Patrimoni cultural

Obertura, digitalització i difusió béns i fons patrimonials

Merete Sanderhoff (ed.) ׀ Statens Museum for Kunst, Copenhagen

Cal no confondre algunes eines de participació ‘sense esforç’ que proporcionen les xarxes socials amb una veritable participació activa on els usuaris adquireixen coneixement i experimenten amb la creativitat. Aquest és un dels molts arguments i idees crítiques que aporta aquest document que recull algunes de les intervencions presentades als seminaris Sharing is Caring 2011 i 2012 celebrats a Copenhaguen sobre les noves oportunitats que proporcionen les tecnologies digitals en el sector del patrimoni cultural. I com a exemple, es demana que no es consideri l’opció que tenen els visitants del perfil a facebook d’un museu o d’una exposició de compartir un entrada o clicar el botó ‘M’agrada’, com a una acció participativa real per part dels usuaris.

Museos de la Ciencia en España: entre la Divulgación Científica, el Consumo Cultural y la Creación de Nuevos Referentes Sociales

Xavier Roigé | DEMESCI – International Journal of Deliberative Mechanisms in Science, Vol 3, No 1 (2014), p. 49-72


Resumen: Este artículo explora el desarrollo de los museos de la ciencia en España durante los últimos años. Se analiza en qué medida el contexto social y político ha influenciado el proceso de creación de estos museos y sus contenidos. Por ello, este tipo de instituciones representan un escenario idóneo para entender de qué manera se relaciona la ciencia con la sociedad. En este sentido, el análisis de los procesos de comunicación pública de la ciencia debe tener en cuenta los factores socio-económicos que han condicionado la musealización de la ciencia.

Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic

Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC)

'L’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic', que ha elaborat l'Agència del Patrimoni Cultural, és una radiografia exhaustiva del sector amb l’objectiu de determinar-ne la importancia econòmica, localitzar tots els agents públics i privats que hi intervenen  i  servir de base per a crear en el futur aliances público-privades en el sector i definir estratègies per adinamitzar el patrimoni a Catalunya (orientades a aconseguir un major nombre d’usuaris i incrementar els recursos obtinguts)

Esto no es un museo. artefactos portátiles y espacio social

Martí Peran | Revista de Estudios Globales y Arte Contemporáneo Vol 1, No 1 (2013)

Resumen: En el archivo Esto no es un museo. Artefactos móviles al acecho , aún sin proceder de una investigación exhaustiva, se da cuenta de más de medio centenar de proyectos e iniciativas ideadas como instrumentos alternativos a la institución artística convencional. La cantidad es elocuente por sí misma. Parece que el museo tradicional, en efecto, padece una suerte de creciente acecho desde un enorme panel de réplicas que, mediante las actuaciones que propician, estarían acelerando la refundación  de los roles y funciones tradicionales que ejercía la vieja institución en el interior de una esfera pública homogénea. Frente al estricto horizonte de articular un gusto y una sensibilidad específicas acorde a un modelo de subjetividad burguesa, los nuevos artefactos paramuseísticos despliegan un abanico de situaciones heterogéneas.

Diagnosi de les accions de la Unió Europea en matèria de patrimoni cultural

Comissió Europea. Cultura

Informe de diagnòstic que proporciona una panoràmica àmplia, tot i que no exhaustiva, de les polítiques, legislació, programes i oportunitats de finançament en matèria de patrimoni cultural a la Unió Europea. El document s’integra dins una estratègia més àmplia de la UE per millorar la cooperació entre els estats i tots els agents involucrats en la protecció i difusió del patrimoni cultural europeu. L’informe respon al document «Conclusions on cultural heritage as a strategic resource for a sustainable Europe», adoptat pel Consell de la Unió Europea el 20 de maig de 2014 i complementa la comunicació de la Comissió Europea publicada el passat mes de juliol sota el títol «Towards an integrated approach to cultural heritage for Europe».

