Indústries culturals i creatives

El videojoc més enllà del joc

Perdre’s per una aventura medieval, guanyar una competició esportiva o simplement construir un món amb blocs és possible des de qualsevol lloc del món si tenim accés a una pantalla. El videojoc envaeix un munt de plataformes i pantalles de diversos dispositius que solem tenir ben a mà, de fet, al palmell de la mà. Juguem?

La cultura digital que revoluciona l'autoria

Accion Cultural Española

Internet és actualment la major plataforma de propagació d'art i cultura, una tendència que és imparable, ja que va en paral·lel al desenvolupament de la vida i la societat digital. El sorgiment d'Internet i les noves TIC han revolucionat els mecanismes per a la producció i difusió de béns culturals, interrompent en els estàndards tradicionals d'autoria. Sobretot, és gràcies a Internet que la cultura s'ha democratitzat fent-se accessible a tot tipus de públics, trencant amb processos que abans solien ser molt més restringits. Malgrat els seus avantatges però, aquests mitjans també comporten riscos, especialment per als autors i creadors, artistes i intel·lectuals, científics o inventors que intenten protegir l'autoria de les seves obres i evitar la pirateria o el plagi del que tant de temps i esforç els ha costat crear.

Les constants de la cultura local

Enrique Bustamante, Coord. | Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

3 d’abril de 1979. Per qui no va viure la República, és la primera vegada que s'enfronta a votar lliurement a l’Estat espanyol, sobre quin és el rumb que desitja per al seu municipi, tenint l’oportunitat d’elegir els representants del seu govern local. Enguany es celebren els 40 anys d’aquestes primeres eleccions municipals on es podia escollir, per primer cop després d’una llarga dictadura, totes aquelles polítiques que incideixen més directament als veïns i conciutadans, com per exemple, quines havien de ser les polítiques culturals municipals.

Els reptes de la cultura a les ciutats

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat. Cada entorn requereix unes polítiques concretes i aquestes les podem veure reflectides a l'informe mundial sobre la cultura de les ciutats 2018, on es recullen les polítiques i projectes de 35 ciutat de diversos punts del planeta, de Lisboa a Hong Kong o de Dublin a Cape Town.

Per una Cultura sostenible

Observatorio Vasco de la Cultura | Eusko Jaurlaritza

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

El compromís amb la sostenibilitat, no és res nou en l'agenda mundial, però d'altra banda si que s'ha vist incrementat de forma notable en els darrers anys. L'aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible el 2015, en el marc de l'Agenda 2030 de l'ONU, son la culminació d'un procés iniciat en els anys 80, el principal detonant és l'anomenat Informe Brundtland, que va ser el punt de partida de l'interès pel desenvolupament sostenible, que es manifesta en aquest estudi de l'Observatori basc de la Cultura.

Una peça més en l’engranatge cap a la creació d’un nou paradigma igualitari

Salaris i pensions, oportunitats, visibilitat, reconeixement, són termes clau en el cicle vital de les persones. Però sembla ser que encara falten més informes i estudis que evidenciïn les desigualtats entre homes i dones en aquests àmbits per tal que reflecteixin que les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral son una constant en la nostra societat. I encara que els números no menteixen, també sembla ser que ni en l’àmbit privat i en l’àmbit públic s’ha trobat encara la fórmula per a dinamitar una cultura patriarcal que tenim tant arrelada en el nostre sistema i que forma part de la nostra societat. És com un virus del que no trobem la vacuna.

La cultura del treball cultural

Toby Miller | Gedisa

Treballes per viure o vius per treballar? Segurament us han fet o us heu arribat a plantejar alguna vegada aquesta pregunta de resposta complexa, ja que es pot fer difícil apostar clarament per alguna de les dues opcions. De fet, dependrà de molts factors i força basculants, sobretot si ens dediquem a treballar la cultura.

El pleonasme de la cultura digital

Cultura, quina paraula més complicada. A Interacció sovint ens preguntem què vol dir. Pensem sovint que la cultura són els museus, la música clàssica, l’òpera i els clàssics de la literatura universal. Però si ens la mirem en contrast amb el mot “natura”, la cultura és quelcom força més ampli: és tot allò que sense l’ésser humà no existiria. Des d’aquesta perspectiva un tomàquet és cultura: ha sorgit de la selecció genètica que a través de les llavors hem anat fent de generació en generació. La tecnologia també és cultura. Tot i això, actualment la tendència en les polítiques culturals en el si del paradigma de les indústries creatives és agermanar el progrés tecnològic amb la innovació en cultura, com si fossin dues realitats separades. Per seguir caminant en aquesta direcció, el Department for Digital, Culture, Media & Sport del Regne Unit va presentar al mes de març “Culture is Digital”. Us en fem cinc cèntims.

L'estat del videojoc

Un any més, DEV, ‘Asociación española de empresas productoras y desarrolladoras   de videojuegos y software   de   entretenimiento’ ens presenta el 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos', l'informe de referència que explica en profunditat el panorama del sector productiu dels videojocs amb una mirada local i internacional.

Alerta complaent

Miquel Molina | La Vanguardia

Les ciutats, o més que ciutats, les metròpolis son avui en dia els grans pols d’atracció generadors de creativitat i creixement econòmic més enllà del territori i les fronteres que delimiten els estats. Barcelona n’és una d’elles que s’ha erigit sempre a través de grans esdeveniments, exposicions, jocs olímpics i fòrums inventats precisament per tal de donar continuïtat al model cultural de ciutat que s’ha anat reciclant amb els anys.