Festivals i fires

Exploring the social impacts of events

Greg Richards; Marisa P. de Brito; Linda Wilks | Routledge

Els nous temps demanen sovint que més enllà de l’impacte econòmic, els esdeveniments culturals justifiquin un impacte social en el territori per rebre suport financer, social i organitzatiu. Aquest llibre reuneix una sèrie d’estudis empírics en l’àmbit dels esdeveniments i analitza les seves dimensions política, econòmica, territorial i social, centrant-se particularment en el paper que hi juguen en el desenvolupament del capital social i la participació de les comunitats locals. A través d’experiències de diversa índole que han tingut lloc a Europa, Sudàfrica i Austràlia, s’avalua mitjançant una metodologia qualitativa, la seva contribució a la cohesió social, la intensificació de les relacions socials i la identitat local.

Eleccions nord-americanes: implicacions polítiques i culturals per a Europa

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Crònica de la sessió 'Estructures i mancomunació de recursos' del Debat 16 d'Interacció

«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.

Conclusions del Debat 16 d'Interacció

Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada

Els tallers de la jornada de debat, micropobles, estructures i mancomunació de recursos i acció cultural (dinamitzats per Marc Serena, Xavier Barniol i Roser Vernet, respectivament), eren compostos per grups de participants molt heterogenis ―gestors del sector cívic, de l’empresa, tècnics i regidors de cultura―, i van propiciar un interessant intercanvi d’experiències i reflexions, la majoria comunes en els tres grups, de les quals es desprenen les conclusions següents.

Mapa d’experiències culturals rellevants als petits municipis catalans

En els darrers mesos hem rastrejat el territori català per identificar projectes culturals rellevants localitzats als petits municipis. L’objectiu d’aquesta empresa ha estat recollir informació i opinions de persones rellevants per poder entendre les especials dinàmiques que es donen en aquest hàbitat. La tasca és per naturalesa inexacta i estarà sempre inacabada, perquè el dels petits municipis és un espai immens i molt variable en el qual sorgeixen propostes interessants constantment però no sempre aconsegueixen perseverar.

La Bianyal. Art contemporani i turisme per el patrimoni de la Vall de Bianya

La Bianyal

La Vall de Bianya és un municipi de 1.305 habitants dispersat per onze nuclis de població al Parc Natural de la Garrotxa, que en els darrers anys ha adquirit cert renom en el món de l’art contemporani català gràcies a una proposta força innovadora i atractiva: 'La Bianyal'. No és freqüent poder gaudir de l’art contemporani en el context d’una església romànica, o contemplar instal·lacions d’art efímer al bell mig de les amables valls que configuren el paisatge garrotxí, i 'La Bianyal' ens permet de fer-ho des de fa tres anys.

GarGar Festival Art Rural i Murals

GarGar Festival Art Rural i Murals

Una de les hipòtesis prèvies amb les quals ens vam apropar a aquesta recerca de projectes culturals rellevants en els petits municipis catalans era la possible influència del neoruralisme en les seves diverses formes. És evident que aquesta visió és profundament urbanocèntrica, i què caldria sotmetre-la a la prova de moltes dades de les quals no disposem per validar-la, però de tant en tant sorgeixen algunes evidències que ens diuen que no anàvem tan desencaminats, com la del “Gar-gar Festival de Murals i d’Art Rural”, al micromunicipi de Penelles, a la Noguera (Lleida).

Dansàneu. Tradició i modernitat

Dansàneu

El passat estiu, ‘Dansàneu’ va celebrar el seu 25è aniversari amb unes xifres d’assistència molt meritòries (3.000 persones) per a un esdeveniment que tot just havia reformat la seva proposta cultural l’any anterior i intentava superar la pèrdua, l’any 2013, del seu fundador, el ballarí i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana.

‘Dansàneu’ va néixer com una escola de dansa d’estiu promoguda pel Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana (CCPTC) del Departament de Cultura, l’Ajuntament d’Esterri d’Àneu i el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, del qual ja us vam parlar quan us vam presentar l’‘Ecomuseui ha programat activitats al voltant de la dansa tradicional durant més de dues dècades

Festival En Veu Alta: l'EVA

Festival En Veu Alta: l'EVA

Ja us vam citar el Festival En Veu Alta : l'EVA quan us vam presentar el Centre Quim Soler, amb qui l’EVA comparteix arrelament prioratí des de 2009 i complicitats literàries a partir de les quals han sorgit diverses col·laboracions. L’EVA és un festival de narració i tradició oral que va nàixer a l’Alt Penedès el 2005 i programa a petits municipis catalans espectacles de petit format, en els quals el protagonisme està en la paraula i en totes les veus que ofereixen els seus «narradors, glosadors, cantants, actors, recitadors, rapsodes o xerraires impenitents» que hi tenen cabuda. Al voltant d’aquests espectacles literaris s’hi celebren cursos de formació, espais de micròfon obert, projeccions cinematogràfiques, expressions plàstiques vinculades a la paraula i tot un reguitzell de propostes artístiques i culturals que s’actualitzen edició rere edició.

Ésdansa. Festival Internacional de música i dansa de les Preses

Ésdansa

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.

El festival “Ésdansa” és una demostració de com és possible tirar endavant una proposta cultural complexa en un municipi petit. Per aconseguir-ho hi ha una sèrie de factors que afavoreixen que els projectes creixin de forma robusta i continuada. Molt sovint, darrere el projecte hi ha una entitat del tercer sector forta, organitzada i amb les coses clares. Cal, també, que aquesta associació estigui recolzada per les institucions públiques que l’envolten: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i administracions més grans. I, finalment, és necessari que el festival, en aquest cas, vagi evolucionant, adaptant-se als canvis socials, tecnològics i culturals.