Patrimoni cultural

Evaluación de la eficiencia de instituciones culturales

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.

Apunts #26

La ciudad como capital-conocimiento. David de Ugarte. El correo de las Indias

Polítiques patrimonials: “El paper dels professionals en la relació entre política i patrimoni”

Martí Casas i Payàs | Cafès de patrimoni 

“Estat actual de l’absis de Sant Climent de Taüll, on encara és visible l’empremta de les pintures murals que el decoraven, arrancades a principis del segle XX per salvar-les de l’espoli”

Els tècnics i professionals vinculats al patrimoni cultural parlen sovint de la política i dels polítics com si formessin part d’una realitat absolutament aliena a la seva tasca. Com si ocupessin el seu lloc de responsabilitat només per posar-los traves o fer-los perdre el temps en gestions inútils. No dic que no hi hagi càrrecs polítics, potser massa, que responguin a aquest perfil de superior perepunyetes. I és evident que qui té una responsabilitat política, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, ha de dedicar moltes hores a tasques que tenen ben poc a veure amb la gestió patrimonial. Tot això però, no ens ha d’impedir veure i reconèixer la realitat: patrimoni i política estan íntimament lligats. I no només perquè bona part del patrimoni que conservem ha estat promogut des del poder i, per tant, des de la política (ja ho sabem: l’art ha estat sempre un producte de les elits), sinó perquè ha estat la política la que, al capdavall, ha donat carta de naturalesa i d’existència al patrimoni a través de les lleis. Per tant, encara que costi de reconèixer, el patrimoni neix de la política i no podem desvincular-lo d’ella.

Museus en mutació

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació  dos llibres que poden ajudar-vos a realitzar un bon exercici de prospectiva estratègica en matèria de museus. Es tracta de «Le musée dans tous ses états» de Marc Terrisse i «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» de Martin Regourd. Les dues obres tenen per objectiu clarificar-vos sobre l’evolució contemporània de les institucions museístiques i aportar reflexions, elements d’anàlisi i casos concrets per il·lustrar  la realitat complexa dels museus actuals.

Els canvis econòmics i socials a escala global i el fet que els  museus han esdevingut veritables motors de desenvolupament territorial obliguen a polítics, tècnics, investigadors i professionals implicats en la seva gestió a ampliar la seva visió de cara a prendre les decisions encertades a l’hora de triar els models de gestió, estatus, inserció territorial, relació amb els públics o els dispositius de mediació i valorització dels museus. Les dues obres plantegen també si tots aquests canvis i transformacions implicaran una ruptura de la mateixa definició de museu.

Marc Terrisse, autor de «Le musée dans tous ses états» és doctor en Història de la Univeritat de Maine, docent, investigador i consultor en museologia i enginyeria cultural, i Martin Regourd, autor de «Musées en mutation. Un espace public à revisiter» és professor en ciències de la informació i la comunicació a la Universitat Toulousse I i director del Master de gestió cultural de la mateixa universitat.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Turisme cultural: situació actual i perspectives de futur

Us presentem dos llibres que analitzen el fenomen del turisme cultural des de diverses perspectives: els seus protagonistes i actors, les polítiques i estratègies per posar en valor els seus recursos o l’estructura i organització dels seus mercats. Les dues publicacions destaquen la necessitat d’aprofundir en el concepte de turisme cultural,  el seu significat i definició operativa per millorar la seva gestió atès el gran protagonisme que ha adquirir el turisme cultural en els mercats internacionals. El turista és cada vegada més exigent i actiu, les administracions públiques i els propietaris privats han apostat per la recuperació i posada en valor del patrimoni cultural i s’ha creat una teixit industrial al voltant de la creació de productes específics en l’àmbit cultural que expliquen l’emergència d’aquesta tipologia turística a escala mundial.

IX Jornada de Patrimoni a la Pedrera 23/10/13 Stororify de Vàngelis Villar

Stororify de Vàngelis Villar

La novena edició de la Jornada de Patrimoni a la Pedrera es va dedicar a l'anàlisi i reflexió sobre l'estat dels centres d'interpretació a Catalunya, comptant amb la participació de Sue Millar per tenir una comparativa amb el model anglosaxó.

Noves Tendències en els Museus del segle XXI

Ann Nicholls, Manuela Pereira, Margherita Sani | Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali

Us presentem l'informe  de tendències en els museus del segle XXI elaborat pel LEM (Learning Museum) Working Group on s’identifiquen les principals tendències emergents que han caracteritzat l’evolució de la gestió de museus. S'hi inclouen set assaigs que analitzen un ampli ventall de qüestions com l’accessibilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament de col·leccions, les adquisicions, les noves tecnologies, l’aprenentatge al llarg de la vida, la programació, la participació, etc.

Apunts #24

Cultura de clubbing. Carmemix. L'estraperlista

Apunts #23

Diagnosi de la cultura a Barcelona 2012: La crisi de finançament (2)*. Lluís Bonet i Agustí. Bloc de Lluís Bonet i Agustí

El museo abre sus puertas a la experiencia sensorial: pantallas de inmersión audiovisual realista

Basilio Pueo Ortega, Manuel Sánchez Cid | Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, núm. 94, (2013), p. 88-100

Resumen En este artículo se propone el uso de pantallas audiovisuales que combinan sistemas de audio envolvente y vídeo vanguardistas para crear entornos inmersivos de alto realismo en museos. Esta experiencia sensorial puede ser la característica distintiva del museo que le permita llegar a un público más extenso.