Gestió cultural

Los Bienes culturales y su aportación al desarrollo sostenible

Cal superar el model d’explotació dels béns patrimonials basat en el turisme cultural i el lleure i enfocat per atreure turistes que només volen un gaudi immediat i poc sofisticat dels llocs simbòlics de les ciutats. Cal evitar els riscos que s’associen a l’activitat turística en relació a la cultura i el patrimoni com són la banalització, la teatralització o turistificació i la conseqüent sensació de pèrdua d’autenticitat i identitat; la concepció mercantilista del patrimoni; i l’aculturització o fins i tot la alienació i desafecció dels residents sobre un patrimoni que li n’és propi.

Planificació cultural municipal

Us presentem dos manuals de planificació cultural municipal que ens arriben des del Canadà. Ambdós destaquen la importància de la planificació cultural i la qualifiquen com una eina molt poderosa i imprescindible per identificar i aprofitar els béns culturals locals i ajudar els municipis a modernitzar-se i evolucionar cap al nou model d’economia creativa. Aborden elements teòrics i pràctics i estan orientats a tot tipus de municipis (grans, mitjans i petits, d’entorns urbans o rurals). Tots dos són obres col·lectives coordinades per reconeguts experts de prestigi internacional.

En el primer, 'Rediscovering the wealth of places', el coordinador Greg Baeker,  un dels més reconeguts especialistes en la matèria, afirma que els municipis han de ser capaços de generar un entorn competitiu i atractiu capaç d’atreure i retenir el talent de la classe creativa. Cal desenvolupar comunitats fortes i proporcionar benestar i qualitat de vida als ciutadans, aquest ha de ser el principal objectiu dels responsables municipals. Afirma que qualsevol procés de planificació cultural ha de partir d’allò que diferencia i fa únic a cada municipi. Afegeix que internet i les xarxes socials donen la possibilitat de fer els processos més transparents i participatius. El llibre inclou un capítol elaborat per Colin Mercer dedicat als indicadors culturals.

   Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre per Greg Baeker aquí

Manifesto per la sostenibilità culturale

El 'Manifesto per la sostenibilitat cultural' és una iniciativa d’Armes Progetti, una associació italiana que treballa perquè la Unió Europea reconegui el concepte de sostenibilitat cultural com a pilar bàsic per al desenvolupament. Vol aconseguir un pacte europeu per a la sostenibilitat cultural i una directiva que obligui els estats membres a destinar l’1% del PIB a la cultura.

Situación, tendencias y retos de las artes escénicas en España. Informe Mercartes 2012

Presentado tras la inauguración de Mercartes 2012, este informe analiza la evolución del sector durante los últimos años y aborda los retos que deberá hacer frente en un futuro para garantizar su sostenibilidad.

Dos estudis sobre indicadors culturals

Us presentem dos estudis que descriuen dues fases diferents en el procés d’elaboració d’un sistema d’estadístiques i indicadors culturals, el primer a escala europea i el segon referent al Quebec.

El primer, 'The final report of the European Statistical System network on culture ESSnet', és l’informe de la  Xarxa Europea d'Estadístiques sobre Cultura (ESSnet-Culture) i proposa un marc metodològic comú per a la recollida i elaboració d’estadístiques culturals comparables entre els països de la Unió Europea. Els autors revisen el marc europeu d’estadístiques culturals existent fins ara; defineixen la base metodològica per desenvolupar noves estadístiques culturals; estableixen els indicadors i variables per descriure i estudiar el sector cultural en tota la seva complexitat, i proporcionen les claus perquè els estats puguin analitzar i interpretar les dades d’una manera més adequada. L’estudi es divideix en quatre blocs: marc de treball i definició; finançament i pressupost; indústries culturals, i participació i aspectes socials.

El projecte ha estat liderat per Eurostat, l'agència estadística europea, i coordinat pel Ministeri de Cultura de Luxemburg, el Ministeri de Cultura i Comunicació de França, l’Oficina Txeca d’Estadística, Estadístiques d’Estònia i el ministeri holandès d’Educació, Cultura i Ciència.

Creación en red y redes culturales

L’Informe, publicat el novembre de 2012 pel Departament de Cultura del Govern Basc, planteja quin ha de ser el paper del Departament davant la nova realitat creativa i cultural emergent. Segons els autors, tant la societat com el sector cultural són complexos, dinàmics i ja no s’organitzen de manera estàtica sinó en xarxa, i per tant els instruments tradicionals de subvenció i inversió pública emprats fins ara ja no són vàlids. Tenint en compte aquestes premisses, elaboren un marc teòric de les noves formes de creació i organització en xarxa; analitzen l’evolució del suport institucional a les xarxes culturals a escala internacional, estatal i del País Basc, i estableixen una sèrie de conclusions i orientacions per definir unes noves polítiques culturals més adequades a la realitat actual.

Patrimoni: gestionar el creixement de les col·leccions

Un dels reptes més complicats que presenten els museus locals és el del creixement incontrolat de les col·leccions que custodien, cosa que té moltes implicacions en el treball de fons, més aviat invisible per al públic, que es fa als museus.

Cities, cultural policy and governance / Helmut K. Anheier, Yudhishthir Raj Isar (eds.)

«Culture is far more than a designation of a specialized institutional domain, as in expressions such as the arts or the entertainment sector. Whether  the observer or practitioner know it or not, culture is an inevitable part of all endeavours, from craftwork to finance to how we use intractive technologies, notably the internet and electronic games. There is no exiting from culture or the cultural.» Saskia Sassen

Aquest llibre, amb un gran prefaci de Saskia Sassen, és una interessant selecció d’idees per impulsar-vos a explorar més a fons les dinàmiques culturals d’una ciutat:

  • Com gestionar la diversitat i el pluralisme cultural?
  • Quins i com han de ser els nous instruments i models de governança locals?
  • Quina funció han de tenir les entitats i les xarxes locals?
  • Què suposa la difuminació de la frontera entre productors i consumidors?
  • S'ha invertit més en polítiques de producció o en polítiques per afavorir el consum? en infraestructures o en el teixit artístic?
  • Quin paper juguen les polítiques culturals en els processos de regeneració urbana en aquest context de globalització, i crisi econòmica?
  • Quina implicació tenen les polítiques culturals locals en el desenvolupament sostenible?

Everyday innovators : developing innovative work organisation practices in the cultural sector in Europe

«Innovation is always a story, a story about a process. It allows a discovery to be transformed into new practices, whether it concerns a technology, a product or a conception of social relationships. Innovators are not always entrepreneurs or researchers, but they always have a capacity to transform the order of things.» Nobert Alter p. 5

Aquesta publicació, editada per l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM), recull tretze casos de bones pràctiques sobre la innovació de l’organització del treball en organitzacions culturals europees. Podeu trobar exemples que il·lustren com millorar la cooperació, l’efectivitat i les competències dels grups de treball; com crear nous espais per fomentar la generació de noves idees; com elaborar programacions més atractives i sostenibles, i com reforçar les relacions entre les comunitats i els artistes. També s’hi expliquen iniciatives que difonen ofertes de treball i faciliten a les organitzacions la recerca de persones.