Patrimoni cultural

European museums in the 21st century

Luca Basso Peressut, Francesca Lanz, Gennaro Postiglione ׀  MeLa Project

Us presenten els resultats de la primera fase la recerca ‘Envisioning 21st Century Museums’ que té per objectiu recopilar models, pràctiques i instruments de treball innovadors que reforcin el paper dels museus europeus a l’hora de promoure noves formes de ciutadania europea més democràtiques i inclusives per tal de contribuir i fomentar el diàleg entre els diferents grups ètnics, religiosos, socials i generacionals, així com fomentar la consciència cívica i l’educació entre els nous ciutadans procedents d’altres continents i entre la gent jove. Aquesta primera fase recull les primeres investigacions del projecte dedicades a fer una cartografia del procés de transformació dels museus sobretot en termes de renovació arquitectònica i modernització de les tècniques museogràfiques i expositives.

The value of Europeana : the welfare effects of better access to digital cultural heritage

J. Poort, R. van der Noll, R. Ponds, W. Rougoor, J. Weda | SEO Economisch Onderzoek

In 2008, Europeana was launched as a service platform for digital cultural heritage and content from libraries, archives, galleries and museums from all over the European Union. The aim was to make Europe’s rich cultural heritage accessible for all. Since its launch, the number of records in the Europeana database, of Europeana Network members and of visitors to its website have grown rapidly. 

Educació patrimonial i realitat augmentada en entorns patrimonials

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que analitzen dos aspectes relacionats amb el patrimoni. El primer, «La educación patrimonial: del patrimonio a las personas» de David Ruiz Torres,  aborda el tema d’educació patrimonial des d’una perspectiva molt àmplia que inclou tant reflexions teòriques com experiències concretes de programes eductius representatius, singulars o únics tant a escala estatal com internacional. El segon, «La realidad aumentada y su aplicación en el patrimonio cultural» de Sofía Marín i Sara Pérez, i coordinat per Olaia Fontal, analitza un tema més concret, el de la realitat augmentada i la seva aplicació en el patrimoni cultural.

Le musée hybride

 Francois Mairesse | La Documentation française

François Mairesse aborda en aquesta obra la problemàtica del finançament dels museus i es pregunta com gestionar-los de manera eficaç i, a la vegada, garantir-ne la seva especificitat com a institució cultural. L’autor reconeix que la relació entre museus i l’economia no és gens fàcil però admet que tots dos àmbits estan obligats a conviure ja que les organitzacions museístiques necessiten recursos materials per sobreviure. Mairesse explora les tres principals fonts de finançament dels museus: la pública, la privada i les donacions. Alerta dels riscos dels dos primers models, afirma que el primer pot provocar en els museus una forta dependència dels recursos públics i el segon pot suposar una mercantilització de la cultura. Per tant, aposta per un model híbrid que inclogui una tercera via, les donacions, que garanteixi i respecti la missió dels museus i la seva autonomia.

Evaluación de la eficiencia de instituciones culturales

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.

Apunts #26

La ciudad como capital-conocimiento. David de Ugarte. El correo de las Indias

Polítiques patrimonials: “El paper dels professionals en la relació entre política i patrimoni”

Martí Casas i Payàs | Cafès de patrimoni 

“Estat actual de l’absis de Sant Climent de Taüll, on encara és visible l’empremta de les pintures murals que el decoraven, arrancades a principis del segle XX per salvar-les de l’espoli”

Els tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural parlen sovint de la política i dels polítics com si formessin part d’una realitat absolutament aliena a la seva tasca. Com si ocupessin el seu lloc de responsabilitat només per posar-los traves o fer-los perdre el temps en gestions inútils. No dic que no hi hagi càrrecs polítics, potser massa, que responguin a aquest perfil de superior perepunyetes. I és evident que qui té una responsabilitat política, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, ha de dedicar moltes hores a tasques que tenen ben poc a veure amb la gestió patrimonial. Tot això però, no ens ha d’impedir veure i reconèixer la realitat: patrimoni i política estan íntimament lligats. I no només perquè bona part del patrimoni que conservem ha estat promogut des del poder i, per tant, des de la política (ja ho sabem: l’art ha estat sempre un producte de les elits), sinó perquè ha estat la política la que, al capdavall, ha donat carta de naturalesa i d’existència al patrimoni a través de les lleis. Per tant, encara que costi de reconèixer, el patrimoni neix de la política i no podem desvincular-lo d’ella.

Museus en mutació

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació  dos llibres que poden ajudar-vos a realitzar un bon exercici de prospectiva estratègica en matèria de museus. Es tracta de «Le musée dans tous ses états» de Marc Terrisse i «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» de Martin Regourd. Les dues obres tenen per objectiu clarificar-vos sobre l’evolució contemporània de les institucions museístiques i aportar reflexions, elements d’anàlisi i casos concrets per il·lustrar  la realitat complexa dels museus actuals.

Els canvis econòmics i socials a escala global i el fet que els  museus han esdevingut veritables motors de desenvolupament territorial obliguen a polítics, tècnics, investigadors i professionals implicats en la seva gestió a ampliar la seva visió de cara a prendre les decisions encertades a l’hora de triar els models de gestió, estatus, inserció territorial, relació amb els públics o els dispositius de mediació i valorització dels museus. Les dues obres plantegen també si tots aquests canvis i transformacions implicaran una ruptura de la mateixa definició de museu.

Marc Terrisse, autor de «Le musée dans tous ses états» és doctor en Història de la Univeritat de Maine, docent, investigador i consultor en museologia i enginyeria cultural, i Martin Regourd, autor de «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» és professor en ciències de la informació i la comunicació a la Universitat Toulousse I i director del Master de gestió cultural de la mateixa universitat.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Turisme cultural: situació actual i perspectives de futur

Us presentem dos llibres que analitzen el fenomen del turisme cultural des de diverses perspectives: els seus protagonistes i actors, les polítiques i estratègies per posar en valor els seus recursos o l’estructura i organització dels seus mercats. Les dues publicacions destaquen la necessitat d’aprofundir en el concepte de turisme cultural,  el seu significat i definició operativa per millorar la seva gestió atès el gran protagonisme que ha adquirir el turisme cultural en els mercats internacionals. El turista és cada vegada més exigent i actiu, les administracions públiques i els propietaris privats han apostat per la recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i s’ha creat una teixit industrial al voltant de la creació de productes específics en l’àmbit cultural que expliquen l’emergència d’aquesta tipologia turística a escala mundial.

IX Jornada de Patrimoni a la Pedrera 23/10/13 Stororify de Vàngelis Villar

Stororify de Vàngelis Villar

La novena edició de la Jornada de Patrimoni a la Pedrera es va dedicar a l'anàlisi i reflexió sobre l'estat dels centres d'interpretació a Catalunya, comptant amb la participació de Sue Millar per tenir una comparativa amb el model anglosaxó.