indústries culturals i creatives

Entrevista a Ricard Planas i Ramon Mas, editors de Males Herbes.

Terrícoles | dilluns, 24 de des. del 2018

Antonio Baños conversa amb els editors Ricard Planas i Ramon Mas, de l'Editorial Males Herbes.



 

"Volem preguntar a la ficció tot allò que la realitat ens amaga (...) Ens interessa molt un tipus de fantàstic que reflexioni sobre la realitat"
 

El 'boom' de l'edició independent "és un èxit literari, s'està traduint moltíssim... s'està muntant una escena"

Callar o no callar [la llibertat d'expressió]

Molt probablement, avui mateix heu llegit o sentit als mitjans de comunicació alguna paraula com censura, delicte d’odi, querella, enaltiment al terrorisme, encausament o injúries. Son termes es troben a l’ordre del dia des que la Llei Orgànica 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també popularment, llei mordassa, va entrar en vigor l’estiu del 2015. Cada vegada hi ha més veus crítiques amb la llei que reclamen la recuperació d’una llibertat d’expressió, que si mai s’ha arribat a conquerir del tot, sembla que darrerament més aviat recula pels múltiples camins de la censura.

Globalitzar les Polítiques Culturals

Victoria Durrer [ed.] | Toby Miller [ed.] | Dave O'Brien [ed.] | Routledge

Les polítiques culturals, connecten amb altres disciplines com les ciències polítiques, l’economia cultural, la sociologia o la gestió artística. Són les polítiques que han de jugar un important paper en l’acció cultural territorial municipal, però també, encara que sovint de manera menys visible, tenen un fort impacte a escala global. De fet, aquestes polítiques són les que influeixen en les dinàmiques econòmiques, polítiques i socioculturals d’un territori, i en conseqüència, també ho fan a escala mundial.

Com avança la cultura europea? | Guia d'estadístiques culturals de l'Eurostat 2018

Eurostat | Publications Office of the European Union

Quin és el públic d'un teatre mitjà europeu? Quan es compren més llibres o quines empreses ofereixen més ocupació cultural? Son respostes que podem trobar entre les dades de l'Eurostat a través d'aquesta guia de metadades.

La cultura com a eix transformador

El Govern, a través del Departament de Cultura, ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes.  El text s’ha donat a conèixer aquesta setmana en el marc de la reunió el Consell Executiu, el qual va tractar específicament les actuacions culturals del Govern. També es van aprovar sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2018

La cultura a l’Estat espanyol creix al ritme del turisme cultural.

Com evoluciona l’assistència de públics a les sales de cinema o com es distribueix el treball de la cultura a l’Estat espanyol? Per resoldre aquests interrogants ja tenim aquí l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2018, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio. Com cada any, el seu objectiu és proporcionar una selecció dels resultats estadístics més significatius de l'àmbit cultural procedents de diverses fonts, que faciliti el coneixement de la situació i de l'evolució de la cultura a l’Estat espanyol, el seu valor social i el seu caràcter com a font generadora de riquesa i desenvolupament econòmic.

INTERACCIÓ 18 | Sobre la humanitat dels humans [ Recopilatori ]

Durant tres dies d'octubre la cultura i l'educació van fer un viatge del passat al present i per tots els racons del món que ens va mostrar millor els llaços que les uneixen. Tot seguit trobareu la compilació de tot el que van donar de sí tres dies de jornades d'Interacció18 | Sobre la humanitat dels humans a través de les cròniques de la Clàudia Rius i la Neus Molina, així com tots els vídeos de les ponències i la bibliografia d'Interacció18.

La dimensió social de la cultura | Informe CoNCA 06_18 L'Estat de la cultura i de les arts

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?

1

El mal de la cultura neoliberal

Alberto Santamaría | Akal

Creativitat, emocions, imaginació. Si en un exercici de llengua ens demanen que busquem un mot hiperònim que aixoplugui aquesta tríada de conceptes, podríem optar per “art” o, potser, “cultura”. Ara bé, ja fa temps que la retòrica econòmica i empresarial s’ha apropiat d’aquests conceptes. És a dir, la cultura ha estat absorbida per la lògica del capitalisme neoliberal. D’aquesta integració n’ha sorgit un ésser frankensteinià, el “capitalisme afectiu”. Per entendre el sorgiment i l’imperi de l’activisme cultural neoliberal, Alberto Santamaría ha escrit l’assaig “En los límites de lo posible: Política, cultura y capitalismo afectivo”.

INTERACCIÓ18 | L'aïllament contemporani: Xavier Castañer. Compartir imatges, identitat: Jonás Trueba

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT


 

L’aïllament contemporani al que ens han portat les tecnologies

amb Xavier Castañer


 

Un dels eixos del fet de ser humans és la capacitat de comunicar-nos amb la paraula, amb l'art, amb els textos, amb la música... Interacció ha estat un espai de comunicació directa, offline. Ara bé, com canvien els paradigmes comunicatius les noves tecnologies? Pot el nostre cervell fragmentar-se per atendre múltiples converses simultàniament? Com construïm el relat generacional en un món hiperconnectat? I com aconseguim no aïllar-nos del món "real", el de la comunicació directa i humana? Correm el risc de passar del plural al singular?