Lectura i biblioteques

Conjunts de dades sobre cultura

La Diputació de Barcelona ofereix un conjunt de dades públiques sobre cultura en formats digitals, estandarditzats i interoperables per afavorir la seva reutilització. La plataforma disposa d’un cercador per paraula clau i format que permet localitzar les dades obertes disponibles sobre arxius municipals, biblioteques municipals, elements de patrimoni cultural, museus i agenda d'activitats, i teatres i auditoris municipals amb agenda d'activitats.

Bibliotecas como espacio de tránsito no de conocimiento. La biblioteca de Girona

el balcón de la espera

Hace tiempo que las ciudades se intentan definir por los espacios que producen, para ser más exactos por espacios de consumo por los que las masas puedan circular y puedan experimentar emociones únicas que despierten tus sentimientos hacia lo que consumes. De esta manera nunca pensé que una biblioteca se pudiera convertir o definir más en un lugar para ser transitado donde el libro no es el protagonista.

Tuit de la setmana

@sirjaron

No tan incendiario

Marta Sanz | Periférica

En el seu molt recomanable assaig, No tan incendiario, Marta Sanz s’interroga sobre el lloc que ha d'ocupar la cultura en la societat contemporània i defensa el seu valor real com a eina per millorar les nostres vides i les nostres societats, més enllà de la seva funció de pur entreteniment. Aquí teniu un extracte:

«La cultura es una cristalización de la ideología. De la dominante, de la hegemónica que no se siente como tal ideología, pero como ectoplasma que nos atormenta cada noche, nos provoca malos sueños y nos sube la fiebre

El paper de les biblioteques a la nova era de l’educació en línia

OCLC Online Computer Library Center

Informe que vol proporcionar al col·lectiu bibliotecari una anàlisi en profunditat dels canvis d’hàbits en el consum i consulta d’informació i en les tendències actuals i futures en matèria d’educació i aprenentatge en línia. L’estudi assenyala les oportunitats i reptes que tots aquests canvis suposen per a les biblioteques tant públiques com universitàries. Els autors plantegen, entre d’altres qüestions, si les biblioteques estan preparades i actuen amb la suficient rapidesa i valentia per adaptar-se a aquestes noves realitats o si els nous estudiants consultaran en un futur les biblioteques o bé podran prescindir-ne. L’informe es basa en la realitat educativa dels Estats Units però resulta d’utilitat per a qualsevol context.

Finlanditis: nou episodi. Ara lectura, llibre i biblioteques

Fa uns mesos un articulista de l’ARA ironitzava sobre una nova síndrome consistent en lloar tot allò que ve de Finlàndia. Aquesta síndrome té el seu origen en els grans resultats que el sistema educatiu finès obté de forma reiterada en els informes PISA (o “TREPITJA” que deia la consellera d'educació de les Illes tan ben documentada). Fa uns mesos vam comentar un d’aquests episodis de finladitis protagonitzat per l’heroi televisiu de l’esquerra alternativa espanyola.
Ara just fa uns dies s’ha produït un nou episodi, en aquest pas ha estat el diari El País a compte de la Fira del Llibre de Frankfurt on Finlàndia ha estat país convidat. En l’article “El país que ama los libros” es dibuixa un ecosistema de l’abundància on lllibres, lectors, biblioteques i escriptors conviuen en perfecta harmonia. és ben cert que els indicadors de Finlàndia els contemplem també com una realitat remota d’aquí estant, però si l’articulista de El País s’hagués entretingut en gratar una mica més en les dades, hauria descobert un paisatge menys idíl·lic.

Tuit de la setmana

@Geek_Teca

Anàlisi dels estudis sobre impacte econòmic, social i educatiu de les biblioteques públiques

Arts Council of England

Informe que revisa la literatura existent al Regne Unit sobre els impactes econòmics i socials de les biblioteques públiques a la societat. Els autors destaquen la necessitat d’assolir una millor comprensió d’aquesta qüestió complexa sobre la que cal aprofundir encara molt més. L’estudi informa de les diverses aproximacions al tema i assenyala els avantatges i inconvenients de les diferents metodologies emprades. Segons l’informe, les evidències existents demostren que les biblioteques públiques són molt positives per a les comunitats i per a les persones i que contribueixen a la millora del capital humà, el manteniment del benestar mental i físic, la inclusió social i la cohesió comunitària. Es tracta de processos complexos i a llarg termini i aquesta és la contribució econòmica real que les biblioteques públiques fan al Regne Unit. L’informe conclou que pretendre mesurar l’impacte econòmic de les biblioteques a curt termini proporciona només un resultat molt prim i disminuït del seu valor real.

Yo uso las bibliotecas públicas, ¿y qué?

José Luis Ibáñez Ridao | ZoomNews. Letras y tretas

Las bibliotecas, como el resto de actores del sector cultural, se encuentran en una encrucijada. Ya funcionan bibliotecas sin libros, se ha impuesto con agostidad un canon al préstamo y, repasando entrevistas a escritores, resulta que todo el mundo contaba con la biblioteca de su abuelo y nadie usaba las públicas.

Tuit de la setmana

@UNESCO_es