Convocatòria de propostes sobre turisme industrial i cultural

La Comissió Europea ha publicat la convocatòria europea dirigida a finançar projectes de cooperació de suport a productes turístics transnacionals basats en el patrimoni industrial i cultural europeu.
La present convocatòria no presenta gran diferències respecte de l'any passat tret que agrupa dos àmbits (turisme industrial i cultural i turisme accessible) amb dues prioritats temàtiques.

La prioritat temàtica de turisme industrial i cultural té com a objectiu complementar les polítiques regionals i nacionals mitjançant la cooperació transnacional i les iniciatives conjuntes que tinguin com a finalitat el disseny de productes innovadors transnacionals en els àmbits del turisme cultural i industrial. Els projectes han de contribuir a diferenciar l'oferta turística europea capitalitzant i donant valor afegit al patrimoni cultural comú i donar suport a la recuperació econòmica i a la creació de llocs de treball en regions industrials en declivi, mitjançant projectes de cooperació transnacional i interregional en el camp del turisme.

Bibliografia per a la reflexió i l’anàlisi de les relacions entre públics, tecnologies digitals i institucions culturals

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

La mediació digital, que es materialitza a través de dispositius tecnològics fixos o mòbils als museus i exposicions o a través d’aplicacions a internet o a les xarxes socials, son objecte d’inversions molt importants per part de les institucions culturals. Aquesta bibliografia comentada presenta uns 150 ítems, entre llibres, articles i recursos en línia, per a la reflexió i l’anàlisi de l’estat de la qüestió en l’ús de les tecnologies digitals i la seva relació amb els públics, els objectes culturals i els coneixements.

Bibliografia per millorar el disseny d’exposicions i la comunicació amb els visitants

Office de Coopération et d’Information Muséales (OCIM)

Per dissenyar un recorregut expositiu cal dominar els continguts científics però també conèixer en profunditat el comportament dels públics. El recorregut ha de ser resultat d’un equilibri subtil entre el discurs i la representació en l’espai de les temàtiques de l’exposició. S’ha de dissenyar un escenari amb dispositius museogràfics i elements escenogràfics que ofereixin als visitants una veritable experiència de visita.

Aquesta bibliografia comentada presenta uns 200 ítems entre llibres, articles de revista, organismes i recursos en línia amb experiencies, reflexions i casos pràctics sobre el disseny, confecció i avaluació d’exposicions. Aporta també elements d’anàlisi i metodologies per a un millor coneixement del comportament dels visitants.

El MACBA creix nous espais i pla d’usos

El projecte «Nous espais i Pla d'usos», presentat al públic el passat 17 de juliol, recull l'ampliació del MACBA amb els espais cedits per l'Ajuntament de Barcelona.

La cessió dels nous espais passa a dibuixar un nou escenari format pels edificis que configuren l'entorn de la plaça dels Àngels i per la mateixa plaça. La Capella i les dues sales d'exposició del Convent dels Àngels permetran ampliar el ventall de propostes i formats expositius del Museu, mentre que el Centre d'Estudis i Documentació (CED) disposarà d'una nova entrada i comptarà amb una Mediateca a peu de carrer, espais de co-working, noves aules polivalents per als estudiants del PEI, un nou Auditori i noves dependències tècniques destinades a la catalogació, l'estudi i l'arxiu dels fons del Museu. 

Hacia un enfoque integrado del patrimonio cultural de Europa

Comissió europea

Según un nuevo informe de la Comisión Europea, las organizaciones encargadas del patrimonio cultural deberían aprovechar las oportunidades que brindan las políticas y los programas de financiación de la Unión Europea para hacer frente a los retos a los que se enfrenta el sector. El documento estratégico, titulado «Hacia un enfoque integrado del patrimonio cultural de Europa», afirma que el sector se encuentra en una «encrucijada» entre unos presupuestos públicos reducidos, un descenso de la participación en actividades culturales tradicionales y una diversificación de los públicos potenciales a causa de la urbanización, la globalización y el cambio tecnológico. Pero también pone de manifiesto las oportunidades para que los Estados miembros y los organismos cooperen más allá de sus fronteras para garantizar que el patrimonio cultural contribuya en mayor medida a un crecimiento y una creación de empleo sostenibles.