Patrimoni cultural

Últim número de la revista italiana Economia della cultura

Economia della cultura Anno XXIII, 2013, n.2

Ja podeu consultar l’interessant monogràfic sobre els finançament de les organitzacions culturals i creatives no lucratives i la promoció dels joves emprenedors culturals a Itàlia publicat a l’últim número de la revista «Economia della cultura». Diversos autors analitzen els incentius de les fundacions bancàries italianes per a les iniciatives i empreses promogudes per joves en els àmbits del patrimoni i el turisme cultural; s’hi destaca la flexibilitat i creativitat d’aquest tipus d’empreses i iniciatives però s’alerta de les seves debilitats en termes organitzatius, de la seva fragilitat financera i d’un alt risc de fallida financera; s’hi apunten alguns arguments per justificar els ajuts públics als joves emprenedors, i s’hi remarca el paper de les organitzacions i cooperatives culturals independents en la configuració d’una xarxa dinàmica al llarg de tot el territori italià que lluita contra els efectes negatius de la crisi econòmica i fomenta la creativitat social a través de la cooperació comunitària, la racionalització dels recursos i l’ús de les tecnologies.

Apunts #27

Creative Britain?: where have we got to? Chris Smith. Culture professionals network

Com tocar amb una orquestra simfònica des del museu

Us presentem el projecte Universe of Sound desenvolupat per la Philharmonia Orchestra en el Science Museum de Londres. Es tracta d’una iniciativa que permet als visitants del museu unir-se a l’orquestra en la interpretació de l’obra The Planets, composada per Holst. El visitant té l’oportunitat de participar en una experiència totalment immersiva i sentir-se un component més de l’orquestra. Durant l’estiu de 2012, més de 67.000 persones van tocar de manera virtual amb la Philharmonia Orchestra des del Science Museum de Londres. En el vídeo trobareu una explicació detallada del projecte. 

Xarxes socials, dispositius mòbils i jocs als museus

Us presentem dos llibres que analitzen les últimes tendències en l’ús de xarxes socials, dispositius mòbils i jocs als museus. El primer es centra en l’ús dels dispositius mòbils a l’hora de divulgar les col·leccions i les activitats dels museus i presta especial atenció a aquelles persones i comunitats tradicionalment poc ateses per les institucions museístiques. El segon proporciona una visió internacional sobre com els museus han incorporat els jocs interactius com una eina educativa més per a la divulgació de les seves col·leccions i activitats. 

Revista ICOM-España, núm. 8. "Museos, género y sexualidad"

ICOM-España presenta a l’últim número de la seva revista digital el monogràfic “Museos, género y sexualidad” on s’hi analitza el paper de la dona i el de totes les altres variants de gènere, identitat i orientació sexual al llarg de la història, així com la seva representació als museus. La coordinadora del número, Liliane Cuesta Davignon, denuncia situacions de discriminació i persecució de les llibertats a països com Rússia on es persegueixen artistes i persones amb orientacions sexuals diferents. Davignon aposta perquè, des dels museus, s’actuï per difondre i posar en valor el paper de la dona en la història de l’art, la creació de les societats i també es recolzi als artistes i a les seves obres, independentment de la seva orientació sexual o del contingut que s’hi representi.

European museums in the 21st century

Luca Basso Peressut, Francesca Lanz, Gennaro Postiglione ׀  MeLa Project

Us presenten els resultats de la primera fase la recerca ‘Envisioning 21st Century Museums’ que té per objectiu recopilar models, pràctiques i instruments de treball innovadors que reforcin el paper dels museus europeus a l’hora de promoure noves formes de ciutadania europea més democràtiques i inclusives per tal de contribuir i fomentar el diàleg entre els diferents grups ètnics, religiosos, socials i generacionals, així com fomentar la consciència cívica i l’educació entre els nous ciutadans procedents d’altres continents i entre la gent jove. Aquesta primera fase recull les primeres investigacions del projecte dedicades a fer una cartografia del procés de transformació dels museus sobretot en termes de renovació arquitectònica i modernització de les tècniques museogràfiques i expositives.

The value of Europeana : the welfare effects of better access to digital cultural heritage

J. Poort, R. van der Noll, R. Ponds, W. Rougoor, J. Weda | SEO Economisch Onderzoek

In 2008, Europeana was launched as a service platform for digital cultural heritage and content from libraries, archives, galleries and museums from all over the European Union. The aim was to make Europe’s rich cultural heritage accessible for all. Since its launch, the number of records in the Europeana database, of Europeana Network members and of visitors to its website have grown rapidly. 

Educació patrimonial i realitat augmentada en entorns patrimonials

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que analitzen dos aspectes relacionats amb el patrimoni. El primer, «La educación patrimonial: del patrimonio a las personas» de David Ruiz Torres,  aborda el tema d’educació patrimonial des d’una perspectiva molt àmplia que inclou tant reflexions teòriques com experiències concretes de programes eductius representatius, singulars o únics tant a escala estatal com internacional. El segon, «La realidad aumentada y su aplicación en el patrimonio cultural» de Sofía Marín i Sara Pérez, i coordinat per Olaia Fontal, analitza un tema més concret, el de la realitat augmentada i la seva aplicació en el patrimoni cultural.

Le musée hybride

 Francois Mairesse | La Documentation française

François Mairesse aborda en aquesta obra la problemàtica del finançament dels museus i es pregunta com gestionar-los de manera eficaç i, a la vegada, garantir-ne la seva especificitat com a institució cultural. L’autor reconeix que la relació entre museus i l’economia no és gens fàcil però admet que tots dos àmbits estan obligats a conviure ja que les organitzacions museístiques necessiten recursos materials per sobreviure. Mairesse explora les tres principals fonts de finançament dels museus: la pública, la privada i les donacions. Alerta dels riscos dels dos primers models, afirma que el primer pot provocar en els museus una forta dependència dels recursos públics i el segon pot suposar una mercantilització de la cultura. Per tant, aposta per un model híbrid que inclogui una tercera via, les donacions, que garanteixi i respecti la missió dels museus i la seva autonomia.

Evaluación de la eficiencia de instituciones culturales

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.