Economia

La revista Mnemòsine de museologia, disponible a Internet

Fa uns dies es va presentar el darrer número de la revista Mnemòsine, la revista de museologia publicada per l'Associació de Museòlegs de Catalunya. La revista té caràcter biennal i aquest últim número, el setè, correspon als anys 2012/2013. Tot i que fins l'anterior número només era disponible en edició paper, actualment s'està derivant a una tirada limitada en paper i una edició digital disponible a la pàgina web de l'Associació.

Mapping of CCI export and internationalisation strategies in EU member states

Informe on s’analitzen i comenten les estratègies i els organismes que donen suport a l’exportació i internacionalització en el sector de les indústries culturals i creatives (ICCs) a la Unió Europea. Elaborat per Judith Staines i Colin Mercer, membres de la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC les sigles en anglès), proporciona dades sobre el context, les tendències i les xifres d’exportació. Elabora una sèrie de recomanacions i ofereix un llistat amb 230 organismes que treballen en exportació d’ICC (inclou ens governamentals, ONGs, entitats privades i comercials, empreses, mitjans de comunicació i organismes internacionals) i 50 festivals, fires i altres esdeveniments que promouen l’exportació i la internacionalització de béns i serveis culturals i creatius. L’estudi també recull més de 100 publicacions, informes públics i avaluacions dels últims cinc anys.

Anàlisi de l’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera i les Falles d’Isil

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol disposar d’elements que permetin valorar l’impacte real (econòmic, social i cultural) dels esdeveniments de la cultura popular i tradicional. El 2012 va establir els objectius i les línies metodològiques per a la realització d’estudis focalitzats en l’anàlisi de l’impacte econòmic i l’encarregà al consultor Toni González dos estudis sobre les Falles d’Isil i l’Aquelarre de Cervera.

Els estudis permeten dimensionar la magnitud dels esdeveniments a escala local: la celebració de les Falles representa un 0,60% del PIB anual de les Valls d’Àneu, i l’Aquelarre un 0,13% del PIB de la Segarra.

Apunts #17

Encerts i desencisos del micromecenatge de Pedralbes. Martí Casa i Payàs. Embadalits

La cultura encara els seus reptes

És sostenible la cultura tal i com la concebem avui dia? ¿Fins a quin punt el món local ha d’assumir competències i responsabilitats que no li pertoquen? ¿Parlar de sostenibilitat és una restricció al caràcter central de la cultura? ¿Quin paper ha de jugar el sector privat i el mecenatge? Aquests i altres interrogants han centrat el diàleg entre els convidats al debat “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”, que ha tancat l’edició 2013 d’Interacció.

Centralitats i marginalitats: l’ombra de Barcelona

l debat de dijous a la tarda, moderat per la periodista Núria Ribó, ha abordat dos conceptes tan polisèmics com polèmics per al món local: la centralitat i la marginalitat. Localisme, universalitat, finançament, sostenibilitat, proximitat i diàleg entre municipis de grandàries diverses són aspectes que han aflorat en el decurs del diàleg.

Innovació en temps de penúria

Interacció 2013 ha començat el segon dia de jornada amb el debat sobre la  innovació en temps de penúria, posant sobre la taula la pregunta de quin ha de ser el paper dels artistes i creadors en aquests moments i com es pot seguir creant, exposant i divulgant les obres i experiències culturals sense rebaixar-ne la qualitat, en un marc de crisi pressupostària del sector públic i de la societat.

Industrias creativas y empleo: reflexiones desde la crisis. Jaron Rowan

Los gobiernos y partidos políticos, Rajoy a la cabeza, repiten hasta la saciedad que las industrias creativas y la generación de pequeñas empresas por emprendedores (emprendizaje) constituyen un modelo productivo capaz de generar empleo y contribuir a sacarnos de la crisis. Mientras los recortes en cultura no paran de crecer, las políticas culturales cada vez se enfocan más en la promoción del emprendizaje.

Cultura de descuento y revolución low-cost

Max Hernández Calvo |  minorliterature

¿Qué debe hacer el sector cultural español ante la crisis? Es una pregunta tan mala como urgente. Por ello ando preguntándome, en vez, ¿qué haría yo ante la crisis? Es decir, qué haría desde una función institucional del sector cultural y, más puntualmente de museos, que es lo que conozco de primera mano (aunque mi experiencia sea más bien yankee). En breve, me pregunto qué haría para hacer, así, sin dinero.

En clave optimismo self-help se dice que lo positivo de la crisis es que obliga a aguzar el ingenio y poner en marcha la creatividad. Claro, para diseñar una programación “a la medida” del tijeretazo. ¿Pero realmente solo basta con abaratar costos? Programar barato en alineación normativa con la nueva “realidad económica”, impuesta ideológicamente, sí que es posible. En el “tercer mundo” la programación low cost es práctica corriente—que suele pasar por la factotum-ización obligatoria de los trabajadores de la cultura y/o por su precarización—. Pero la imposición de un límite de “gasto” en cuanto al capital financiero no entraña que ese límite aplique a toda forma de “capital”. En ese sentido, simplemente programar actividades “baratas”, sin buscar redistribuir, al menos, capital simbólico, es acatar el recorte y reproducir su lógica para otras formas de capital.

Emprendizajes en cultura : sus discursos, alteraciones y contradicciones en el Estado español

En el marc de la recerca sobre «Treball, economia i producció cultural: una aproximació crítica a l’economia creativa» que va desenvolupar per a obtenir el Doctorat en Estudis Culturals a la londinenca Goldsmiths University, Jaron Rowan  va publicar la investigació realitzada al llarg de l’any 2009 i finançada pel Centro Cultural Montehermoso, on analitza els diferents discursos, narratives, programes i institucions que tenen per objecte la promoció a l’estat espanyol de l’emprenentatge als sectors  culturals. L’emergència de la figura de les i els emprenedors culturals sorgeixen en un context on l’esfera cultural ha vist incrementar fortament la seva dimensió econòmica i on les denominades indústries creatives demanden de manera creixent uns perfils professionals que posin en valor la cultura i la rentabilitzin, propiciant el desenvolupament econòmic i el teixit d’empreses culturals.