Economia

Creative city limits. Urban cultural economy in a new era of austerity

Andrew Harris,  Louis Moreno | AHRC Research Networking

Breu i interessant document que reflexiona sobre el paper de la creativitat en el creixement econòmic urbà i analitza les ambigüitats i contradiccions econòmiques i socials de les polítiques les ciutats creatives desenvolupades fins ara. Els autors, Andrew Harris i Louis Moreno, investigadors de la University College London (UCL), recullen i exposen els debats d’una xarxa d’investigació finançada per l’Art & Humanities Research Council, on es revisa i reformula la noció i les polítiques de ciutats creatives davant la inestabilitat financera actual, les retallades en el sector públic i les noves prioritats socials.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. IV/2013

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 178.500 persones al quart trimestre del 2013, un 11,6% més que al mateix trimestre del 2012, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,2% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 113.400 homes i 65.100 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 803.600 persones, un 1,9% menys que fa un any, i representa el 4,8% del total de la població ocupada.

A Holistic Approach to Valuing our Culture

Claire Donovan  | Department for Culture, Media & Sport

This paper summarises attempts to develop a more holistic approach to measuring cultural value, embracing both economic and non-economic factors. Two workshops are summarised that were run with cultural sector stakeholders, a blog written by the author of the report, and desk research. It suggests the sector is more accepting of the need for economic measures than is commonly believed, but noneconomic ones are needed. The report recommends Department of Culture, Media and Sport (DCMS) set up an online resource providing a ‘stepby-step’ guide on what kinds of evidence to use in making a case for funding and in what context. Appendices provide links to resources on a range of possible approaches to measuring ‘value’.

La cultura: un sector curt de coneixement?

Des  de l'any 2001 s'ha estat utilitzant a Catalunya un classificació que estableix les activitats d'alt valor afegit com "aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement en el cas dels serveis".

Survey on access to finance for cultural and creative sectors

El sector de la cultura i la creació de la Unió Europea patirà un dèficit de finançament bancària de 13.400 milions d’euros en els propers set anys. El motiu és perquè les entitats financeres sovint refusen les peticions de crèdits presentades per empreses culturals, sobretot d’aquelles petites i mitjanes. Aquest fet obstaculitza el progrés d’un sector vital per a l’economia europea, que té un creixement superior al creixement mitjà i que suposa un 4,4 per cent del PIB de la UE i un 4% de l’ocupació (8,5 milions de llocs de treball directes). Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza els problemes de finançament dels sectors culturals i creatius a Europa i que presenta les línies generals del programa Europa Creativa. Amb un pressupost de 1.460 milions d’euros durant els propers set anys (un 9% més que la quantia anual) el programa vol ser un instrument comunitari per impulsar els sectors culturals i creatius.

El impacto de las nuevas tecnologías en las industrias de la cultura

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

Aportacions en cultura de l’Estat a Catalunya 2011-2014

Manel Verdú i Martí, Marçal Terrades i Planadevall  | Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Informe elaborat pel Departament de Cultura on s’analitzen les inversions de l’Estat en matèria de cultural dels darrers quatre anys, a partir de la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. Les dades es classifiquen per àmbit temàtic o programàtic i pel seu impacte territorial i l’estudi conclou que les aportacions nominatives de l’Estat a Catalunya en matèria de cultura s’han vist reduïdes un 75,2%. Dels 62,3 milions d’euros invertits l’any 2011 s’ha passat a 15,4 milions l’any 2014. Tot i que la reducció del 2014 respecte el 2013 és del 16,4%, fet que permet observar una certa estabilització. 

Sustainable models for shared culture. Case studies and policy issues

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

Territorios de cine. Desarrollo local, tipologías turísticas y promoción

Antonio Martínez Puche, Salvador Martínez Puche, Antonio Prieto Cerdán | Universidad de Alicante

El turisme cinematogràfic és una nova modalitat de turisme cultural que motiva el desplaçament de visitants a espais relacionats amb el món del cinema. En aquesta publicació s’explora com el cinema pot vincular-se a altres sectors com  el desenvolupament local, la geografia, l’economia, el medi ambient o la publicitat. Els autors contemplen la indústria del cinema com un motor per a la generació d’ocupació i la dinamització econòmica i fan referència a opcions com els ‘movie maps’,  els recorreguts pels ‘sets’ de rodatge o la celebració de festivals de cinema en municipis turístics. Els autors també reclamen que les administracions públiques identifiquin aquests sistemes productius, o els seus embrions, per estimular-los i contribuir així al seu desenvolupament i afavorir que els territoris de cine es converteixin en una font de creixement.

La Diputació de Barcelona organitza un seminari sobre ‘Els ajuts europeus 2014-2020 per a projectes culturals’

Butlletí dels governs locals i Europa #1

La Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona organitza el proper 29 de gener a Barcelona el seminari de formació ‘Els ajuts europeus 2014-2020 per a projectes culturals'. En aquesta sessió es pretén donar a conèixer el pressupost de la UE 2014-2020 i els seus principals instruments financers, especialment els que poden tenir incidència en les polítiques culturals, així com les vies d'accés dels governs locals.