Ciència

¿Es esto cultura?

Quiero invitarte a pensar, por eso te hago esta pregunta.

La cultura no es (sólo) qué. La cultura es (también) cómo.

Seguimos con la serie sobre la cultura, su sentido, sus acepciones y percepciones.

Insistimos en la idea de desligar la palabra cultura de contenidos y productos relacionados con las artes porque, siendo éstas una representación cultural, no dejan de ser más que una pequeña parte eso, tan concreto y tan abstracto a la vez, que la susodicha palabra engloba.

Deja de estudiar. Aprende.

Deja de estudiar. Aprende. Cuando menos, ponte a ello.

¿Sabes a qué quieres hacer con tu vida? ¿Sabes qué necesitas saber para hacer eso que quieres hacer? ¿Cuánto más tienes que seguir estudiando para hacer eso que quieres hacer? ¿Sabes que puedes ir aprendiendo según vas haciendo aquello que quieres hacer?

Sigue leyendo pinchando aquí

Museos de la Ciencia en España: entre la Divulgación Científica, el Consumo Cultural y la Creación de Nuevos Referentes Sociales

Xavier Roigé | DEMESCI – International Journal of Deliberative Mechanisms in Science, Vol 3, No 1 (2014), p. 49-72


Resumen: Este artículo explora el desarrollo de los museos de la ciencia en España durante los últimos años. Se analiza en qué medida el contexto social y político ha influenciado el proceso de creación de estos museos y sus contenidos. Por ello, este tipo de instituciones representan un escenario idóneo para entender de qué manera se relaciona la ciencia con la sociedad. En este sentido, el análisis de los procesos de comunicación pública de la ciencia debe tener en cuenta los factores socio-económicos que han condicionado la musealización de la ciencia.

Hidden innovation : policy, industry and the creative sector

Stuart Cunningham | University of Queensland Press

Segons Cunningham, les indústries creatives poden fer una aportació clau a les economies avançades dels països desenvolupats ja què el sector creatiu genera idees, processos, productes i talent de gran utilitat per a la productivitat de tots els sectors econòmics. Cunningham assenyala que tradicionalment, les humanitats, les arts i les ciències socials han estat relegades de les agendes, les polítiques, els programes de recerca i els debats públics. Tot i què, en els últims anys, els canvis estructurals de les economies i societats avançades han portat a un primer pla a les industries i sectors creatius com a motor clau per al desenvolupament i la innovació. Però insisteix que molt del que és innovador en matèria d’indústries creatives està encara amagat. Per aquesta raó, l’objectiu principal del llibre és portar a la llum aquesta innovació creativa encara amagada i mostrar-la des d’una perspectiva de la política internacional i dels debats acadèmics interdisciplinaris que tracten de respondre al canvi profund industrial, social i cultural i que sí vinculen les industries culturals i creatives i el pensament innovador.

El paper dels museus de ciència i tecnologia en els estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya

Belén Laspra Pérez ׀ Redes.com

Les enquestes i estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya apliquen conceptes diferents de museu de ciència i tecnologia, fet que provoca que els estudis proporcionin resultats contradictoris i fins i tot oposats. Cal un criteri unificat que faciliti la comparació de resultats i ofereixi dades més fiables per a la futura presa de decisions. Aquestes són les principals conclusions que n’extreu Belén Laspra Pérez en aquests article publicat a «Redes.com. Revista de Estudios para el Desarrollo Social de la Comunicación». Laspra analitza els Eurobaròmetres de la Unió Europea i les enquestes nacionals de percepció social de la ciència realitzades per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, finalment contrasta els resultats amb els de l’Estadística de museus i Col·leccions Museogràfiques.

«La utilitat de l’inútil. Manifest» de Nuccio Ordine

Aquest manifest s’afegeix a una sèrie d’assajos publicats recentment que reivindiquen la importància dels estudis d’humanitats. Aquest pensador i filòsof italià presenta diferents visions sobre la utilitat i la inutilitat a partir de reflexions literàries, científiques i filosòfiques. L’obra aporta idees sobre la curiositat com a motor del coneixement,  sobre per què alguns sabers es consideren útils i altre inútils o sobre la mercantilització de la universitat.

L'art au risque de la technologie

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.

Tres problemas sobre los laboratorios ciudadanos una mirada desde Europa

Artur Serra | CTS: Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad, Vol. 8, Núm. 23, 2013, p. 283-298


Resumen | Después de una primera ola de Living Labs, estos nuevos ecosistemas de innovación abierta parecen enfrentarse a un conjunto de nuevos problemas que podríamos resumir en los siguientes: ¿Qué papel pueden jugar los Living Labs en relación con la perspectiva de la Sociedad del Conocimiento y qué cambios pueden producir en los actuales sistemas de innovación? ¿Cómo se puede visualizar su escalabilidad y universalización? ¿Cómo serán adaptados por diferentes países y culturas?

La gouvernance de la culture scientifique, technique et industrielle

Rapport d'information n° 412 de Mme Marie-Christine Blandin et M. Jacques-Bernard Magner, fait au nom de la commission de la culture, de l'éducation et de la communication du Sénat (27 février 2013). Le présent rapport d'information entend alimenter la réflexion sur l'évolution de la gouvernance de la culture scientifique vers un équilibre optimal entre un pilotage national cohérent et efficient et le respect de l'identité et du fonctionnement propres des différents acteurs de terrain.

 Publication du Sénat, commission de la culture, de l'éducation et de la communication, 18 mars 2013