indústries culturals i creatives

Creixement del consum cultural a Espanya?

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte | Secretaría General Técnica

Sembla ser que el consum de cultura ha crescut a Espanya, això si, hauríem de poder mirar amb lupa aquest titular que ens presenten per veure ben bé de quina cultura ens parlen les xifres de creixement. Ahir es va publicar l’anuari d’estadístiques culturals elaborat per la Subdirección General de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, del qual se’n poden extreure múltiples conclusions.

Crònica del Seminari de Formació en Diversitat, Arts i Educació (A TEMPO)

La Fundació Ciutat Invisible, en col·laboració amb ConArte Internacional i Temporada Alta, va celebrar entre els dies 10 i 12 de novembre unes jornades formatives dirigides a professionals de l’àmbit cultural i educatiu. En el marc del projecte A TEMPO, el “Seminari de Formació en Diversitat, Arts i Educació” va reunir col·lectius que encapçalen projectes artístics a les escoles i instituts de Salt i Girona amb l’objectiu d’intercanviar bones pràctiques i d’explorar noves vies per fomentar la transformació social a través de l’educació artística. A continuació, s’exposa una crònica de la jornada oberta d’aquest seminari, la qual va constar d’una conferència inaugural, d’un tàndem entre artistes i docents, i, finalment, d’una conferència de debat i tancament.

Qüestionar la gestió de l’autoria

Ainara Legardon i David Garcia Aristegui | Consonni

En l’actual situació de redefinició de les anomenades indústries culturals o la cultura de masses en un context de revolució digital, Ainara Legardon i David Garcia Aristegui, posen en qüestió el monopoli i l’existència d’entitats com la Societat General d’Autors i Editors a l’Estat Espanyol, a l’hora de defensar els drets dels creadors.

La Televisió (encara no) ha mort!

Tot i la incursió d’Internet i el món multipantalles que ens envolta, el mitjà es manté viu i malgrat els petits canvis d’hàbits i programació, segueix regnant a les nostres llars. Si hi ha un fenomen global que mantingui la gent enganxada davant la pantalla del televisor avui dia ja no és precisament el reality show. Les sèries de ficció han anat guanyant terreny als programes de telerealitat que fa uns anys omplien grans quotes de pantalla. A través de les ficcions (la gran majoria, produccions estatunidenques), la televisió s’ha anat personalitzant amb canals i plataformes a la carta que fidelitzen els seus espectadors com no pot fer el cinema. Així també mantenen l’atenció davant els canals i les productores de ficció, a diferència dels programes clàssics de graella televisiva com els late night, que no tenen la continuïtat ni el ganxo de les sèries.

El rescat de la creativitat a les «ciutats creatives»

Oli Mould | Routledge

Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser «Creative Cities: What they are and how not to be one» (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la «creativitat»; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura. Malgrat tot, a les ciutats encara bullen milers de focus genuïnament artístics i creatius; són els espais per a la creativitat amb ‘c’ minúscula, els espais de la subversió urbana que Mould posa en relleu a «Urban subversion and the creative city».

Sobre els dinosaures de la cultura i la síndrome del Narcís ferit

Ignacio Sánchez-Cuenca | Los libros de la catarata

Estudis previs, crítiques obertes, garanties de valor afegit i qüestionament de l’autoritat: són els quatre elements que Ignacio Sánchez-Cuenca, sociòleg, filòsof i professor de ciències polítiques a  la Universitat Carlos III de Madrid proposa a «La desfachatez intelectual. Escritores y intelectuales ante la política», com a requisits necessaris i que actualment manquen en el debat sobre polítiques públiques a Espanya.

Aquest llibre denuncia la falta de rigor, compromís i autocrítica del col·lectiu d’intel·lectuals que van ser partícips del procés de transició democràtica; l’establishment cultural espanyol, caracteritzat, segons l’autor, per un estil agressiu ―el «masclisme discursiu»― de marcat to moralitzant, un distanciament de les problemàtiques socials actuals i dels debats internacionals, una deriva ideològica que ha passat de l’extrema esquerra cap al conservadorisme, i una obsessió per la unitat d’Espanya, els nacionalismes i el terrorisme.

Com es va viure Interacció17 a Twitter?

La biennal Interacció és un dels esdeveniments de referència en l’àmbit de la cultura. Organitzada pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona des del 1984, les conferències, taules rodones, presentacions i altres activitats que l’integren han tingut l’objectiu de conformar un espai de trobada, debat i intercanvi per a investigadors, gestors, pensadors i creadors dels sectors públic, privat i associatiu, posant l’accent en els temes de més rellevància en l’agenda cultural local i internacional. A més, des del 2012 Interacció també designa la comunitat virtual que gestiona dia a dia el Centre d’Informació i Documentació, i que posa a l’abast de tothom, amb esperit de cooperació i col·laboració, un gran nombre de recursos per al món de la gestió i les polítiques de la cultura.

1

Sèries i Ciència (II): Orphan Black

Quan es tracta de les implicacions ètiques, filosòfiques i morals rere l’impacte de la ciència i els avenços tecnològics en les nostres societats i en l’individu, el de la ciència-ficció és el gènere per excel·lència que millor les tracta i explora. 

En aquest sentit, i tot seguint la línia de recomanacions de sèries de televisió que connecten amb les temàtiques i eixos de les Jornades d’Interacció 2017 que vaig encetar l'anterior setmana, proposo aquí Orphan Black (BBC America, 2013-2017): sèrie creada per Graeme Manson i John Fawcett

Els FabLabs i el moviment 'maker', un nou model de producció digital

Camille BosquéOphelia NoorLaurent Ricard | Eyrolles

Una nova pràctica de producció que podria canviar el model econòmic capitalista imperant comença a imposar-se en alguns àmbits. És la revolució dels makers, un moviment en plena expansió basat en un model econòmic de democràcia productiva i justícia social, que desenvolupa el seu treball en els Fablabs, espais col·laboratius i oberts que proporcionen maquinària digital per a l'elaboració d’objectes.

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals

David Hillier | theguardian.co.uk

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals. Aquesta és la idea que se n’extreu d’aquest article publicat a l’especial «Festivals 2017» del periòdic britànic The Guardian, que destaca com els festivals estan incrementant l’oferta d’activitats complementàries a la música i com, a l’era de la postveritat, la ciència contraresta els seus efectes i troba cada vegada més adeptes entre els públics de la cultura.