Gestió cultural

L’économie mauve : économie, développement durable et diversité culturelle

Jacinthe Gagnon | Laboratoire d'étude sur les politiques publiques et la mondialisation (LEPPM) 

«L’économie mauve a été cadrée dans une perspective où la durabilité oblige à ménager les ressources environnementales. Ainsi, pourquoi ne pas utiliser la culture comme vecteur de créativité et de création de richesse?» p. 10

La crisi posa en qüestió alguns dictats de la globalització. Entre aquests, l'associació de la cultura amb l'entreteniment i de l'economia amb els diners. Però, i si una nova interacció dinàmica entre cultura i economia produís creixement? Aquest informe intenta definir els àmbits d’un nou model, una nou maridatge, anomenat economia malva. L’aparició d’aquesta nova terminologia anima a repensar la relació entre l’economia i la cultura. L’economia malva, un desafiament ètic i econòmic, segons els seus defensors, respon a la millora i diversificació de l’entorn cultural que no pot reduir-se a l’economia de la cultura.... tot un concepte!

Models de gestió de taquilla

Com ha canviat el panorama de la contractació d'espectacles als espais escènics públics? La Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de Titularidad Pública ha engegat un estudi que pretén recollir i processar dades sobre pràctiques i models de gestió de contractació per part dels seus espais associats davant l'augment de la fòrmula de contractació "a taquilla".

Reaccions a la xarxa

Després de la presentació de la nova edició d'Interacció i la seva comunitat virtual hem trobat algunes reaccions a la xarxa que ens agrada recollir:

  • La Directora del Consorci de Patrimoni de Sitges (Museus de Sitges) i escriptora, Vinyet Panyella, va venir el passat dia 17  i n'ha fet un post per al seu blog Quadern de Terramar, que podeu llegir aquí.
  • Al seu espai personal a Internet, Vindicacions.cat, el responsable del Centre Cultural Sant Josep de l'Hospitalet de Llobregat, Ferran Farré, també a escriu a partir de la convocatòria de la nova Interacció i obre el fil de debat sobre el seu tema principal: el valor públic de la cultura. Trobareu el post aquí.

Apunts #1

[#861] / José Ramón Insa
Espacio Rizoma (9 sept. 2012)
 

"Las políticas de cultura, empezando como no por las locales, deberían constituir “unidades de pensamiento” (por favor, más allá de las paralizantes mesas y consejos de cultura) que trabajasen desde la simbiosis para adentrarse en eso que mencionaba como “lo no observable”."

El power de la tradició

Orxata Sound System son un col·lectiu musical nascut el 2003 a la ciutat de València amb l’objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià. En el seu repertori s'hi poden trobar des de bases electro, techno i drum&bass fins a ragga, dub o hip hop. Actualment el col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista i un programador/samplejador. El 2006 guanyaren el guardó Grup Revelació dels Premis Ovidi Montllor amb la maqueta “orxata” i el 2008 amb el seu primer disc “1.0″ -les lletres del qual foren editades pels usuaris a la web del grup mitjançant una wiki- van guanyar el Premi Ovidi Montllor com Millor Disc Pop-Rock.
Des del 2003 venen publicant tots els seus treballs a Internet sota llicències Creative Commons,

Treball de reflexió compartida sobre la qualitat democràtica des de l'àmbit cultural

Ferran FarréJordi Oliveras| Generalitat de Catalunya. Direcció General de Participació Ciutadana

Aquest informe es caracteritza en bona mesura per tres qüestions: la voluntat d'ampliar el que habitualment és assumit com a territori temàtic de la participació referint-se a cultura, la demanda d'actuacions i sensibilitat menys centrades en la via normativa a les administracions públiques, i la proposta de treballar per obrir processos que afavoreixin un major apoderament de la ciutadania en relació a la cultura.

La Civilització urbana europea en un món virtual

La civilització urbana europea en un món virtual’ recull la conferència que Peter Hall va celebrar al 2008 al CCCB, en el marc del lliurament del 5è Premi Europa de l’Espai Púbic Urbà. El text ens parla de la diferència entre una ciutat de consum cultural i una ciutat veritablement creativa, una ciutat de producció cultural, la qual no es pot assolir d’un dia a l’altre.

Peter Hall catedràtic d’urbanisme a la Bartlett School of Architecture and Planning, University College London. És un dels teòrics urbans més reconeguts arreu del món. El seu llibre ‘Cities in Civilisation’ (1999) és una obra de referència en el camp de l’urbanisme. Ha estat assessor especial de planificació estratègica en successius governs dels Regne Unit i ha obtingut doctorats honorífics de diverses universitats d’Anglaterra, Suècia i el Canadà.

Politique du hip-hop: action publique et cultures urbaines

Aquest llibre és una aproximació a les polítiques culturals del hip-hop a escala municipal a França, des de la perspectiva dels agents vinculats. L’autor Loïc Lafargue Grangeneuve és investigador associat del l'Institut des Sciences Sociales du Politique (ENS Cachan - CNRS), la seva línia de recerca es entorn la institucionalització de la cultura popular urbana en l’àmbit de les polítiques culturals.

'Politique du hip-hop. Action publique et cultures urbaines' es centra en la interacció entre els representats del hip-hop (el rap, el slam, el hip-hop, el graffiti ...) i altres institucions públiques (les Direccions Regionals d’Assumptes Culturals de França -DRAC, els responsables de la política urbana i dels governs locals). La investigació, que està feta a partir d’entrevistes als diferents agents de Burdeos i Marsella, fa un recorregut sobre l’evolució del hip-hop paral·lelament a l’evolució de les polítiques públiques que l’han situat en el centre d’interès de les polítiques culturals d’àmbit municipal. 

Making culture accessible : acces, participation and cultural provision in the context of cultural rights in Europe

L’estudi «Making culture accessible» encarregat pel Consell d’Europa és una visió general dels marcs jurídics i polítics europeus en matèria d’accés i participació cultural. L’autora Annamari Laaksonen és investigadora en drets culturals i coordinadora de diversos projectes a Interarts.

L’estudi fa una aproximació sobre el marc legislatiu i polític a Europa en el tema de l’accessibilitat i participació en la vida cultural. Per aquest motiu estudia aquells entorns que faciliten aquest exercici de la participació, en el marc institucional i legal internacional, com un dret cultural. En aquest sentit, l’autora considera que per participar en cultura cal un entorn propici i un marc legal que ofereixi una base sòlida per la protecció dels drets d’accés i participació cultural com a element fonamental de la democràcia. 

L’Estat del tercer sector cultural a Catalunya: el lideratge de les federacions, una visió qualitativa

Pau Mas, Agnès Pros | Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El tercer sector es troba immers en un procés de transformació, propiciat pel canvi de valors que han patit i pateixen les societats actuals, la redefinició del què significa ser i actuar des del tercer sector i la situació financera i organitzativa de l’Administració pública.

Davant d’aquest fet i la manca d’informació al voltant del tercer sector cultural a Catalunya, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació encarregà, el passat 2008, a l’Ateneu Santcugatenc  l’elaboració d’un informe sobre l’estat del tercer sector cultural, emmarcat en el treball general que està duent a terme el Departament i que generarà tant dades quantitatives com qualitatives.