Economia

Anuari d'Estadístiques Culturals 2013

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2013 que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les  principals dades observades a l’Anuari:

La cultura va aportar al llarg del 2011 un 2,7% al PIB espanyol,  i un 3,5 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és superior al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%),  al de la indústria química (1,1%) i al de les telecomunicacions (1,8%).

Llibre Blanc de la Música 2013

IDEC-Universitat Pompeu FabraPromusicae

L’Associació de productors Promusicae ha presentat el 'Llibre Blanc de la Música 2013' elaborat  per l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra. Segons les dades del Llibre, la música va representar l'any passat el 0,49% del PIB espanyol, després de generar uns 5.000 milions d'euros, la majoria de forma induïda, és a dir, per l'aportació de la música a indústries i sectors que la necessiten per desenvolupar la seva activitat. De forma directa, la música va generar 907 milions d'euros, xifra que va suposar una reducció de 61 milions respecte a l'any anterior. 

Créateurs, producteurs, distributeurs, consommateurs, pouvoirs publics… qui détient le pouvoir ?

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Us presentem aquest informe, molt interessant, on es planteja com ha d’abordar la cultura els canvis introduïts per les tecnologies digitals. L’informe, elaborat per la consultoria Kurt Salmon per al Forum d’Avignon recomana la implementació d’urgent d’una sèrie de mesures per part dels poders públics perquè les indústries culturals i creatives puguin continuar el seu desenvolupament econòmic i creatiu.

Fòrum Europeu de la Cultura 2013 : resum del més destacat

La Comissió Europea posa a disposició un recull de vídeos del més destacat del passat  European Culture Forum, que es va celebrar del 4 al 6 de novembre d’aquest 2013, a Brussel·les.

Organitzat cada dos anys, aquest acte reuneix prop de 1200 professionals europeus dels sectors artístics i de la cultura per tal de fixar-se sobre les pràctiques culturals i les perspectives a Europa.

Informe sobre l'economia creativa 2013

Creative economy report 2013 | Unesco, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)

Segons aquest informe coeditat per la Unesco i pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), el comerç mundial de béns i serveis creatius va assolir la xifra record de 624.000 milions de dòlars en 2011 i es va duplicar entre 2002 i 2011. Però el principal missatge que vol transmetre aquesta edició especial – destinada a analitzar i millorar els canals de desenvolupament a través de l’economia creativa a escala local – és que la creativitat i la cultura tenen un valor significatiu  no monetari que contribueix al desenvolupament social inclusiu, al diàleg i a l’enteniment entre els pobles. El principal interès de l’informe rau en el fet que presenta nombroses iniciatives locals d’economia creativa desenvolupades per agents locals en països en vies de desenvolupament.

Aprovat el programa Europa Creativa de la Comissió Europea

Amb un pressupost de 1460 milions d’euros durant els pròxims set anys (un 9% més respecte a la quantitat actual), el programa suposarà un impuls per als sectors cultural i creatiu, que són una gran font d’ocupació i creixement. Europa Creativa facilitarà finançament com a mínim per a 250.000 artistes i professionals de la cultura, 2000 cinemes, 800 pel·lícules i 4500 traduccions de llibres.  També posarà en marxa un nou mecanisme de garantia financera que permetrà a les petites empreses del sector cultural i creatiu tenir accés a préstecs bancaris pel valor de fins a 750 milions d’euros.

Le musée hybride

 Francois Mairesse | La Documentation française

François Mairesse aborda en aquesta obra la problemàtica del finançament dels museus i es pregunta com gestionar-los de manera eficaç i, a la vegada, garantir-ne la seva especificitat com a institució cultural. L’autor reconeix que la relació entre museus i l’economia no és gens fàcil però admet que tots dos àmbits estan obligats a conviure ja que les organitzacions museístiques necessiten recursos materials per sobreviure. Mairesse explora les tres principals fonts de finançament dels museus: la pública, la privada i les donacions. Alerta dels riscos dels dos primers models, afirma que el primer pot provocar en els museus una forta dependència dels recursos públics i el segon pot suposar una mercantilització de la cultura. Per tant, aposta per un model híbrid que inclogui una tercera via, les donacions, que garanteixi i respecti la missió dels museus i la seva autonomia.

La tragedia del copyright. Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

Creative industries and innovation in Europe

Luciana Lazzeretti  | Routledge

En aquest llibre s'analitza l’estat de la creativitat i de les indústries creatives i culturals (ICCs) a Europa, així com dels processos d’innovació que s’hi generen al seu voltant. Els autors plantegen les qüestions següents: Com identificar, mapejar, definir i mesurar les ICCs a Europa? De quina manera contribueixen a la innovació i el creixement? Quins factors condicionen la seva agrupació geogràfica? I quines implicacions tenen en la creativitat rural i urbana? Els autors alerten que cal parar atenció a la cara fosca de la creativitat i analitzar els riscos de les ICCs i dels clústers creatius. Així mateix, afirmen que cal reflexionar-ne  i extreure’n conclusions que poden obligar-nos a revisar els models de desenvolupament social i econòmic actuals.

SROI O el retorno social de la cultura

CARMΣMIX | l'estraperlista

La semana pasada dentro de las jornadas profesionales de la Fira Mediterrània de Manresa se organizó una charla sobre el retorno social de la cultura desde el SROI, un método que permite valorar la inversión social de la cultura en la sociedad. La charla fue organizada por el Departament de Cultura de la Generalitat yHugo Narrillos, director de H3S consultores Sociales y coordinador de la red internacional SROI Network International en el Estado español, fue quien presentó esta fórmula de medición.