Indústries culturals i creatives

Les indústries d’identitat en un món global

Devin Beauregard | Palgrave Macmillian

Quines son les relacions que s'estableixen entre cultura, identitat nacional i polítiques culturals? Fins a quin punt les indústries culturals promogudes pel govern fonamenten la identitat cultural de regions minoritàries? A través dels casos del Quebec, Escòcia i Catalunya es fa una anàlisi detallada de les seves polítiques culturals enfocades cap al fonament de la identitat nacional.

Quarta edició del Premi Lluís Carulla.

Es convoca la quarta edició del Premi Lluís Carulla, un guardó biennal per estimular i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana. Hi ha fins a 100.000 € per donar ales a projectes culturals transformadors.

Capgirar la distribució cultural: els canvis digitals

Observatorio Vasco de la Cultura | Eusko Jaurlaritza

L’Observatori Basc de la Cultura s’ha proposat analitzar la distribució de la cultura davant de l’escenari digital el qual cada vegada disposa de més presència a l’àmbit cultural. Així doncs, l’informe pretén fer una lectura els diferents sectors culturals: el llibre, les arts escèniques, la música, el cinema i les arts visuals i veure com aquestes diverses dinàmiques tradicionals pròpies de les cadenes de valor s’han vist modificades degut a la presència digital.

El mecenatge i la influència a les polítiques culturals

Juan Arturo Rubio Arostegui i Anna Villarroya Planas | Fundación Alternativas

Mecenatge i cultura son dos conceptes que han anat lligats des d’antic. De fet, l’origen etimològic de la paraula 'mecenatge' prové de 'mecenes', nom que li deu l’origen a una de les famílies més poderoses i influents de la Florència renaixentista, els Mèdici. Sembla ser doncs que el context de la Florència del segle XV té certs paral·lelismes amb el context actual on cultura, interessos privats i poder tenen fortes connexions. A més, a l’actualitat cal afegir-hi la crisi del finançament públic per a les polítiques culturals, fet que ha propiciat que les empreses privades trobessin noves vies de mecenatge per tal d’ampliar el seu radi d’influència. La realitat és que les polítiques culturals han de rebre la figura del mecenatge per tal de poder dur a terme certs projectes culturals. 

El futur del sector cultural i creatiu a l’escenari

KEA European Affairs i PPMI

Cap a quin camí es dirigeix el sector cultural i creatiu (CCS)? Quins són els reptes i oportunitats actuals i quina serà la situació d’aquí 10 anys? El Comitè de Cultura del Parlament Europeu aquest estudi per radiografiar la situació actual dels CCS i donar resposta a aquestes preguntes. Així doncs, Research for CULT Committee – Culture and creative sectors in the European Union – Key future developments, challenges and opportunities avalua com, a escala europea, els CCS es veuen afectats a dia d’avui, i com probablement ho estaran en un futur, pels canvis socials, polítics i tecnològics.


La seva lectura pot suposar una bona oportunitat per tots aquells treballadors de la cultura que vulguin fer l’exercici d’aplicar l’estudi a l’àmbit local, fent una autoanàlisi i avaluació que tingui en compte les particularitats del sector a casa nostra.

Renovar-se o morir: el mercat del llibre en català

Bernat Ruiz Domènech | Saldonar

La revolució d’Internet ha fet canviar el funcionament de molts sectors. El cas del llibre és un dels més esmentats, sobretot des de l’aparició del llibre digital i de les llibreries on-line. En aquest nou escenari els hàbits dels lectors del segle XXI han canviat substancialment i amb ells tota la cadena de valor del mercat del llibre. Malgrat no encertar alguns dels escenaris apocalíptics com ara que el llibre digital destronaria per complet el llibre de paper, el cert és que la producció i el consum del mercat del llibre estan patint forts canvis. Els llibres segueixen sent de paper però al seu voltant ha canviat gairebé tot, i és per això que apareix la necessitat de crear un nou paradigma que encaixi amb el present i el futur del mercat del llibre.

Els Hàbits i les Pràctiques Culturals a l'Espanya del 2019

Quanta gent escolta música o va al cinema sovint o quines franges d'edat assisteixen més al teatre? L'Enquesta d'Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya entre 2018-2019, compta amb el conjunt de la població a partir de 15 anys, per donar resposta a aquest tipus de preguntes sobre les pràctiques culturals més o menys habituals. La finalitat del projecte és múltiple: d'una banda, avaluar l'evolució dels principals indicadors relatius als hàbits i pràctiques culturals; i, d'altra, aprofundir en altres aspectes rellevants en l'àmbit cultural, sobretot pel que fa als consums culturals.

A la recerca del festival sostenible

Bentornades i bentornats!
Com han anat els festivals? Ja sabem que l’estiu és temps de festivals. De fet, avui dia no hi ha racó d’aquest país que no tingui el seu propi festival, per modest i petit que sigui. Fins i tot, cada festa i festival amb el seu got reutilitzable. Abans d'acomiadar-nos per vacances us preguntàvem: "A l’estiu prefereixes gaudir dels festivals o ets més de museus?"
 

Engeguem màquines i iniciem aquest nou curs amb la mostra de Le Collectif des Festivals, un col·lectiu que posa en xarxa un conjunt de festivals per potenciar-ne la seva responsabilitat social i ambiental, per fomentar una societat més justa i ecològica, més habitable.

Justícia creativa: un camí cap a la igualtat?

Mark Banks |  Rowman & Littlefield International

Moltes vegades s'entén la cultura com un vehicle adequat per tal d’aconseguir més justícia social, però què succeeix quan dins de la propia cultura no hi ha justícia? Banks reflexiona sobre els diferents escenaris on no es dona justícia dins de l’àmbit cultural. Què entén l’autor per justícia creativa?  Dins del sector cultural es tracta sobretot aconseguir un clima d’igualtat i equitat d’oportunitats, on hi hagi una accés igualitari  als recursos econòmics i en el reconeixement polític i social. 

Posant el focus en els aspectes més rellevants del text, hi apareixen tres que permeten entendre perquè es reivindica la necessitat de fer justícia creativa:

Les muses de la música

La imatge d’unes poques cantants pop que omplen graelles musicals i sumen visualitzacions a YouTube ens poden arribar a crear un miratge i fer-nos creure que hi ha plena paritat al món de la música. Res més lluny de la realitat, si més no a casa nostra.

L'Anuari de la Música 2019, que han presentat recentment Enderrock i ARC, posa el focus en les dones en la industria de la música i constata que la presència femenina en la indústria musical catalana és només del 33%. Així que hi trobem una tercera part de dones tant a les escoles, com als festivals i la indústria musical en general.