Lectura i biblioteques

En el foment de la lectura tot s’hi val?

Evelio Martínez
 

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre Por qué leer todavía, en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.

Treballar com formigues per a un nou model de biblioteques

European Bureau of Library, Information and Documentation Associations (EBLIDA)

Tradicionalment, les biblioteques han tingut el monopoli quant a la transmissió d’informació i coneixement de forma gratuïta. En el context actual, en què els gegants de la tecnologia com Google, Amazon, Facebook i Apple estan capgirant la situació, ha arribat el moment per les biblioteques d’assumir nous rols i de reinventar-se. Segons l’informe Sustainable Development Goals and Libraries – First European report una bona manera d’aconseguir-ho és vincular la seva tasca amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

Més poesia

Els mots tenen la virtut de guanyar valors quan s’acompanyen d’altres mots. De la mateixa manera que les persones quan ens trobem podem sumar i crear més significats o aprendre i formar noves sonoritats. Com els passa als mots però, la mètrica de vegades ens pot separar fins arribar a l’extrem d’aïllar-nos. És en aquest punt, quan el mot es troba allunyat de tot i tothom, que viu encara més intensament la necessitat de dir i significar-se, de trobar-se fins formar part d’un poemari.

La gran oportunitat per als mediadors de lectura

Laboratorio Contemporàneo de Fomento de la Lectura (Projecte) | Fundación Germán Sánchez Ruipérez
 

Que el món de la lectura s’ha de digitalitzar, modernitzar, i obrir al món d’Internet és una evidència que cada vegada té més adeptes i menys dubtes. Malgrat encara quedar força camí per recórrer, hi ha elements propis del món de la lectura i el consum lector que és més fàcilment convertible i adaptable als nous temps i les noves tendències. És el cas de la figura dels mediadors de lectura la qual, segons el darrer estudi de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, ha d’adquirir més pes i rellevància en l’àmbit digital.

Els estralls de la crisi perduren a les biblioteques

Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez | Fesabid
 

Les biblioteques públiques del territori espanyol es troben amb la necessitat d’afrontar un canvi de paradigma, fet que es posa de manifest tant per les conseqüències de la crisi com per les transformacions socials i informatives produïdes durant els darrers anys. Així ho consideren els autors del present informe, Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez, d’acord amb els quals els canvis en la gestió d’aquests equipaments és una prioritat.
 

Las bibliotecas públicas en España: diagnostico tres la crisis económica” analitza les dades estadístiques recopilades entre els anys 2010 i 2016 i té per objectiu principal conèixer millor la situació de les biblioteques públiques i la seva evolució. D’aquesta manera, es pretén obtenir una base d’evidències per tal de poder alertar quan sigui necessari dels efectes negatius que la recessió econòmica han provocat al sector.

El paper de les biblioteques en el nostre futur

Matthew Finch | The Conversation

Quin ha de ser el paper de les biblioteques del segle XXI? Quina relació han de tenir amb les noves tecnologies? Com poden esdevenir indispensables i aportar quelcom més al que, tothom qui tingui un ordinador amb accés a internet, pot fer des de casa? Sobre la reconfiguració i canvi de paradigma de les biblioteques se n’ha parlat i se’n segueix parlant molt.
 

Avui, coincidint amb el Dia de les Biblioteques, us presentem l’article «How public libraries can help prepare us for the future», que proposa relacionar el canvi de concepció de les biblioteques amb la l’anàlisi d’escenaris, un mètode de planificació estratègica que utilitzen organitzacions d’àmbits diversos per elaborar plans de futur a llarg termini. Sense anar més lluny, fa uns dies publicàvem a Interacció un post sobre un estudi que, seguint aquesta metodologia, contempla els diversos escenaris de futur del sector cultural i creatiu.
 

La quinzena Facebook. Art, cultura digital, entitats i museus.

Iniciem un recull quinzenal de les publicacions penjades a facebook, perquè no us perdeu el que passa a les nostres xarxes socials. Una quinzena marcada per una gran varietat d'articles sobre: art i museus, música i arts escèniques, lectura i biblioteques i, en el marc de la Fira mediterrània, cultura popular i tradicional. Sense oblidar la cultura digital que, d’entre nombroses iniciatives, ens ha sorprès especialment amb Muzing, el Tinder dels museus, i Insta Novels de The New York Public Library, la lectura de novel·les a través d’Instagram.

Renovar-se o morir: el mercat del llibre en català

Bernat Ruiz Domènech | Saldonar

La revolució d’Internet ha fet canviar el funcionament de molts sectors. El cas del llibre és un dels més esmentats, sobretot des de l’aparició del llibre digital i de les llibreries on-line. En aquest nou escenari els hàbits dels lectors del segle XXI han canviat substancialment i amb ells tota la cadena de valor del mercat del llibre. Malgrat no encertar alguns dels escenaris apocalíptics com ara que el llibre digital destronaria per complet el llibre de paper, el cert és que la producció i el consum del mercat del llibre estan patint forts canvis. Els llibres segueixen sent de paper però al seu voltant ha canviat gairebé tot, i és per això que apareix la necessitat de crear un nou paradigma que encaixi amb el present i el futur del mercat del llibre.

Literatura i literatura de dones

Avui en dia,  encara hi ha tot un món que continua creient-se que existeix una cosa que s’anomena «literatura de dones» mentre que tots els llibres que no estan escrits per persones que són dones s’anomenen simplement literatura. No en tinc cap dubte, la literatura escrita per les dones es rebuda com un producte només per a dones. Una gran majoria de les escriptores són tractades amb condescendència i com una quota. I és que les escriptores no gaudeixen dels mateixos mecanismes de promoció dels homes.

Jornada de models d'innovació a biblioteques

Des de fa uns anys i arran de l’aparició i la consolidació d’internet i les TIC, les biblioteques estan assistint a un procés accelerat de transformació de molts dels valors i serveis que les han definides al llarg de la història. Les biblioteques s’estan reinventant i proporcionant accés a nous serveis i recursos més enllà del llibre, orientats fonamentalment a l’aprenentatge a través de l’augment de l’eficiència, l’eficàcia i la col·laboració. Podem concretar afirmant que les biblioteques, imbuïdes per l’esperit del concepte smart city, han d’integrar aquests tres aspectes essencials: