indústries culturals i creatives

Emprendizajes en cultura : sus discursos, alteraciones y contradicciones en el Estado español

En el marc de la recerca sobre «Treball, economia i producció cultural: una aproximació crítica a l’economia creativa» que va desenvolupar per a obtenir el Doctorat en Estudis Culturals a la londinenca Goldsmiths University, Jaron Rowan  va publicar la investigació realitzada al llarg de l’any 2009 i finançada pel Centro Cultural Montehermoso, on analitza els diferents discursos, narratives, programes i institucions que tenen per objecte la promoció a l’estat espanyol de l’emprenentatge als sectors  culturals. L’emergència de la figura de les i els emprenedors culturals sorgeixen en un context on l’esfera cultural ha vist incrementar fortament la seva dimensió econòmica i on les denominades indústries creatives demanden de manera creixent uns perfils professionals que posin en valor la cultura i la rentabilitzin, propiciant el desenvolupament econòmic i el teixit d’empreses culturals.

Apunts #16

Los discursos del arte, o cómo ahorrarse la peor pregunta. Jordi Ibañez. [esferapública]

Innocultura

INNOCULTURA és un projecte pilot i experimental del Centre Tecnològic LEITAT, membre de Tecnio,  que té com a objectiu apropar la cultura de la Innovació al sector de les entitats i indústries culturals i creatives de la ciutat de Terrassa.

Parásitos. Cómo los oportunistas digitales están destruyendo el negocio de la cultura

El periodista Robert Levine replanteja en aquest llibre el debat sobre propietat intel·lectual i alerta que les grans empreses digitals que promouen la supressió dels drets d’autor i la gratuïtat a internet estan destruint el negoci de la cultura en favor dels seus propis interessos.

Levine considera que el conflicte no és entre el públic consumidor i les empreses proveïdores de continguts, sinó entre aquestes empreses i les empreses tecnològiques.. Posa com a exemple que moltes d’aquestes empreses que defensen que els continguts han de ser gratuïts a la xarxa, cobren de Google, a qui interessa la distribució gratuïta de continguts perquè així augmenta el tràfic a la xarxa i, en conseqüència, els seus ingressos publicitaris. Denuncia que grans corporacions com Apple, Amazon i empreses de capital risc de Silicon Valley basen el seu model de negoci en oferir uns continguts pels qual no paguen o venen molt per sota del seu preu de cost. Les acusa de paràsites i d’enfonsar el negoci de les empreses productores de continguts i dels seus autors.

La cultura genera ya el doble de empleos que la industria agroalimentaria en Andalucía

  • En el conjunto del país la aportación del sector al VAB (valor añadido bruto) es superior a la de la agricultura, ganadería y pesca.
  • Los expertos confían en que la futura Ley de Mecenazgo sirva para mejorar la situación tras el varapalo por la subida del IVA.

Olga Granado  10/04/2013

El consumo de la cultura pasa por sus peores momentos, porque en tiempos de crisis es considerada por muchos prescindible y porque la subida del IVA se ha cebado especialmente con este sector, pese a que hoy día es vital en la economía de Andalucía. Lo dicen los datos: la industria cultural genera ya el doble de empleos que otras que tradicionalmente han estado consideradas como claves en la economía región, como puede ser la agroalimentaria. Precisamente, convertirla en motor económico es el objetivo del Pacto por la Cultura de Andalucía, que este jueves se presenta auspiciado por la Junta de Andalucía.

Critique of creativity : precarity, subjectivity and resistance in the ‘creative industries’

Recull d’assaigs que analitzen des d’un punt de vista crític la creativitat i les indústries creatives contemporànies. Els autors reflexionen sobre les modalitats actuals de precarietat i subjectivació des de perspectives teòriques molt variades. Sota l’edició de Gerald Raunig, filòsof i cofundador del European Institute for Progressive Cultural Policies (eipcp) i dels teòrics de la cultura Gene Ray i Ulf Wuggenig, molts dels textos sorgeixen de les conferències Critique of Creative Industries i Creating Effects celebrades a Helsinki el 2006 i organitzades per l’eipcp i per la Leuphana University Lüneburg.

International journal of arts management Vol.15. Nº 2 Winter 2013

Número especial de la revista «International journal of arts management» on s’hi analitza l’impacte de la revolució digital en les organitzacions culturals. Inclou cinc articles que aborden aspectes com la resistència al canvi, la complexitat dels processos d’innovació i els nous models de negoci basats en la tecnologia digital.

Així, Régis Dumoulin i Claire Cauzente analitzen en “The solid body guitar in the digital era: how persistent myths influence musicians’ evaluation criteria” com en els fòrums de músics a internet encara es prenen com a referència el so de les mítiques guitarres elèctriques creades a la dècada dels 50 per valorar el mercat d’instruments actuals. L’article de François Moreau “The disruptive nature of digitization: the case of the recorded music industry” descriu una altre exemple de resistència al canvi. Es recolza en la teoria de les tecnologies disruptives per explicar el retard de la indústria discogràfica a l’hora d’adaptar el seu model de negoci als arxius de música digital; també es pregunta per què va rebre aquesta nova tecnologia més com una amenaça que com una oportunitat.

Chiffres clés 2013. Statistiques de la culture. Chantal Lacroix, DEPS

L’annuaire statistique de la culture «Chiffres clés 2013»  s’appuie sur un partenariat avec les directions générales du ministère de la Culture et de la Communication, les établissements publics sous sa tutelle, des services d’autres ministères (Budget, Économie et Industrie, dont Insee, Fonction publique), et de nombreuses organisations professionnelles. Il présente, sous forme de tableaux et graphiques, les statistiques relatives au champ culturel en France (patrimoines, création, enseignements artistiques, technologie de l’information, usages culturels numériques…) et offre les outils de mesure d’une approche transversale des grands thèmes de politique culturelle (usages et fréquentations, emploi, financements).

Balance económico de la industria del videojuego 2012

L'Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d'entreteniment (aDeSe) ha publicat un anuari amb les dades referides a la indústria del videojoc durant el 2012.

Segons les dades de la consultora Gfk facilitats a aDeSe en 2012, el consum del videojoc a Espanya va assolir els 822 milions d'euros. Encara que representi un 16% de baixada respecte al 2011 (980 milions d'euros) són dades que col·loquen Espanya com a quarta potència europea de consum.

Tots els segments van registrar descensos de facturació: les vendes de consoles van passar dels 373 milions d'euros del 2011 als 297 milions ( -20%); els videojocs, de 499 milions a 428 (-14%); i els perifèrics, de 107 milions a 97 milions (-9%).

Digital music consumption on the Internet: Evidence from clickstream data. Luis Aguiar, Bertin Martens

The goal of this paper is to analyze the behavior of digital music consumers on the Internet. Using clickstream data on a panel of more than 16,000 European consumers, we estimate the effects of illegal downloading and legal streaming on the legal purchases of digital music. Our results suggest that Internet users do not view illegal downloading as a substitute to legal digital music. Although positive and signi_cant, our estimated elasticities are essentially zero: a 10% increase in clicks on illegal downloading websites leads to a 0.2% increase in clicks on legal purchases websites. Online music streaming services are found to have a somewhat larger (but still small) effect on the purchases of digital sound recordings, suggesting complementarities between these two modes of music consumption. According to our results, a 10% increase in clicks on legal streaming websites lead to up to a 0.7% increase in clicks on legal digital purchases websites. We find important cross country difference in these effects.