Educació cultural

La música ens farà lliures!

L'empoderament social a través de la música. Desenvolupament comunitari mitjançant la pràctica musical. Fer extensius els drets culturals de la ciutadania i aprofitar el procés com a vehicle de cohesió social, formació educativa i de construcció de ciutadania. D'experiències i reflexions arreu del món n'hi ha moltes. Per fer-ne un tast, seguir coneixent i ampliar el ventall de referents de realitats possibles, us convidem a començar a estirar el fil sobre el tema a partir de l'article recentment publicat a Quaderns d'Acció Social i Ciutadania (Núm 10, octubre 2010), escrit per Núria Sempere "Educació artística per a la cohesió social des d'un servei municipal", on comparteix l'experiència endegada ara fa uns anys a l'Hospitalet del Llobregat.

Una mosca volava per la llum?

La cultura popular i tradicional és un llegat que s'inventa i reinventa a cada generació. Noves lectures emergeixen al pas de les dones i homes que s'uneixen i participen sota la seva excusa i que construeixen noves lectures i discursos a partir de les expressions de cultura popular i tradicional. Entre aquestes iniciatives n'hi ha per a tots els gustos i totes les edats. I ara parlem d'un projecte adreçat als més petits de tots. Musiquetes per la bressola, on diferents músics de l'escena actual de la música pop-rock, sota la direcció artística de Núria Lozano, Marc Serrats i Marc Grau, fan seva cançons de bressol, personalitzant-les i compartint-les arreu en forma de CDs, MP3 i concerts. Músiques per la mainada que agraden, i molt, als grans.  

 Web del projecte http://www.musiquetes.cat/

'Instrumental' playing? cultural policy and young people's community music participation

Mark Rimmer |International journal of cultural policy. Vol. 15, núm. 1 (Feb. 2009), p. 71-90. 

En aquest article s'analitza les polítiques culturals locals que  busquen com a objectiu reduir l'exclusió social dels joves, a través de l’ús instrumental de les arts. L’autor demostra, amb alguns casos concrets, com aquest plantejament pot acabar tenint conseqüències oposades a les que es busquen.

Cultural democracy: the arts, community, and the public purpose

James  Bau Graves és director de l’Old Town School of Folk Music de Chicago i etnomusicòleg de formació a 'Cultural Democracy' analitza la relació entre la diversitat cultural i com mantenir viva i dinàmica la cultura nacional dels Estats Units. Grave considera la democràcia cultural com l’única alternativa per corregir les desigualtats culturals generades per un model cultural homogeneïtzador i eurocentrista que està controlat per corporacions econòmiques i elits polítiques. 

L‘autor està convençut que la cultura tradicional i popular és la clau de la revitalització de la cultura nacional i de l'ampliació de la democràcia. (Podeu consultar una interessant entevista a NEA Arts (3), 2009)

Amateuring in Music and its Rivals

Thomas A. Regelski | Action, criticism, and theory for music education. Vol. 6, núm. 3 (Nov. 2007)

La raó i la ciència imperants durant el segle XVII així com els ideals del bon gust promoguts per la teoria de l’estètica del segle XVIII van acabar per definir i controlar les pràctiques de la societat, que han fet de la música un espai reservat als especialistes, i on  els aficionats i amateurs queden relegats a un segon nivell. Com a resultat d'aquestes tendències a l'especialització, la música en les nostres societats es compon amb més freqüència d’un consum passiu que de una participació activa i entusiasta.