Gestió cultural

El valor de les biblioteques i la memòria no escrita d'una generació

En els darrers anys, amb l’adveniment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el rol de les biblioteques ha passat a ser llargament qüestionat. Els canvis en l’accés al coneixement i les noves pràctiques de lectura fruit de la digitalització de continguts han fet que les biblioteques emprenguin un procés de transformació per encarar els actuals reptes de la societat.[1]

Les biblioteques, com a centres culturals i educatius de proximitat, segueixen sent punts de trobada comunitaris que desenvolupen una important tasca per a la construcció del llegat individual i col·lectiu de les persones i per a la cohesió social, però a més a més han obert la porta a l’experimentació amb metodologies innovadores i creatives incorporant elements de les fàbriques de creació i els makerspaces, i algunes fins i tot s’han convertit en hubs culturals especialitzats en art contemporani a través de projectes de residències d’artistes, a més de multiplicar el seu abast en petites comunitats rurals millorant els programes de mobilitat destinats a satisfer les seves necessitats.

 

Cultura i educació, una estranya parella?

El món de les parelles, ja se sap, és divers i complex. Més enllà del mite romàntic de la mitja taronja, hi ha parelles que tot i semblar d’allò més lògiques, resulten complicades i no acaben de quallar. Penseu que educació i cultura podria ser una d’aquestes parelles? De les que aparentment casa molt bé, però que massa sovint necessita de la mediació de tercers per resoldre la seva relació? Potser els seus problemes tenen origen en els seus objectius diferenciats, entenent per objectius que l’educació qüestiona i la cultura, en canvi, ofereix respostes.

Entrevista a Judit Carrera, nova directora del CCCB a partir del proper mes de setembre

Terrícoles  dimarts, 31 d'oct. del 2017

La Judit Carrera serà la nova directora del CCCB i ho celebrem. Fa uns mesos la Tania Adam la va entrevistar al programa 'Terrícoles' de BTV i ens deia això: 

"El sistema educatiu i el sistema cultural comparteixen una funció, contribuir a formar ciutadans crítics i conscients"

Consulteu les dades 2017 de la cultura a Barcelona!

Ja podeu consultar les dades 2017 al web de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona. Visiteu els diferents apartats del web, descarregueu-vos les dades, analitzeu-les, compartiu-les i col·laboreu a generar més coneixement sobre l’estat de la cultura a la ciutat.

Per tal de contextualitzar les dades, hem elaborat alguns resums en forma de gràfics, taules o infografies, com una petita mostra de les històries que es poden crear a partir de les dades que us oferim.

“OBS”: Nou web de bones pràctiques en cultura i sostenibilitat local

Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)

Fa tot just uns dies la Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) anunciava el llançament d’un nou web sobre “cultura, ciutats i ODS”, que aplega bones pràctiques culturals d’arreu del món basades en el desenvolupament local sostenible, fruit dels 15 anys de treball d’aquesta xarxa. Com a membre de l’equip que ha fet possible aquesta plataforma, també coneguda com a “OBS”, m’agradaria explicar-vos en què consisteix i com podeu treure’n el màxim profit, tant si sou càrrecs electes, tècnics en cultura, gestors culturals, investigadors...

V Jornada de Mediació Artística. Les arts en el context social

Dijous 19 de juliol 2018, de 9.30 a 14.00 hores

Arts Santa Mònica - La Rambla 7 - 08002 Barcelona

Partint de les experiències prèvies realitzades en els àmbits del circ i de la dansa, enguany es proposa una jornada per donar a conèixer els projectes que utilitzen tècniques pròpies de la arts visuals i plàstiques com a eina d’intervenció social.

Un fantasma recorre el sector cultural i creatiu

Elena Borin | Peter Lang

Un fantasma recorre Europa. Així començava el Manifest comunista de Marx i Engels. A les antípodes de les idees revolucionàries dels pares del comunisme, el sector cultural i creatiu (SCC) està transformant-se. Un fantasma en recorre els sistemes de governança i els models de gestió. És un fantasma que no fa por i que a poc a poc es va fent visible. Elena Borin ha escrit “Public-Private Partnership in the Cultural Sector: A comparative Analysis of European Models” per radiografiar el fenomen.

Continua el tic-tac a Can Batlló

Maria Victoria Sánchez Belando | City, Culture and Society 8 (2017) 35-42

Barri de la Bordeta, gener de 2010. La PlataformaCan Batlló és pel barri” llança un ultimàtum: si l’11 de juny de 2011 les excavadores no han entrat al recinte de l’antiga fàbrica tèxtil, les veïnes l’ocuparan. Comença el compte enrere de l’anomenada campanya “Tic, tac”. La reclamació: que es complexi amb el Pla General Metropolità de 1976, que preveia la creació de zones verdes i equipaments en aquella zona. 11 de juny de 2011: s’obre una de les naus, el Bloc 11. Ha nascut un espai social autogestionat pel veïnat. A fi d’analitzar de quina manera Can Batlló representa una alternativa a les polítiques de les ciutats creatives, Maria Victòria Sánchez Belando ha escrit “Building alternatives to the creative turn in Barcelona: The case of the socio-cultural centre Can Batlló”.

Quin tipus d’entitat jurídica és més útil per al meu projecte d’arts escèniques? Quan m’interessa ser autònom?

PÍNDOLA FORMATIVA SOBRE FORMES JURÍDIQUES A LES ARTS ESCÈNIQUES

Coneixes les societats que es constitueixen amb més freqüència en el sector de les arts en viu? Quina és la diferència entre l’Associació i la Fundació o entre la Societat Cooperativa de serveis i la de treball? Quina et convé més? D’altra banda, què implica ser autònom en les arts escèniques? Què és un fals autònom?

Entrevista a Marko Daniel, director de la Fundació Miró

Entrevista a a Marko Daniel, director de la Fundació Miró, al programa 'Terrícolas' de Betevé

"Joan Miró va triar l’entorn natural de Montjuïc per construir la fundació, pensant en l’experiència del visitant com un viatge cap a la seva obra"     

"La tecnologia ens permet explicar l’obra de Miró, a través d’altres llenguatges que connecten millor amb els públics més joves"