Economia

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Categories: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
Etiquetes: 
El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha  presentat l'Anuario de Estadísticas Culturales 2012  realitzat per la Subdirecció General d’Estadístiques i Estudis de la Secretaria General Tècnica.

L’Anuari s’estructura en tres blocs. En el primer s’inclouen les estimacions que afecten a diferents sectors culturals: ocupació i empreses, finançament públic i privat, propietat intel·lectual, comerç exterior, turisme, ensenyament i hàbits culturals. En el segon s’ofereix la informació sectorial de caràcter més específic: patrimoni, museus, arxius, biblioteques, llibres, arts escèniques, música, cinema i vídeo. En el darrer s’analitza l’impacte global de la cultura en el seu conjunt sobre l’economia, oferint indicadors sobre la seva aportació al PIB espanyol... llegeix +

Google sota la guillotina

La notícia,  que el govern francès ha pressionat Google perquè pagui per indexar els continguts de la premsa francesa pot semblar, d’entrada, plausible i carregada de raons. Però si pensem en les característiques d’Internet, basades en bona mesura en la gratuïtat i l’accés instantani a la informació, potser les coses no estan tan clares. En realitat es podria argumentar que la premsa també es veu afavorida pel servei que presta Google, ja que el 40% de les visites als diaris digitals francesos es vehiculen a través d’aquest cercador.

L’économie mauve : économie, développement durable et diversité culturelle

Jacinthe Gagnon | Laboratoire d'étude sur les politiques publiques et la mondialisation (LEPPM) 

«L’économie mauve a été cadrée dans une perspective où la durabilité oblige à ménager les ressources environnementales. Ainsi, pourquoi ne pas utiliser la culture comme vecteur de créativité et de création de richesse?» p. 10

La crisi posa en qüestió alguns dictats de la globalització. Entre aquests, l'associació de la cultura amb l'entreteniment i de l'economia amb els diners. Però, i si una nova interacció dinàmica entre cultura i economia produís creixement? Aquest informe intenta definir els àmbits d’un nou model, una nou maridatge, anomenat economia malva. L’aparició d’aquesta nova terminologia anima a repensar la relació entre l’economia i la cultura. L’economia malva, un desafiament ètic i econòmic, segons els seus defensors, respon a la millora i diversificació de l’entorn cultural que no pot reduir-se a l’economia de la cultura.... tot un concepte!

Opinió del día

Tipus: Notícia
Categories: 
Categories: 
Opinió del día

Can Xalant cierra sus puertas. Adiós a la producción
Oriol Fontdevila
A*Desk. 4 nov. 2012


Sotscultura
Núria Martínez-Vernis
eldiario.es. Blogs. 5 nov. 2012
 

Entrevista: Magda Bellotti, "Las galerías deberían considerarse espacios protegidos"
Bea Espejo
Elcultural.es. 6 nov. 2012

Experiències de Crowdfunding a l’Estat espanyol i Catalunya: Principals característiques, reptes i obstacles

 «El Crowdsourcing són contribucions financeres dels inversors on-line, patrocinadors o donants per finançar iniciatives amb ànim de lucre o sense ànim de lucre o empreses. Crowdfunding és una aproximació a recaptar capital per a nous projectes i negocis mitjançant la sol·licitud de contribucions d’un gran nombre de participants, seguint tres tipus de models de crowdfunding: (1) donacions, la filantropia i el patrocini on no s’espera un retorn financer, préstecs (2) i (3) inversió a canvi de capital, guanys o ingressos compartits..» p.6

X.net publica aquest informe sobre la situació del CrowdFunding en el marc del primer eix «Models sostenibles per al sector creatiu» del Fòrum de la Cultura Lliure (FCForum) que se celebra els dies 26 i 27 d’octubre a Barcelona en l’Arts Santa Mònica. 

