’ en l’àmbit del comissariat artístic o quin tipus de projectes tenen més èxit i bona acollida entre els ciutadans.

Encerts i desencisos del micromecenatge de Pedralbes. Martí Casas i Payàs

Martí Casas i Payàs  | Embaladits

Queda algú que no hagi sentit a parlar encara del crowdfunding o de Verkami? En molt poc temps, les plataformes de micromecenatge s’han revelat com una eina extraordinàriament útil per fer aflorar petits mecenes interessats en finançar projectes que difícilment podrien tirar endavant sense la seva ajuda. Diverses propostes culturals presentades en els darrers mesos (discos,  llibres, pel·lícules, etc.) han estat possibles gràcies a aquest sistema de recollida de fons. Unes propostes que no només han aconseguit reunir amb èxit els diners que demanaven. També han obtingut un notable ressò als mitjans de comunicació i, sobretot, a les xarxes socials, que constitueixen el principal canal de difusió i dinamització de les campanyes de crowdfunding.

Public perceptions of – and attitudes to – the purposes of museums in society

BritainThinks was commissioned by the Museums Association to conduct a programme of deliberative research into public attitudes to museums and, in particular, their potential purposes and role in society.

The research took the form of six day-long workshops with members of the public, each hosted by a different institution. (Among the hosts were the Museum of London, The Beaney in Canterbury, the Riverside in Glasgow and the Museum of East Anglian Life.) The workshops used some inventive methods, including an ‘obituary exercise’ – participants were asked to imagine a world without museums – and a budget allocation exercise.

The research is intended to inform and enrich the sector’s thinking about the future of museums and contribute to the development of the Museum Association’s Museums 2020 Strategy

Apunts #21

Els museus catalans i la crisi (1): personal i partides sota mínims. Martí Casa i Payàs. Embadalits

The Social and Economic Value of Cultural Heritage: Literature Review

A instancies de la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea (DG EAC) els membres de l'EENC Cornelia Dümcke i Mikhail Gnedovsky han elaborat aquest recull bibliografic analític sobre els efectes i els impactes econòmics i socials del patrimoni cultural, en les seves dimensions tant materials com immaterials. El recull conté una anàlisi d'articles, informes d'avaluació, estudis d'impacte i altres documents elaborats principalment a Europa des de 2008, a més d'un capítol final de conclusions. La intenció del document és contribuir a la reflexió sobre el paper potencial del patrimoni cultural per a l’assoliment dels objectius de creixement intel·ligent, sostenible i integrador plantejats per la UE a l'estratègia "Europa 2020".

Els museus locals creixen en públic, recursos propis i exposicions

Els museus adscrits a la Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona continuen incrementant el seu públic: l'any 2012 van rebre 991.671 visitants, és a dir un 4,8% més que el 2011 (946.061 usuaris). Aquestes i altres dades es desprenen dels indicadors elaborats anualment per la Diputació a partir de les enquestes rebudes pels 64 museus –corresponents a 52 municipis de les comarques de Barcelona- que formen l'XML.

Síntomas mórbidos en el cubo blanco

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.

Determinants d'acompliment de la xarxa

Marianna Elmi, Filippo Giordano i Denita Cepiku | PUBLIC

Aquesta recerca és el primer intent d'aplicar la teoria de les xarxes als llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (World Heritage sites, WHS). Té implicacions pràctiques i teòriques, perquè contribueix a entendre els determinants que afecten l'acompliment a la xarxa i avaluen la viabilitat d'utilitzar l'anàlisi comparativa qualitativa (qualitative comparative analysis, QCA) (Ragin, 1987) com a mètode de recerca. Els WHS de la UNESCO són nominats sobre la base de la Convenció de Protecció del Patrimoni Mundial (1972) amb la finalitat de protegir el patrimoni cultural i natural a escala mundial. Fins al dia d'avui, hi ha inscr its 962 llocs de 157 estats membres a la Llista del Patrimoni de la Humanitat (745 culturals, 188 naturals i 29 combinats). Itàlia és el país que en té més, amb 47 llocs, seguida d'Espanya (44) i de la Xina (43).

Museos, arqueologia, democràcia y crisis

Estudi de Rafael Azuar – arqueòleg, actual conservador tècnic i antic director (1995-2006) del Museo Arqueològico d’Alacant – sobre la situació dels museus a l’estat espanyol en general i dels museus arqueològics en particular. Analitza com l’actual crisi econòmica els està afectant i quines són les seves perspectives de futur. 

L’autor assenyala que la crisi ha suposat una reducció dràstica de l’activitat arqueològica, la paralització d’alguns projectes i la desaparició d’un important nombre d’empreses d’arqueologia. Considera que aquesta frenada influirà en l’evolució dels museus d’arqueologia que, a més a més, pateixen les retallades pressupostaries per part de les administracions públiques, la qual cosa ha reduït el capítol de projectes, equipaments i plantilles.

Las huchas en los museos

Las huchas culturales son un elemento progresista de corresponsabilidad por cuanto que contribuyen, de manera voluntaria y solidaria, a sufragar con una cuantía mínima los servicios de instituciones y museos

Hace unos meses, con motivo de la instalación de Un Belén Napolitano del XVIII, decidí instalar unas huchas culturales a la entrada y salida de la exposición para testar la disponibilidad de madrileños y visitantes a aportar una cantidad de dinero como contribución por los gastos que genera. Era un experimento de política cultural y de innovación social en la línea de lo que se hace en casi todos los espacios culturales anglosajones y en otros ámbitos. Y muy propio en un espacio como este que se llama CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía.

Me gustaría compartir los resultados ahora que se ha suscitado una interesante polémica en algunos foros de opinión política. Antes debo aclarar que esta medida, como otras que afectan al espacio, pertenece al plan de gestión que defendí al recibir la responsabilidad de sacar adelante, como primer director, esta imponente fábrica cultural.