indústries culturals i creatives

Mort per obsolescència: els reptes de conservació de la cultura al segle XXI

Richard Rinehart i Jon Ippolito | MIT Press

Quant temps pot perviure el llegat cultural d’una societat digital com la nostra? Els nous mitjans de creació artística, aparentment efímers i volàtils, fan  pensar en el futur incert de les obres d’art contemporani. Richard Rinehart i Jon Ippolito, però, tenen bones notícies: hi ha alternatives per a la preservació de la cultura, sempre que estiguem oberts a repensar què significa la memòria col·lectiva i  el concepte de cultura mateix.

Le ballet mécanique

Avui tornem amb un clàssic de les grans avantguardes, 'Ballet Mécanique', un treball del pintor Fernand Léger fotografiat per Dudley Murphy al 1924, amb música original de George Antheil, i amb la no acreditada, però si demostrada intervenció de Man Ray.

Léger va plasmar la fascinació exercida sobre ell per la civilització maquinista composant amb els motius de la seva predilecció: engranatges, articles de basar, titulars de diari, etc. un auténtic ballet on no hi ha coreografia de ballarins, sinó d'objectes, formes i figures humanes en moviment segons un concepte futurista de bellesa de la velocitat i de rellevància concedida a la màquina. en aquest principi del segle 20, "allò bell es troba arreu". 

La seva visualització ens pot ajudar a reflexionar sobre l'art, la tecnologia, la transhumanització,, la relació entre ciència i música...  tots temes d'Interacció17

Bon cap de setmana!

FlowMachines, la màquina que imita Lennon i McCartney

Aquesta és la primera cançó creada mitjançant la intel·ligència artificial segons l’estil dels Beatles. Es diu «Daddy’s car» i forma part de Flow Machines, un sistema d’algoritmes que crea música a partir d’una gran base de dades amb milers de cançons d’estils diferents. Els científics del SONY CSL Research Lab són els responsables del projecte, que té previst el llançament d’un disc sencer en breu. 

La setmana a Facebook: museus, públics, dones, ciència, música, periodisme, art, smart cities, ciència ciutadana, sociologia

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Llibre blanc de la indústria catalana del videojoc - 2016

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La indústria de desenvolupament de videojocs a Catalunya es compon en l'actualitat d’un total de 120 empreses, que representen el 25 % del teixit industrial de l’Estat, el 38% de l'ocupació i el 42% de la facturació total. Es tracta d'un dels dos pols industrials més importants amb la Comunitat de Madrid, que també concentra un nombre igual d'empreses. Segueixen, a certa distància, la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc.

El paradigma de l’artista-empresa en l’era de les indústries creatives

Xavier Greffe | Springer

L’artista sempre ha estat un emprenedor, en el sentit que executa projectes mitjançant els recursos disponibles al seu entorn, ha d’adaptar-se al mercat i també ha de posseir habilitats per gestionar la seva feina. Actualment, però, no és només l’emprenedor que vetlla pels seus interessos artístics i econòmics, sinó que l’artista ha esdevingut l’empresa mateixa. I ho és tant el famós Jeff Koons, amb un extens equip de persones al darrere, com una petita companyia de dansa amateur, a efectes de la globalització i la digitalització.

Màgia, ciència i art de la mà, des de Méliès

Carlos Zúmer | Jot Down

Els avenços tecnològics no només miren cap al futur, sinó que també intervenen per retrobar la màgia del passat. Inspirat per la primera projecció dels germans Lumière, George Méliès va desenvolupar en 1895 el seu propi cinematògraf per crear films que, per primera vegada, contaven històries amb cert grau de desenvolupament.

#Softlove: 24 hores en la vida d'una dona a través dels ulls de la seva PDA

Un organitzador personal digital o PDA (de l’anglès ‘personal digital assistant’) és un tipus d’intel·ligència artificial que ho sap tot de la persona que acompanya. Enregistra i organitza tots els moments de la seva quotidianitat i està programada per anticipar-se als seus desitjos. Però la PDA que presentem avui, a més, està dotada de sentiments i s’enamora secretament de la seva propietària.
 

La setmana a Facebook: art, ciència, micromecenatge, música, museus, DSI, política cultural, ideologia, dades, IA, dansa

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Björk: restablim la connexió entre ciència i cultura

Mentre restablim la connexió entre ciència i cultura, acomiadem la setmana amb un vídeo de Björk. Ningú millor que ella per il·lustrar el tema d'Interacció 17.