Ciència

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia. D’entrada, pot semblar que l’origen de tot plegat és el progrés tecnològic. No ben bé. A l’última entrada del 2017 acomiadàvem l’any amb un robot tan simpàtic com Wall-E. En aquella ocasió us explicàvem que l’origen del concepte “robot” prové, precisament, del camp de l’art; més concretament, de les arts escèniques. Karel Čapek va inventar-se els primers robots a l’obra R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920). En l’obra de teatre, les màquines tenien aspecte humà i la seva funció era fer els treballs massa exigents per a les persones. Així doncs, el robot és txec. De fet, no deixa de ser una evolució de la figura del golem, una criatura de l’imaginari jueu. Per tant, hem d’agrair a l’art que apareguessin aquestes màquines intel·ligents. En ple segle XXI sembla que la tendència s’està invertint. Ara són els robots (o la intel·ligència artificial) qui creen art. Us en deixem uns quants exemples.

Entrevista a Jordi Portabella, dir. CosmoCaixa i Àrea Divulgació Científica

Terrícoles dimecres, 4 de jul. del 2018, a les 18.34

Luís Reales conversa amb l’exregidor de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella, director del CosmoCaixa i de l’Àrea de Divulgació Científica de la Fundació La Caixa.

"En els museus de ciència, com el Cosmocaixa, et pots creure tot allò que veus i llegeixes" ""Els reptes d'un museu de ciència són: una bona estratègia pedagògica per despertar la curiositat i comunicar la ciència" "Barcelona ha d'apostar per l'economia productiva i està ben posicionada per liderar la societat del coneixement"

Com sonar espacial

S’acosta el Sónar. La cita ineludible dels fans de la música electrònica i l’experimentació celebrarà una nova edició entre el 14 i el 16 de juny en diversos espais de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. No cal recordar-ho: el festival reuneix gent de tot el món. Gràcies al seu impacte internacional, la ciutat s’omple d’habitants d’arreu, com si els convoqués una assamblea de l’ONU.

Innovacions en el disseny tecnològic i cultural

Anne Balsamo | Duke University Press

La tecnologia envaeix cada vegada més àmbits de la nostra vida. I ho fa teòricament, per fer-nos la vida més fàcil. La cultura, amb els seus profunds codis i valors, en canvi; no arriba a abastar tots els àmbits de la vida, ni tots els sectors professionals.

La voluntat de ‘Designing culture. The technological imagination’ és que en el disseny i l’aplicació de la tecnologia sigui projectada a partir d’un profund anàlisi de base cultural. Que es tinguin en compte totes les influències i opcions de l’entorn a nivell cultural per tal d’humanitzar al màxim el disseny de les noves tecnologies.

Ciència sí, però per a què?

Olivier Glassey, Jean-Philippe Leresche, Olivier Moeschler (dir.) | Éditions des archives contemporaines

Quina és la utilitat de la ciència més enllà de la ciència? Qui són en última instància els usuaris de la ciència? Com podem detectar els públics de la recerca científica? Es pot mesurar el valor d’ús de la ciència? Quines són els agents socials i polítics legítims per avaluar els resultats de la recerca? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre l’obra col·lectiva ‘Penser la valeur d’usage des sciences’.

Indicadors per a una nova relació. L'Índex de Relació Cultural (IRC)

Bruno Dosseur | AMSCTI

La qualitat i la relació entre públic i institució, és difícil de mesurar segons els indicadors habituals. Però podem fer una avaluació basada en el temps que dura la relació dels públics amb els centres culturals, fent ús de l'Índex de Relació Cultural.

Bruno Dosseur, és director de Le Dôme - Relais d’sciences, un espai entre la recerca i la mediació cultural i científica, i aquesta és  la seva proposta:

Firar-se la ciència

Aprendre ciència pot ser una experiència ben divertida. A l’entrada del passat 6 d’abril us parlàvem de la pàgina web surtderecercapercatalunya.cat, que agrupa aquelles opcions d’oci del territori que cerquen acostar la ciència a la població. En una línia semblant, la Fundación Espanyola de Ciencia y Tecnología (FECYT) ha preparat el 'Libro Verde de las Ferias de Ciencia'.

Qui crea el futur? Teoria de genealogia de futur

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?

La cremà virtual de la falla immaterial

Col·laborativa, experimental, col·lectiva, perifèrica, universal, ubiqua, accessible, diversa, anònima, ecològica, participativa, generativa, oberta, dinàmica, pionera, innovadora, disruptiva, artificial, intel·ligent, tecnològica, autònoma, reactiva, comunicativa, proactiva, social, virtual i inclusiva. És tot els que pot ser i definir la Falla Immaterial.

Les arts des de la demència

Arte, individuo y sociedad | Ediciones Complutense

La demència, és un trastorn que es caracteritza per un deteriorament cognitiu que limita l’activitat diària de qui la pateix, de fet la paraula demència, significa estar privat de la ment. En aquest volum, sota el títol 'Arte y demencia' de la publicació de la Complutenese 'Arte, individuo y sociedad', es pot veure com l’art i la educació treballen conjuntament també en l’àmbit sanitari, per millorar les condicions dels pacients. Diferents exemples il·lustren aquests projectes que podem trobar al Museo del Prado de Madrid, el MoMA de Nova York, o al CCCB de Barcelona.