Educació

Les arts des de la demència

Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la publicació de la Complutenese 'Arte, individuo y sociedad', es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.

L’educació de les arts per millorar l’economia

 Magdalena PASIKOWSKA-SCHNASS |  Direcció general d’Educació, Joventut, Esports i Cultura | Parlament Europeu, 2017

L’ensenyament de les arts han anat a la baixa a la majoria de països de la Unió Europea els darrers anys, i justament la Comissió Europea ens planteja en aquest estudi la necessitat de complementar els estudis de les matèries elementals i de ciències, no pas de convertir-lo en eixos troncals, amb l’ensenyament de disciplines artístiques.

Els principals motius s’exposen fent ús de conclusions de conferències, convencions i d’altres estudis realitzats principalment per la UNESCO o l’OCDE. Conclouen que les arts fomenten en els estudiants l’augment de la comprensió de la complexitat social i cultural, cohesionen la societat, milloren l’empatia i l’autoestima, i que apodera una majoria de la societat.

Pel dret a l’educació artística i cultural

Observatoire des politiques culturelles

Les relacions de cooperació actuals entre els estats francès i alemany, tenen el seu origen en la voluntat de cosir les ferides de la II Guerra Mundial a partir de la Declaració Schuman, i el Tractat de l’Elisi, que són llavor de la Unió Europea. L’evolució que ha fet aquesta relació entre França i Alemanya és que, més enllà de la perspectiva econòmica, ha anat guanyant terreny en la cooperació social i cultural entre els dos estats. En són exemples els programes de l’Alt Consell Cultural Franco-Alemany (HCCFA),  l’Oficina Franco-Alemanya per la Joventut (OFAJ), el Fons Cultural Franco-Alemany (FCFA) o el canal cultural ARTE.

Redibuixant l'equilibri

Els estereotips que s’aprenen des de la infància marquen la manera de veure el món, i com podem arribar a classificar fins i tot les professions en funció del gènere. No és una qüestió associada només a l’educació, sinó que es tracta d’un aspecte present en moltes facetes de la nostra nostra vida social.

Bé sigui per l’entorn social, per cultura popular o cultura de masses, la imatge que molts infants tenen de certes professions de manera insconscient es vincula al gènere masculí.

Treballar des de la perifèria per a recuperar el paper central dels treballadors de la cultura

Universidad de Cádiz – Fundación Municipal de Cultura de Cádiz – Diputación Provincial de Cádiz

PERIFÉRICA va néixer l’any 2000, una revista capdavantera a Andalusia que aborda la temàtica de l’anàlisi cultural, té l’objectiu de generar aquest espai de reflexió i debat encaminat a aportar visions perifèriques sobre el fenomen sociocultural amb la vocació d’aconseguir que els treballadors de la cultura recuperin el paper central que els pertoca. Es tracta d’una publicació anual, compartim aquí la seva divuitena edició.

¿Com explicar què és l’art a un departament educatiu mort?

Jordi Ferreiro | Quadern de les Idees, les arts i les lletres

1. Jo venia a una visita guiada però crec que m’he equivocat.

Permetin-me que em presenti: el meu nom és Jordi Ferreiro i seré el seu guia en el dia d’avui. Porto quasi set anys treballant a centres i museus d’art contemporani com a educador i com a artista. Trobar-se un artista col·laborant amb un departament educatiu era poc habitual fa uns anys, però espero que durant la visita d’avui entenguin que això no ens hauria de semblar pas tan estrany.

Dos dies amb Tamzin Towsend. Dinàmiques de treball des del joc, la improvisació i la llibertat actoral

DIRECCIÓ PER A ACTORS I DIRECTORS AMB TAMZIN TOWNSEND

Al llarg de més de dues dècades de trajectòria professional, Tamzin Townsend ha elaborat un mètode de direcció que enfoca les dinàmiques de treball des de la perspectiva del joc, la improvisació i la llibertat actoral. Una altra de les bases del seu mètode es centra en el desenvolupament de personatge i la comprensió del text teatral.

Basket, Arts i Comunitat

Josep Mª Aragay | Neret Edicions - Art Social

Quan la pilota de basket passa de ser l’objecte de joc d’un esport, a ser un instrument musical col·lectiu, pot ser que ens trobem davant del projecte comunitari Basket Beat.

La pilota en aquest projecte és capaç de transformar no només per la seva funció, que més enllà de l’esport es converteix en un instrument rítmic. Pot transformar també el seu entorn, teixir relacions, qüestionar i replantejar horitzons, i promoure una altra manera de crear música, però també i sobretot, de fer comunitat.

Aprendre a desaprendre amb l’art

 Grupo de Educación de Matadero Madrid

Hi ha la certesa que és necessari un aprenentatge per l’exercici de les arts, però entenem la possibilitat inversa d’aprendre a través de l’art? Ser capaços de veure els propis mecanismes artístics com a eines educatives, aquest és el plantejament d’una exposició realitzada al Matadero Madrid que va esdevenir una experiència recollida també  en aquesta publicació.

La mediació cultural en família

Dir. Anne Jonchery i Sophie Biraud | La documentation Française

Com visitem un museu, o més ben dit, amb qui; ens pot condicionar l’experiència i l’aprenentatge que fem de la visita. La socialització i la mediació dels espais patrimonials, dels museus i els centres culturals, és en molts casos encara; un àmbit a potenciar. Tot i que cada vegada són més els espais que compten amb alguna proposta regular d’activitats familiars, queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la mediació cultural. Sobretot, fora l’àmbit acadèmic des del temps d’oci i l’entorn familiar.