Educació cultural

Educació i equitat en les polítiques culturals

amb Nicolás Barbieri

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials marcades per factors com el gènere, el territori o la classe social, entre d’altres. Aquest repte, conduït per Nicolàs Barbieri, ha intentat donar resposta a com la relació entre cultura i educació pot solucionar aquesta problemàtica.

Volar al meu ritme

"Ladrón de huevos en asiento bussines

El pájaro se lanza sobre su presa

Aeropuerto del Prat

Aeropuerto del Prat de Llobregat"
 

Si heu agafat gaires avions, sereu conscients que els vols que s'enlairen i aterren a Barcelona, en realitat ho fan a El Prat de Llobregat. Una ciutat amb més creativitat que quilòmetres de pista d'aterratge. La música, per exemple, s'encomana al ritme de cada u.

Al meu ritme és un projecte de La Capsa i l'Escola d'Arts en Viu del Prat que enguany compta amb la coordinació, dinamització i producció de Los Ganglios i la direcció i edició del vídeo de ToniFilmmaker. Així com el 2018, van comptar amb la col·laboració del grup Sidonie.

El museo de ciencia transformador

El Museo de ciencia transformador es un projecte editorial y on line dedicat al museo de ciència contemporani. En gran mesura pretén ser un projecte col·laboratiu que l´autor proposa als seus lectors, aspirant a que en el futur es vagi desenvolupant amb les contribucions de tothom que vulgui dir la seva. Per això, a més de la seva versió en paper, s´ofereix obertament on line, per tal de facilitar al màxim la seva lectura sense que sigui completament necessari comprar-lo per poder llegir-lo.

La transició cultural digital

Coord.: Juan Arturo Rubio Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins | Arbor

Les xarxes socials han esdevingut un món paral·lel a la nostra realitat física per on circulen grans cabals d’informació en format digital. Aquesta informació ens arriba vestida de diferents maneres, amb el muntatge d’un vídeo, amb les línies d’un text, el dinamisme d’un gif o la síntesi d’una infografía. El procés de transformació del físic-analògic al digital està transformant el món i la manera d’accedir a la cultura i al coneixement, per tant, també ho fa en les formes de crear, mediar i participar de la cultura. Aquest número de la revista sobre ciència, pensament i cultura, Arbor Vol 195, No 791 (2019) aprofundeix en la digitalització del coneixement i tot allò que suposa per a la gestió cultural i les indústries creatives.

La cultura a debat

Le Grand Débat de la Culture

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time i esdevenint tendència a les xarxa, on proliferaven debats sobre els debats. Ara bé, tret d’uns pocs i puntuals debats centrats en la gestió política de la cultura, on era la cultura als debats generals? Es parlava sobre polítiques culturals? Debatem prou sobre la gestió que fem de la cultura?

VI Jornada de Mediació Artística. La música com a eina de transformació social

Jornada promoguda pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA amb la col·laboració del Màster de Mediació Artística de la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia Catalana de la Música i l’Escola Superior de Música de Catalunya ESMUC.

Notes sobre ciutat, educació i cultura

Joan Subirats |  ÀÁF: Ambits de psicopedagogia i orientació Núm 50 (2019) maig 2019

Resum
L'article fa un recorregut pels conceptes de ciutat, cultura i educació i les seves interrelacions. La ciutat, en un context de canvi d'època, amb les seves transformacions, es descriu com un espai formatiu i d'intercanvi cultural, de caràcter genuïnament urbà, dinàmic i viu, una xarxa d’interrelacions. És en aquest marc on es desenvolupen polítiques culturals i educatives, necessàriament lligades a determinats valors que orienten objectius com són l’autonomia, personal i col·lectiva, la igualtat i la diversitat. Valors que, en el binomi educació-cultura, van lligats també a innovació i creativitat, i que han esdevingut imprescindibles per a la transformació social, en termes d'equitat i progrés social.

Per amor a la intersecció

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Avui més que mai es parla de la necessària intersecció entre les diferents disciplines i polítiques públiques que tenen com a destí de la seva actuació el treball en proximitat amb les persones. L’expressió artística no es pot separar de l’educació, i l’acció social és, o hauria de ser, inherent a tot projecte cultural. Al mateix temps, les tasques de mediació entre qualsevol manifestació artística i la ciutadania, que cada cop es resisteix més a ser contemplada únicament com a públic passiu, guanyen terreny, com a mínim en el discurs teòric dels que s’ocupen de la cultura.

Ballar per aprendre

En aquest vídeo que us mostrem avui, Steve Organ va seguir l'equip d'investigació de MindLeaps per il·lustrar com aquesta ONG mesura els canvis en les habilitats cognitives i no cognitives dels joves del carrer a través d'un programa de dansa estandarditzat. Els investigadors i estudiants de la Universitat Carnegie Mellon a Rwanda i la Universitat de Drexel van guiar-ne el procés.

El programa MindLeaps utilitza un currículum integral de dansa bàsica per desenvolupar habilitats cognitives i aprenentatge social i emocional, alhora que incorpora un control individualitzat per determinar quan els joves han aconseguit fer créixer el seu pensament crític. Consisteix en un currículum de dansa estrictament dissenyat per ballarins professionals, psicòlegs i educadors amb experiència en treballar amb joves en situacions vulnerables.

L’oferta educativa no formal en l’àmbit artístic a Catalunya

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Aplicació dels instruments metodològics, anàlisi descriptiva i interpretativa i propostes de millora.

Per petit que sigui el nostre municipi o per allunyat que estigui de nuclis urbans més grans o amb majors recursos, resulta evident que a la nostra ciutadania els agrada conviure i formar-se amb les arts. L’evidència d’això la trobem en l’existència de tantíssimes entitats localitzades que, siguin no formals o informals, parteixen d’una mateixa premissa: educar-se en l’art i, en moltíssims casos, fer-ho de forma totalment entregada i allunyada d’interessos professionals o formatius formals. És a dir, fer-ho simplement perquè hi tenen dret i els ve de gust.