Economia

Revista de revistes #9

International journal of heritage studies. Vol. 19, n. 2 (març 2013)

Número monogràfic sobre la relació entre Jocs Olímpics i patrimoni editat per Sean Gammon, Gregory Ramshaw i Emma Waterton. Aquests acadèmics en l’àmbit de turisme en universitats anglosaxones ressalten l’interès patrimonial d’aquests grans esdeveniments esportius perquè celebren i recuperen el patrimoni i en generen de nou. Recorden que les olimpíades han evolucionat tenint molt present la herència de Grècia i els ideals de Piere de Coubertin, pare dels jocs olímpics moderns; que recuperen símbols, tradicions i rituals dels països organitzadors, i que les ciutats organitzadores renoven i transformen la seva iconografia.

La cultura como factor de innovación económica y social

Informe interessant  elaborat per la Unitat d’Investigació en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult), sota el títol «La cultura como factor de innovación económica y social»,  sobre la relació entre els sectors culturals i creatius i el creixement econòmic a les regions europees que constitueix el primer volum de la publicació final del projecte europeu Sostenuto. Coordinat per Pau Rausell Köster, la conclusió de l’estudi és contundent: la cultura és un element clau d’innovació econòmica i social i contribueix a la millora de la competitivitat.

El treball es divideix en quatre apartats i analitza els aspectes següents: la centralitat de les activitats culturals i creatives; les relacions entre innovació, creativitat i cultura; la funció de producció i els processos d’innovació de les organitzacions culturals, i les aportacions de les activitats culturals i creatives a la conformació de l’espai socioeconòmic europeu.

Moving targets: engaging cultural tourists with collections and listings content online

Sejul Malde |  Culture 24

Investigació que té per objectiu identificar i avaluar les necessitats informatives dels turistes culturals europeus per poder oferir-los la informació i els continguts culturals més adequats. Ha estat elaborada per 'Culture 24', una organització sense ànim de lucre britànica que treballa per al desenvolupament d’audiències en entorns digitals, per encàrrec d’Europeana, la plataforma i repositori de col.leccions digitals europees. La idea és que els proveïdors d’informació turística i les institucions culturals puguin desenvolupar serveis i productes de qualitat a partir de les metadades i els objectes digitals disponibles a Europeana i d’informació d’esdeveniments culturals europeus. La redacció del treball de recerca ha estat elaborada per Sejul Malde.

Cultura i educació a la cua de l'ocupació

La publicació de les dades de l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2013 ens va colpejar amb unes dades d'atur desbocat, i assolint unes dimensions de plaga bíblica. Just ara acaba de sortir la nota sectorial d'aquestes dades funestes, amb indicacions d’allò més preocupants pel que fa a la cultura i l'educació.

Culture of Innovation: an economic analysis of innovation in arts and cultural organisations

Aquest informe ha estat elaborat per dos dels economistes culturals més importants del món, Hasan Bakhshi i David Throsby  a l’encàrrec de NESTA (National Endowment for Science, Technology and the Arts), organització independent creada al 1998 que treballa per augmentar la capacitat d'innovació del Regne Unit.

Els finançadors de les arts i els dissenyadors de polítiques reclamen cada vegada més a les organitzacions artístiques i culturals que siguin més innovadores. Tanmateix, no queda clar què significa innovació en el context artístic i cultural. Aquest informe,  aborda aquest problema i proposa un marc d’innovació que pot ser utilitzat tant per les organitzacions artístiques com pels finançadors.

International Touring Exhibitions: Toward a Profitable Business Model ?. Rebecca Amsellem

A l’ère des coupes budgétaires, du retrait étatique de l’espace culturel, de l’augmentation des coûts de production, il apparaît comme essentiel pour le monde des arts d’intégrer les problématiques économiques aux modèles de développement. Dans chaque pays occidental, il est demandé aux organisations muséales de faire preuve de toujours plus d’imagination pour réduire la fonction de coût total tout en permettant une diffusion plus large des œuvres, une étude plus précise des collections et un choix plus divers des activités.

Creative economy creative industries des notions à traduire

L’objectiu principal d’aquest llibre és fer un balanç d’aquesta última dècada en què les indústries creatives i l’economia creativa s’han situat en el centre de les polítiques culturals i econòmiques tant de les grans institucions internacionals com dels governs nacionals, locals i autonòmics de tot el món.

L’anàlisi es fa des d’una perspectiva francòfona ja què segons el director de l’obra, Philippe Bouquillion, professor la Universitat Paris 13 i investigador del Laboratori de ciències de la informació i de la comunicació MSH Paris Nord, Omic, existeix molta literatura anglòfona sobre aquesta matèria però la francesa, en canvi, encara és escassa.

La innovació aplicada al desenvolupament: la creació de valor per a la cultura, l’economia creativa i el turisme

Brasil és un país en plena efervescència econòmica i cultural, amb unes perspectives de creixement molt grans, especialment en el comerç exterior i en sectors com el turisme, el medi ambient, l’energia, el transport o la indústria. L’economia brasilera representa el 40% del PIB de Llatinoamèrica i segons les previsions del Banc Mundial, en el decurs de les properes dècades es situarà entre les majors economies del món, juntament amb Xina, Estats Units, Índia i Mèxic. Aquesta vitalitat econòmica de Brasil coincideix amb la celebració de grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de 2016 o el Mundial de Futbol l’any 2014. Aquest escenari ofereix interessants oportunitats a les empreses tecnificades i amb una alt grau d’experiència. Fer un salt a la internacionalització és una qüestió que ja no es discuteix avui dia. És un fet real i necessari per a la competitivitat empresarial.

Cambridge journal of regions economy and society : Creatives after the crash

Monogràfic titulat «Creatives after the crash» on s’hi analitzen els efectes de la crisi econòmica actual en la classe creativa. Tots els autors coincideixen a dir que l’economia creativa és un motor econòmic i una font fonamental per al canvi econòmic, i que les activitats creatives han crescut més ràpid que l’economia global. Divergeixen però, a l’hora d’avaluar com ha afectat la crisi als treballadors creatius. Mentre alguns assenyalen que es tracta d’un sector menys vulnerable a les fluctuacions econòmiques que el sector industrial o el sector serveis, d’altres destaquen el creixement de la precarietat i la vulnerabilitat que pateixen aquests treballadors. El número està coordinat pels acadèmics Betsy Donald – del Departament de Geografia de la Queen’s University (Ontario, Canadà), Meric S. Gertler – de la Facultat d’Art de la Universitat de Toronto (Canadà) i Peter Tyler, academics – del Departament d’Economia del Territori de la Universitat de Cambridge (UK).

Arts and Culture in Urban or Regional Planning: A Review and Research Agenda

 Ann Markusen and Anne Gadwa |  Journal of Planning Education and Research, 29 (3), 379-391, January 2010

The authors of this article argue that, despite increasing attention to creative cities and cultural planning, “knowledge about what works at various urban and regional scales is sorely lacking”. The authors highlight the relative lack of research “evaluating the efficacy of specific cultural strategies” designed to improve local cultural development.

In particular, they indicate that better information about designated cultural districts and cultural tourism would be useful. Important questions regarding cultural district designations include:

  • Is a clustered group of cultural venues better or worse than a “decentralized mosaic of cultural activities” in different neighbourhoods?
  • Does a concentrated cultural district attract more tourists than dispersed cultural venues and activities?
  • Are designated cultural districts attached to (or detached from) “the fabric of neighborhoods and residences”?