Lectura i biblioteques

Tuit de la setmana

els que ens dediquem a la cultura tenim la responsabilitat de fer ciutadans crítics @vpartal

Polítiques culturals i foment de la lectura (Entrevista amb Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat Cat)

LlavorCultural

Carme Fenoll: “Les biblioteques han d’estar al dia en l’oferiment de formació i tecnologia per fer front a la bretxa digital”

Carme Fenoll (Palafolls, 1977)ha estat reconeguda amb el II Premi Ressenya que l’Associació de Periodistes Culturals de Catalunya atorga a una personalitat que hagi treballat per a la difusió de la cultura. El guardó reconeix el treball per acostar les biblioteques i els llibres als diferents segments de públics i la tasca de difondre el valor de les biblioteques a través d’inciatives creatives i renovades. Conversem amb la Cap de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Tuit de la setmana

Nuestro tributo a #UmbertoEco, un gran humanista de nuestro tiempo. Addio, Professore  @unesco_es

Els lectors de revistes culturals o quan els estudis tenen mancances metodològiques

Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE)

A través dels resultats d’una enquesta efectuada a un total de 943 persones, aquest estudi busca realitzar una fotografia del perfil de lector de revistes culturals i de com aquesta ha anat evolucionant en l’entorn digital i els nous hàbits de lectura detectats i quines són les oportunitats i reptes que se’ls presenta a les revistes culturals davant d’aquests resultats palpats.

Segons l’informe, el perfil de lector de revistes culturals detectat és el d’un home (75%), adult (40% té entre 46 i 60 anys i 28% té entre 31 i 45 anys), amb estudis superiors (88%) i està en actiu (74,1% treballa).

Pel que fa als hàbits de lectura, les dades mostren un marcat perfil de grans lectors (7 de cada 10 llegeixen més d’1 hora al dia) i 9 de cada 10 han llegit un llibre en el darrer mes.

Els reptes de la literatura digital. Com llegirem en el futur? (Article publicat al setmanari digital LlavorCultural.cat)

El paradigma comunicatiu i la perpetuació de coneixement i difusió artística i literària canvien i es transformen constantment. Ara bé, el pas de la literatura impresa a la literatura digital genera diversos debats sobre les seves bondats i problemàtiques: hi ha reptes, hi ha obstacles, hi ha pors, trobem prejudicis. “Canvien els formats, els suports, però el coneixement i l’art -el contingut- no se n’ha de ressentir”, afirma una de les comissàries de l’exposició “Paraules pixelades” que aquests dies es pot veure a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la Dra. Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del Grup de Recerca Hermeneia, especialitzat en literatura digital. La setmana passada Borràs va fer una conferència per parlar dels llibres del futur i va guiar una visita a través de l’exposició “Paraules pixelades”, comissariada per Giovanna di Rosario i la mateixa Laura Borràs.

Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2014-2015

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat els resultats de l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2014-2015, per tal de donar a conèixer la situació i evolució dels principals indicadors en els diversos àmbits del sector cultural.

Prenen com a referència els períodes trimestrals en el seu conjunt (de març de 2014 a febrer de 2015) i amb una població mostral de més de 16 mil persones majors de 15 anys, l’enquesta destaca escoltar música, llegir i anar al cinema (amb un 85,5%, el 62,2% i el 54%, respectivament) com les activitats culturals amb un major pes entre la població.

Pla Nacional de Lectura 2012-2016. Desplegament i reptes

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb el Pla Nacional de Lectura (PNL) 2012-2016 com a teló de fons i amb l’objectiu d’avaluar-ne el seu desplegament, el primer dels documents exposa l’evolució dels principals indicadors on pretén incidir el PNL (consum lector i sector editorial), així com la presentació dels Plans d’Actuació concebuts en el sí del PNL. Al segon, es presenta una anàlisi de les principals dades de lectura de llibres recollides en les enquestes de participació cultural a Catalunya dels anys 2013 i 2014.

Al document de treball 'Estat d’implementació (2012-2014)' i des del punt de vista d’indicadors de consum lector, les dades obtingudes fins al moment són força optimistes.

Hàbits lectors: anàlisi quantitatiu

Victor Fernandez-Blanco, Juan Prieto-Rodriguez i Javier Suarez-Pandiello │ Association for Cultural Economics International (ACEI)

Finançat pel Programa de Cultura de la UE i amb el suport del govern espanyol, l’equip investigador autor d’aquest document presenta una anàlisi quantitativa dels hàbits lectors com a activitat d’oci i els factors que hi influeixen entre els lectors de l’estat espanyol, tot prenent com a base referencial les dades socioeconòmiques aportades per l'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya 2010-2011.

Tuit de la setmana

Adrià Pujol Cruells @AdriPujol

Estalvi econòmic en salut i benestar que aporten les biblioteques públiques

Simetrica | Arts Council of England

Estudi que mesura el valor econòmic dels beneficis en matèria de salut i benestar que aporten les biblioteques públiques al Regne Unit. Per fer aquest càlcul l’estudi mesura els beneficis primaris o directes (en els individus) i secundaris o indirectes (en la societat) derivats dels serveis bibliotecaris. Per calcular els beneficis primaris, els que tenen impacte directe en la salut i benestar de les persones, l’estudi planteja una enquesta on es pregunta a usuaris i no usuaris de biblioteques quina quantitat de diners extres en concepte d’impostos municipals estarien disposats a pagar per mantenir el nivell dels serveis que ofereixen les biblioteques públiques. Per calcular els beneficis secundaris l’informe calcula l’estalvi potencial en matèria reduccions de visites i tractaments mèdics com a resultat de les millores en la salut generades per l’ús dels serveis bibliotecaris.