De la créativité dans les modèles de financement de la culture. Proposition du Forum d’Avignon

«La culture exige un investissement personnel et financier, individuel et collectif : un engagement qui ouvre nos horizons intellectuels, une convivialité singulière faite de curiosité et de découvertes, un investissement économique pour développer les secteurs culturels et créatifs et rendre possible les projets. Le Forum d’Avignon souhaite qu’investissements culturels et productifs ne soient pas opposés, mais considérés comme créateurs de valeur, d’emplois et de lien social.» p. 9

Les mesures proposades pel Forum d’Avignon es fonamenten en una triple convicció:

  1. la cultura no és una despesa, és una inversió creadora de valor (s);
  2. la inversió pública i la inversió privada no s’oposen;
  3. cal mantenir el paper impulsor i ordenador dels poders públics.

La Civilització urbana europea en un món virtual

La civilització urbana europea en un món virtual’ recull la conferència que Peter Hall va celebrar al 2008 al CCCB, en el marc del lliurament del 5è Premi Europa de l’Espai Púbic Urbà. El text ens parla de la diferència entre una ciutat de consum cultural i una ciutat veritablement creativa, una ciutat de producció cultural, la qual no es pot assolir d’un dia a l’altre.

Peter Hall catedràtic d’urbanisme a la Bartlett School of Architecture and Planning, University College London. És un dels teòrics urbans més reconeguts arreu del món. El seu llibre ‘Cities in Civilisation’ (1999) és una obra de referència en el camp de l’urbanisme. Ha estat assessor especial de planificació estratègica en successius governs dels Regne Unit i ha obtingut doctorats honorífics de diverses universitats d’Anglaterra, Suècia i el Canadà.

Imagine- no copyright

Joost Smiers, catedràtic emèrit de Ciència Política de les Arts i investigador al Research Group Arts & Economics de la Utrech School of the Arts holandès i Marieke van Schijndel, assessora política i publicista, han publicat 'Imagine... No Copyright', on manifesten que el copyright confereix un poder de control absolut a determinades corporacions culturals sobre l’ús i distribució d’un nombre important de representacions artístiques, que a banda de suposar quantitats ingents de diner per aquestes corporacions i no a la majoria de creadors, aquest situació de monopoli de les expressions culturals suposa una amenaça de domini social que atempta als drets humans i a la diversitat d’expressions socials en l’àmbit de la cultura, imposant un imaginari social cada cop més homogeni que contrasta amb una realitat social cada cop més diversa.

The Amateur class, or, the reserve army of the web

Vasilis Kostakis, investigador que treballa sobre la governança de la tecnologia i membre de la Fundació P2P, aborda en aquest article la transformació de la indústria de la informàtica propiciada amb l'adveniment de la nova versió de la Web. Per a l'autor, la Web social (coneguda també com a Web 2.0) dóna lloc a la formació d'una classe d'amateurs amb unes noves formes d'explotació,

From legal commons to social commons: Brazil and the cultural industry in the 21st century

Ronaldo Lemos | University of Oxford. Centre for Brazilian Studies

Ronaldo Lemos, coordinador del Centro de Tecnologia e Sociedade de l'Escola de Direito da Fundação Getúlio Vargas, en aquest article descriu, des del punt de vista dels països en vies de desenvolupament, algunes transformacions en curs dels processos de generació d'informació i cultura. L'autor, coordinador del projecte Creative Commons Brazil, aborda el paper que poden jugar els projectes com Creative Commons per als països en vies desenvolupament.<--break->

En l'article també s'aborden i es confronten els conceptes de legal commons i el social commons. Si bé el concepte de legal commons pot entendre's com l'ús voluntari de llicències com Creative Commons per tal de crear un patrimoni comú, el concepte de social commons té a veure amb les tensions que es poden generar en la construcció d'aquest patrimoni col·lectiu en els països en vies de desenvolupament amb accions que poden bascular entre la legalitat i la il·legalitat. Aquestes tensions són visibles en la perifèria mundial, doncs en molts casos l'estructura jurídica de protecció de la propietat intel·lectual és, per diverses raons, desconeguda o directament no és executable.