Gestió cultural

Muses musicals als museus

Us ha passat mai que contemplant les peces d’un museu us ha vingut una melodia al cap? No cal que siguem sinestèsics, pot ser que només sigui per una associació d’idees puntual o simplement perquè se’ns ha enganxat aquella maleïda cançó de moda que sona per tot arreu.

El retorn social de les convocatòries de subvencions culturals, Avaluació CoNCA

Per defecte, les avaluacions de les subvencions, en la majoria de casos, es porten a terme quan el projecte no està desenvolupat i només es disposa d’un disseny i previsió de l’impacte social. En aquest sentit, la incorporació o mesura d’indicadors de retorn social es realitza solament a partir d’hipòtesis i previsions. Ara bé, en el present treball s’aconsegueix fer una passa més enllà, ja que s’han sistematitzat tendències i comportaments que es repeteixen en diferents convocatòries (anàlisi documental de les convocatòries emeses pels diferents agents) i s’han afegit a una reflexió comparativa amb els criteris i mecanismes d’anys anteriors. A partir de l’anàlisi s’ha arribat a una sèrie de raonaments finals d’utilitat per comprendre a quins efectes està subjecte el valor públic i retorn social de les convocatòries.

Entrevista a Ricard Planas i Ramon Mas, editors de Males Herbes.

Terrícoles | dilluns, 24 de des. del 2018

Antonio Baños conversa amb els editors Ricard Planas i Ramon Mas, de l'Editorial Males Herbes.



 

"Volem preguntar a la ficció tot allò que la realitat ens amaga (...) Ens interessa molt un tipus de fantàstic que reflexioni sobre la realitat"
 

El 'boom' de l'edició independent "és un èxit literari, s'està traduint moltíssim... s'està muntant una escena"

'Territori contemporani'. Capítol 12

El capítol 12 de 'Territori Contemporani' que es va emetre el maig de l'any passat, parteix de Vilafranca del Penedès. La Sala dels Trinitaris és una Sala d'exposicions municipal destinada a la promoció de l'art contemporani.

Ignasi Aballi, és un pintor que pinta sense pintar, que es fixa en allò que passa quan sembla que no passa res i que mostra la quotidianitat com la cosa més extraordinària del món.

Acaba a Vic, ACVIV el Centre d'arts contemporànies de Vic, es caracteritza pel seu interès en qüestions vinculades a dinàmiques de grup, col·laboratives i socials.

Hi ha cultura sense mediació?

Fanny Serain, François Vaysse, Patrice Chazottes, Elisabeth Caillet (dir.) | L’Harmattan

L’any 1995 Elisabeth Caillet, amb la col·laboració d’Évelyne Lehalle, va publicar un dels textos fundacionals de la mediació cultural. El llibre «À l’approche du Musée: La Médiation culturelle» posava els fonaments d’una disciplina incipient que emergia de la museologia. En aquella publicació, l’autora francesa traçava el recorregut històric de la relació dels museus amb el públic i desenvolupava la manera d’articular un projecte museístic a partir de la mediació. Uns vint anys després, Caillet, juntament amb Fanny Serain, François Vaysse i Patrice Chazottes, ha dirigit i presentat “La Médiation Culturelle: Cinquième roue du carrosse?”.

La cultura com a eix transformador

El Govern, a través del Departament de Cultura, ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes.  El text s’ha donat a conèixer aquesta setmana en el marc de la reunió el Consell Executiu, el qual va tractar específicament les actuacions culturals del Govern. També es van aprovar sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments.

A la recerca de la dona desapareguda

Jenna C. Ashton [ed.] | MuseumsEtc

Fem un experiment. Què necessitem: alguna cosa per apuntar i mirada de detectiu. Acostem-nos al museu que ens quedi més a prop de casa. Si pot ser, de temàtica artística o històrica. Passegem-nos per les sales i observem amb atenció els materials expositius. La nostra missió és detectar la presència de dones en el discurs museogràfic. Un cop ben repassada l’exposició fem el recompte. Comparem-lo després amb les referències a homes. No ens enganyem. És força probable que ells guanyin per golejada. Podem repetir l’exercici aplicant altres criteris: orientació sexual, raça, classe, etc. I els resultats seran semblants: els homes heterosexuals blancs de classe benestant ens assaltaran a cada racó del museu. A fi de revertir aquesta situació Jenna C. Ashton ha editat “Feminism and Museums: Intervention, Disruption and Change”.

Les arts, formes de transmissió de l’intangible: Carme Solé Vendrell 'WHY' i Claudio Cavalli 'L’Eroico Manoscritto'

Carme Solé Vendrell: el projecte <<WHY>>

amb Carme Solé Vendrell



 

Carme Solé Vendrell: “Alguns monstres viuen en contes, d’altres en la vida d’un infant”

“Encara som a prop dels dies de llegir contes il·lustrats”, deia Eulàlia Bosch a l’hora de presentar la ponència de Carme Solé Vendrell a Interacció18. La il·lustradora ha publicat més de 800 llibres, alguns dels quals també ha escrit, però sobretot és coneguda per les pintures Why? que trobem penjades als balcons de Barcelona. Aquesta és la seva història.

El valor de la creativitat i la innovació cultural

Biljana Mickov [ed.] i James Doyle [ed.] | Routledge

El sector i les indústries culturals són generadores d’oportunitats. I és per això, que cada vegada més, l’economia creativa guanya adeptes entre els mercats i els empresaris en busca de negocis innovadors i atractius.

Aquesta manual, ‘Culture, innovation and the economy’, és una guia per l’emprenedoria en el sector cultural a partir de les dinàmiques economicistes del sector creatiu, a partir d’experiències i projectes concrets.

INTERACCIÓ18 | L'aïllament contemporani: Xavier Castañer. Compartir imatges, identitat: Jonás Trueba

ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT


 

L’aïllament contemporani al que ens han portat les tecnologies

amb Xavier Castañer


 

Un dels eixos del fet de ser humans és la capacitat de comunicar-nos amb la paraula, amb l'art, amb els textos, amb la música... Interacció ha estat un espai de comunicació directa, offline. Ara bé, com canvien els paradigmes comunicatius les noves tecnologies? Pot el nostre cervell fragmentar-se per atendre múltiples converses simultàniament? Com construïm el relat generacional en un món hiperconnectat? I com aconseguim no aïllar-nos del món "real", el de la comunicació directa i humana? Correm el risc de passar del plural al singular?