indústries culturals i creatives

Convergence culture: la cultura de la convergencia de los medios de comunicación

Henry Jenkins, fundador i director del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT), en aquesta publicació documenta els processos de canvi mediàtics que s’està donant arreu del món. Les seves observacions i reflexions volen ser una modesta contribució en el procés d’enteniment de la transformació en curs. I l’autor considera de vital importància conèixer els canvis que estan succeint doncs considera que si la gent no coneix els debats actuals que s’estan produint, serà escassa o nul·la la seva contribució a les decisions que transformaran de manera radical la seva relació amb els mitjans de comunicació.

From legal commons to social commons: Brazil and the cultural industry in the 21st century

Ronaldo Lemos | University of Oxford. Centre for Brazilian Studies

Ronaldo Lemos, coordinador del Centro de Tecnologia e Sociedade de l'Escola de Direito da Fundação Getúlio Vargas, en aquest article descriu, des del punt de vista dels països en vies de desenvolupament, algunes transformacions en curs dels processos de generació d'informació i cultura. L'autor, coordinador del projecte Creative Commons Brazil, aborda el paper que poden jugar els projectes com Creative Commons per als països en vies desenvolupament.<--break->

En l'article també s'aborden i es confronten els conceptes de legal commons i el social commons. Si bé el concepte de legal commons pot entendre's com l'ús voluntari de llicències com Creative Commons per tal de crear un patrimoni comú, el concepte de social commons té a veure amb les tensions que es poden generar en la construcció d'aquest patrimoni col·lectiu en els països en vies de desenvolupament amb accions que poden bascular entre la legalitat i la il·legalitat. Aquestes tensions són visibles en la perifèria mundial, doncs en molts casos l'estructura jurídica de protecció de la propietat intel·lectual és, per diverses raons, desconeguda o directament no és executable. 

Tecnobrega: o Pará reinventando o negócio da música

Ronaldo Lemos, Oona Castro | Aeroplano

Els autors analitzan en aquest estudi el fenomen musical del Tecnobrega  a l'estat de Parà al Brasil. L'interès de conèixer les formes particulars de creació, producció, distribució i consum d'aquesta música plantegen nous camins a seguir pel món de la música en un context on la indústria discogràfica es troba en crisi a nivell mundial. <--break->Hi ha qui considera que el fenomen del Tecnobrega és la institucionalització de la pirateria. Però també hi ha qui considera que el Tecnobrega representa uns creadors, músics, productors, segells discogràfics i públics més emancipats, en el marc d'unes formes de negoci més obertes, on s'ha transformat la por a la còpia, la manipulació i la reproducció musical en font de creativitat i de riquesa, en un model viable i diferent que fa possible viure de la música. Estudis de gravació domèstics, venda ambulant dels CDs, cançons punxades a les festes, contractació dels músics per a concerts, són elements d'un model alternatiu, obert i d'èxit per la música que es fa i sona a moltes perifèries de ciutats com Belem.

Blogs, wikipedia, Second life, and beyond: from production to produsage

Bruns Axel, professor associat de la Facultat d'Indústries Creatives a la Queensland University of Technology de Brisbane (Australia) i investigador en Cap de l’ARC Centre of Excellence for Creative Industries and Innovation (CCi), aposta en aquest llibre per un canvi de paradigma i terminologies per descriure els nous processos emergents en l’era de la informació.

El terme producció tal i com s’entenia des de l’era industrial ja no funciona. L'actual revolució de les comunicacions digitals ha obert un nou camí pel desenvolupament de la cultura participativa en línia.

Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia

Elisenda Ardévol Piera, Antoni Roig, Edgar Gómez Cruz, | Quaderns del CAC. Núm. 34 (2010)

L’apropiació per part de la ciutadania de les tecnologies de producció i difusió audiovisuals ha revolucionat la producció cultural  al redefinir les complexes relacions entre els mitjans de comunicació, les indústries i les audiències. 

La digitalització de les tecnologies audiovisuals, conjuntament amb la popularització d’internet, l’extensió de la banda ampla i de la telefonia mòbil ha suposat una revolució en la producció cultural, alterant el “circuit de la cultura” establert dins d’un sistema de comunicació de masses on els papers de producció i consum cultural estaven delimitats clarament i on la producció professional disposava d’uns circuits de regulació i distribució ben diferenciats de la producció domèstica i amateur.

Bastard Culture!: user participation and the extension of cultural industries

Mirko Tobias Schäfer | Utrecht University

L'autor, professor de Nous Mitjans i Cultura Digital  del Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis Culturals de la Universitat d'Utrecht, analitza en profunditat la participació dels usuaris a través de les noves tecnologies i la seva relació amb les indústries culturals. Lluny dels relats que parteixen de la idea romàntica que davant de les pràctiques participatives a través de les TICs estem presenciant una manifestació emancipadora de la ciutadania, l'autor revisa l'abast d'aquesta participació tecnològica dels usuaris com un element que en comptes d'alterar les estructures de poder, anhel de l'emancipació, reforça i amplia el poder de les indústries culturals i les seves estructures. Schäfer conceptualitza la participació dels usuaris com la manera actual que la indústria cultural té d'alimentar-se de nova creativitat i treball.

Fans, blogueros y videojuegos : la cultura de la comunicación

«Fans, blogueros y videojuegos. La cultura de la comunicación» és un recull d’assajos claus de Henry Jenkins, escrits entre 1992 i 2006. Cada text ve precedit per unes reflexions personals de l’autor sobre el context en el que els va escriure i publicar.

Henry Jenkins és director i fundador del Programa d’Estudis Mediàtics Comparats del Massachusetts Institute of Technology (MIT). És autor de diversos llibres, dels quals en destaquem «Convergence Culture: La cultura de la convergencia de los medios de comunicación». En aquest llibre que va publicar al 2006, ens descriu un nou escenari on es troben els nous i els vells mitjans de comunicació, on col·lisionen els mitjans corporatius i els de base, i on els consumidors i productors es relacionen inevitablement.