Educació cultural

VI Jornada de Mediació Artística. La música com a eina de transformació social

Jornada promoguda pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA amb la col·laboració del Màster de Mediació Artística de la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia Catalana de la Música i l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC.

Notes sobre ciutat, educació i cultura

Joan Subirats |  ÀÁF: Ambits de psicopedagogia i orientació Núm 50 (2019) maig 2019

Resum
L'article fa un recorregut pels conceptes de ciutat, cultura i educació i les seves interrelacions. La ciutat, en un context de canvi d'època, amb les seves transformacions, es descriu com un espai formatiu i d'intercanvi cultural, de caràcter genuïnament urbà, dinàmic i viu, una xarxa d’interrelacions. És en aquest marc on es desenvolupen polítiques culturals i educatives, necessàriament lligades a determinats valors que orienten objectius com són l’autonomia, personal i col·lectiva, la igualtat i la diversitat. Valors que, en el binomi educació-cultura, van lligats també a innovació i creativitat, i que han esdevingut imprescindibles per a la transformació social, en termes d'equitat i progrés social.

Per amor a la intersecció

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Avui més que mai es parla de la necessària intersecció entre les diferents disciplines i polítiques públiques que tenen com a destí de la seva actuació el treball en proximitat amb les persones. L’expressió artística no es pot separar de l’educació, i l’acció social és, o hauria de ser, inherent a tot projecte cultural. Al mateix temps, les tasques de mediació entre qualsevol manifestació artística i la ciutadania, que cada cop es resisteix més a ser contemplada únicament com a públic passiu, guanyen terreny, com a mínim en el discurs teòric dels que s’ocupen de la cultura.

Ballar per aprendre

En aquest vídeo que us mostrem avui, Steve Organ va seguir l'equip d'investigació de MindLeaps per il·lustrar com aquesta ONG mesura els canvis en les habilitats cognitives i no cognitives dels joves del carrer a través d'un programa de dansa estandarditzat. Els investigadors i estudiants de la Universitat Carnegie Mellon a Rwanda i la Universitat de Drexel van guiar-ne el procés.

El programa MindLeaps utilitza un currículum integral de dansa bàsica per desenvolupar habilitats cognitives i aprenentatge social i emocional, alhora que incorpora un control individualitzat per determinar quan els joves han aconseguit fer créixer el seu pensament crític. Consisteix en un currículum de dansa estrictament dissenyat per ballarins professionals, psicòlegs i educadors amb experiència en treballar amb joves en situacions vulnerables.

L’oferta educativa no formal en l’àmbit artístic a Catalunya

Aplicació dels instruments metodològics, anàlisi descriptiva i interpretativa i propostes de millora.

Per petit que sigui el nostre municipi o per allunyat que estigui de nuclis urbans més grans o amb majors recursos, resulta evident que a la nostra ciutadania els agrada conviure i formar-se amb les arts. L’evidència d’això la trobem en l’existència de tantíssimes entitats localitzades que, siguin no formals o informals, parteixen d’una mateixa premissa: educar-se en l’art i, en moltíssims casos, fer-ho de forma totalment entregada i allunyada d’interessos professionals o formatius formals. És a dir, fer-ho simplement perquè hi tenen dret i els ve de gust.

Primers passos fins al dret cultural

Observatorio Vasco de la Cultura

S’obre el teló i veiem un teatre més petit que podria ser un teatre de titelles. El teatre dins el teatre o més aviat, com acotar la magnitud de la tragèdia a un públic concret? El públic infantil és un dels més grans, no per l’edat com és evident però si en quantitat i en potencial educatiu on fer-hi créixer l’interès i el retorn social que pot fomentar la cultura, més enllà dels nous públics.

Viure la pintura

La imatge en moviment guanya terreny i anem descobrint com tota imatge pot animar-se amb el format més idoni. Arts com la pintura o l’escultura, que acostumem a veure des del hieratisme, passen a l’audiovisual i de sobte podem veure com es mouen o  fins i tot ens canten a ritme de trap.

Transformar des del museu | Guia per avaluar el disseny de les activitats educatives patrimonials

L’energia no desapareix, es transforma. La transformació de les forces i l’activitat és constant. L’activitat educativa però, també fora de l’aula, serà més o menys incident depenent de com la formulem.

L’equipament patrimonial transformador és aquell que capacita el visitant per a l’acció transformadora del seu entorn, a través d’activitats educatives que incorporen, en el seu disseny, el diàleg permanent entre l’acció (fer), la reflexió (pensar), la conversa (comunicar) i l’emoció (sentir).

Callar o no callar [la llibertat d'expressió]

Molt probablement, avui mateix heu llegit o sentit als mitjans de comunicació alguna paraula com censura, delicte d’odi, querella, enaltiment al terrorisme, encausament o injúries. Son termes es troben a l’ordre del dia des que la Llei Orgànica 4/2015, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, anomenada també popularment, llei mordassa, va entrar en vigor l’estiu del 2015. Cada vegada hi ha més veus crítiques amb la llei que reclamen la recuperació d’una llibertat d’expressió, que si mai s’ha arribat a conquerir del tot, sembla que darrerament més aviat recula pels múltiples camins de la censura.

Tampa tampam, ara ve nadal!

Ja hi som de ple. Un any més ens preparem per les trobades al voltant d’una taula, per gaudir d'àpats copiosos i menjar dolços a tota hora a la llum d’espelmes i coloraines mentre cantem aquestes cançons que tornen cada any.