Educació

Apunts #5: L'augment de l'IVA és l'única causa del descens d'espectadors?

“How far does the economic debate on ‘cultural value’ dominate policy makers’ decisions” / Vikki McCall
The cultural value initiative (17 des. 2012)

Every cultural policy decision is predicated on the exercise of cultural authority, and a better understanding of what notions of ‘value’ are behind the policy-making process is therefore central to the cultural value debate

La Fundación Botín presenta un informe internacional sobre la importancia del desarrollo de la creatividad desde la infancia

El informe nos acerca a las inmensas posibilidades y beneficios que la creatividad nos brinda a título personal, y a sus posibilidades para generar riqueza y desarrollo económico y social.

Ken Robinson: l’escola mata la creativitat

Tot i que ja té forces anys i ha donat moltes voltes, val la pena recuperar aquesta conferència en un Ted Talk  on Sir Ken Robinson, el gurú de l’educació i la creativitat, parla  de la importància de la creativitat, especialment pel que fa als nens. La seva tesi és clara: la creativitat té la mateixa importància que l’educació i cal estar obert a equivocar-se per tal de trobar alguna cosa original. La impredictibilitat és extraordinària i és el que permet evolucionar els humans.

La música ens farà lliures!

L'empoderament social a través de la música. Desenvolupament comunitari mitjançant la pràctica musical. Fer extensius els drets culturals de la ciutadania i aprofitar el procés com a vehicle de cohesió social, formació educativa i de construcció de ciutadania. D'experiències i reflexions arreu del món n'hi ha moltes. Per fer-ne un tast, seguir coneixent i ampliar el ventall de referents de realitats possibles, us convidem a començar a estirar el fil sobre el tema a partir de l'article recentment publicat a Quaderns d'Acció Social i Ciutadania (Núm 10, octubre 2010), escrit per Núria Sempere "Educació artística per a la cohesió social des d'un servei municipal", on comparteix l'experiència endegada ara fa uns anys a l'Hospitalet del Llobregat.

Una mosca volava per la llum?

La cultura popular i tradicional és un llegat que s'inventa i reinventa a cada generació. Noves lectures emergeixen al pas de les dones i homes que s'uneixen i participen sota la seva excusa i que construeixen noves lectures i discursos a partir de les expressions de cultura popular i tradicional. Entre aquestes iniciatives n'hi ha per a tots els gustos i totes les edats. I ara parlem d'un projecte adreçat als més petits de tots. Musiquetes per la bressola, on diferents músics de l'escena actual de la música pop-rock, sota la direcció artística de Núria Lozano, Marc Serrats i Marc Grau, fan seva cançons de bressol, personalitzant-les i compartint-les arreu en forma de CDs, MP3 i concerts. Músiques per la mainada que agraden, i molt, als grans.  

 Web del projecte http://www.musiquetes.cat/

'Instrumental' playing? cultural policy and young people's community music participation

Mark Rimmer |International journal of cultural policy. Vol. 15, núm. 1 (Feb. 2009), p. 71-90. 

En aquest article s'analitza les polítiques culturals locals que  busquen com a objectiu reduir l'exclusió social dels joves, a través de l’ús instrumental de les arts. L’autor demostra, amb alguns casos concrets, com aquest plantejament pot acabar tenint conseqüències oposades a les que es busquen.

Cultural democracy: the arts, community, and the public purpose

James  Bau Graves és director de l’Old Town School of Folk Music de Chicago i etnomusicòleg de formació a 'Cultural Democracy' analitza la relació entre la diversitat cultural i com mantenir viva i dinàmica la cultura nacional dels Estats Units. Grave considera la democràcia cultural com l’única alternativa per corregir les desigualtats culturals generades per un model cultural homogeneïtzador i eurocentrista que està controlat per corporacions econòmiques i elits polítiques. 

L‘autor està convençut que la cultura tradicional i popular és la clau de la revitalització de la cultura nacional i de l'ampliació de la democràcia. (Podeu consultar una interessant entevista a NEA Arts (3), 2009)

Amateuring in Music and its Rivals

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta.