Gestió cultural

A Interacció trobareu: boovox, un punt de trobada entre artistes i contractants

La nostra filosofia es basa en tres pilars importants; la promoció de la contractació d’esdeveniments culturals de tot tipus, l’abaratiment dels costos de gestió i administració culturals per a entitats públiques i privades i la participació ciutadana a través de processos participatius online. Oferim una amplia base de dades de grups a ajuntaments, institucions i gestors culturals facilitant d'aquesta manera la selecció i contractació de concerts. Podent crear processos participatius, per escollir els grups per a esdeveniments, festes majors...

The Creative City Index

 John Hartley (Curtin University) & Jason Potts (RMIT University)

What makes a great city? This is the question that the construction of world city or global city indexes has sought to answer.

The CCI Creative City Index (CCI-CCI) is a new approach to the measurement and ranking of creative global cities. It is constructed over eight principal dimensions, each with multiple distinct elements. Some of these dimensions are familiar from other global city indexes, such as the MORI or GaWC indexes, which account for the size of creative industries, the scale of cultural amenities, or the flows of creative people and global connectedness. In addition to these indicators, the CCI-CCI contributes several new dimensions. These measure the demand side of creative participation, the attention economy, user-created content, and the productivity of socially networked consumers.

La eternidad ya no vive aquí. Un glosario de pecados museísticos

Tomislav S. Šola, director de la càtedra de Museologia i Gestió del Patrimoni de la Universitat de Zagreb, presenta en 'La eternidad ya no vive aquí'  un llistat dels vicis i defectes que han caracteritzat els museus al llarg de la seva història. L’autor reconeix la bona feina realitzada per molts professionals en les últimes dècades, però insisteix que cal adoptar un esperit extremadament crític per poder sobreviure a les circumstàncies canviants actuals.

Šola considera que les administracions locals, autonòmiques, estatals i europees han fomentat les bones pràctiques i l’excel·lència, i  que des de l’àmbit professional s’ha desenvolupat una nova museologia i, en molts casos, s’ha aplicat la pràctica d’una manera eficaç, creativa i professional. Però, en un moment en què els recursos públics són escassos i el capitalisme liberal que impera exigeix rendibilitat econòmica a les inversions, hi ha una negligència clamorosa dels professionals per establir objectius estratègics clau per al benestar de la societat.

A Interacció trobareu: Montornès Km 0

La Biblioteca de Montornès ha adoptat la filosofia de Km 0 per la incidència amb l'entorn que implica aquest mètode de vida. Busquem la implicació directa en i amb la comunitat amb la finalitat que els seus ciutadans se sentin partícips amb el nostre servei, compartint informació i col·laborant en l'aportació de coneixement per construir una societat més sàvia, permetent-nos, a més, optimitzar recursos.

És la voluntat de la biblioteca treballar entorn de l'elaboració de productes, activitats i serveis d’acord amb les necessitats de la població, tant des de dins com des de la col·laboració amb entitats, serveis, establiments, personalitats o ciutadans que s'està obrint camí en el nostre municipi. Busquem fidelitzar usuaris i arribar a aquells ciutadans que mai haurien pensat que la Biblioteca els podria oferir una activitat adequada a les seves necessitats.

La gestión de la ópera. Un estudio comparativo a nivel internacional

Òpera XXI, l’Associación de Teatros, Festivales i Temporadas Estables de Ópera en España és la responsable d’aquesta edició en castellà de l’estudi 'La gestión de la ópera. Un estudio comparativo a nivel internacional' sobre gestió de companyies i teatres d’òpera a Europa i Estats Units, elaborat per Philippe Agid i Jean Claude Tarondeau i editat el 2010 en anglès i posteriorment en francès. Els autors, experts internacionals en la matèria, expliquen els models nord-americà i europeu – amb Alemanya com a referència – i desmunten algunes idees preconcebudes, errònies i molt esteses a casa nostra sobre els models de finançament en aquests països. Aquesta edició inclou un estudi específic sobre el panorama operístic a l’Estat espanyol, encarregat per Òpera XXI a Philippe Agid.

Els autors analitzen les qüestions culturals, administratives i financeres que afecten als teatres i companyies d`òpera; comparen els mètodes de gestió europeu i americà i remarquen les seves debilitats i fortaleses. Al llarg de nou capítols s’hi analitzen temes relatius a la programació, la producció tècnica i artística, els públics i la difusió, el finançament, la direcció, l’organització, la gestió, així com també les tensions i crisis recents i les opcions estratègiques i perspectives.

A Interacció trobareu: Patrimoni, un projecte de xarxa participativa al voltant del patrimoni cultural

Patrimoni és un procés col·lectiu de revalorització del patrimoni cultural i dinamització ciutadana en entorns rurals. Es tracta d’una iniciativa del Programa d'Extensió Universitària de la Universitat Jaume I de Castelló que pretén fer visible el patrimoni cultural, el seu valor i les possibilitats que té com a recurs per a la societat per formar una ciutadania crítica i responsable amb el seu patrimoni, compromesa amb el seu rescat, protecció, defensa i difusió.

Culture shock

Samuel Jones assessora al Department for Culture, Media and Sport (DCMS) britànic, és un dels investigadors principals de la fundació Demos, centra el seu treball en les arts, els museus i les galeries, la creativitat i la comunicació internacional i intercultural.  «Cultures Shock»forma part d’un estudi pel DCMS, per avaluar la participació pública de la societat, en la cultura i els esports. L’estudi, independent, fa un conjunt de recomanacions en aquesta conjuntura de canvi polític i restriccions econòmiques.

Jones proposa al DCMS un conjunt de reflexions per avaluar perquè i com l’Estat a d’assumir una nova política cultural que incorpori una perspectiva cultural àmplia. Proposa, de forma provocativa, un seguit d’accions on reflexionar i actuar: Reinventar el propi Departament; establir un Consell de les Expressions Culturals; finançar els projectes culturals en el seu moment incipient, i per acabar, crear nous organismes culturals nacionals.

Nuevas direcciones en políticas culturales

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local.  En destaquen la importància de la cultura per al desenvolupament econòmic dels territoris però alerten que cal trobar nous models que generin un creixement sostenible i garanteixin el respecte al patrimoni i a les identitats locals.

El protagonismo de las mujeres en los museos

Aquesta obra clou la primera etapa d’un ampli projecte d’investigació que analitza la presència/ausència de les dones en el patrimoni espanyol. Responsables de museus i investigadores reflexionen sobre el discurs museogràfic des d’una perspectiva de gènere. L’objectiu és mostrar els discursos silenciats sobre les dones i el seu paper en el món a través de les obres exposades en els museus.

Revista de revistes #7

Ade teatro. N. 144 (gen. - març. 2013)

L’últim número d’Ade teatro inclou un monogràfic dedicat al finançament del teatre a Europa. Juan Antonio Hormigón, director de la revista i de l’Associación de Directores de Escena de España, assenyala a l’article introductori que un dels objectius del monogràfic és desmentir la idea, àmpliament estesa durant dècades, que el teatre a l’estat espanyol sigui un dels més subvencionats d’Europa.