Ciència

Treballar des de la perifèria per a recuperar el paper central dels treballadors de la cultura

Universidad de Cádiz – Fundación Municipal de Cultura de Cádiz – Diputación Provincial de Cádiz

PERIFÉRICA va néixer l’any 2000, una revista capdavantera a Andalusia que aborda la temàtica de l’anàlisi cultural, té l’objectiu de generar aquest espai de reflexió i debat encaminat a aportar visions perifèriques sobre el fenomen sociocultural amb la vocació d’aconseguir que els treballadors de la cultura recuperin el paper central que els pertoca. Es tracta d’una publicació anual, compartim aquí la seva divuitena edició.

Robots a escena

La robòtica forma part de la nostra vida diària, però sovint passa desapercebuda. Els robots que normalment fan feines mecàniques, poden guanyar protagonisme i arribar a pujar als escenaris?

I+Dones

La invisibilitat de la dona ha estat una característica en l’elaboració del relat històric, gairebé ha afectat a tots els àmbits de la vida, però en la ciència s’ha manifestat com un pes profund que fins i tot ha significat que aquest sector hagi presentat importants barreres d’accés per a les dones. És per això que l’any 2015 es va proclamar per Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, per al dia 11 de febrer.

Abordar el canvi climàtic des dels museus

Jennifer Newell, Libby Robin and Kirsten Wehner [eds.]| Routledge

Exploració vers com tracten els museus el canvi climàtic a partir de la concepció que cal una transformació urgent en la forma de concebre el món i a nosaltres mateixos. El llibre parteix de la base que els museus són un bon lloc per estimular el debat entorn el canvi climàtic. Demostra que són efectius per a fer costat a les transformacions ontològiques i socials que es necessiten amb urgència a tot el món.

Entre l’art i la recerca: ArtNodes

Dir. Pau Alsina | Oberta Publishing

Moltes vegades els processos artístics, i els seus estudis d’investigació, es consideren allunyats de les metodologies d’investigació científiques. Però el cert és que sovint són processos comparables, tant en la forma, com en els objectius.

El progrés cognitiu que s’opté a partir d’una recerca científica, és de naturalesa molt similar als projectes d’investigació artística. Com a prova d’això, trobem a la revista ArtNodes un conjunt d’artícles sobre investigació i recerca artística, en comparació directa amb els estudis científics.

Humanitats i ciències caminen de la mà

Norbert Bilbeny i Joan Guàrdia [eds.] | Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions

És un llibre escrit des de l’acadèmia, la universitat, però amb voluntat de dirigir-se més enllà. Amb l’objectiu central de plantejar possibilitats d’acostament entre la ciència i les humanitats, el que es considera com “una proposta necessària”, tal com prega el subtítol del mateix.

Innovar amb la fusió d'Arts i Ciències

Tal com vam poder debatre a l’Interacció17, la distància entre arts i ciència és cada cop més estreta, i és així perquè cada cop més es valora les possibilitats de multiplicar el seu impacte quan es disposen a sumar les habilitats d’unes i altres disciplines.

Prova d’això, tenim aquest informe de la Nesta, una fundació per la innovació al Regne Unit, que treballa sobre la fusió de les arts i la ciència en l’educació i l’àmbit laboral del Regne Unit per tal de fomentar un entorn de creixement de la seva economia creativa.

L’avaluació com a part integral d’un projecte

FECYT | CRECIM

Aquesta guia constitueix un recurs de consulta per a tots aquells projectes que requereixin dissenyar un pla d’avaluació. Tot i que està orientada a projectes de cultura científica, els principis i mecanismes que posen a disposició també poden usar-se per a projectes relacionats amb altres temàtiques.

On és el públic? Públics ‘in situ’ i públics ‘on line’

Culture et Recherche - Départament des études de la prospective et des statistiques | Ministère de la Culture et de la Communication

La definició de públic segons el DIEC és:

3 1 m. [LC] La gent en general, tothom indistintament. ‘Avís al públic’.

3 2 m. [LC] Conjunt de les persones que assisteixen a un espectacle, a una conferència, etc.

3 3 m. [CO] Conjunt de persones a les quals va dirigida una obra literària, periodística o musical, un mitjà de comunicació, un servei.

Diccionari de la Llengua Catalana 2a Edició. Insititut d’Estudis Catalans.


Aquesta és només una definició de diccionari que com veiem és molt àmplia, però en aquest cas la revista Culture et Recherche vol aprofundir, no tant en un debat sobre els límits de la definició de públic, sinó els límits del públic en un moment on es fonen espais físics i espais virtuals. Busca una definició que va més enllà del públic assistent, i transcendeix l’espai i el temps.

Us desitgem molt bones festes i un feliç 2018!

Aquest any hem pogut comprovar que ciència i cultura cada vegada són més a prop. Però podria arribar un dia que els robots celebressin amb nosaltres les festes, entre neules i torrons?

Robot prové del txec: robota, que significa ‘treball forçat’ o ‘esclavisme’ i s’utilitzava per designar els ‘treballadors llogats’ que van viure en l'Imperi Austrohongarès fins a 1848. Més tard, el mot va ser popularitzat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod en una de les seves peces de teatre, R.U.R. (Rossum's Universal Robots) 1920, per denominar el personatge d'un androide construït per un savi, que era capaç de dur a terme tots els treballs forçats que els humans solien realitzar.

Volem acomiadar l’any amb aquest simpàtic robot, anant de la mà de la ciència i la tecnologia que ens ha acompanyat a través de l'Interacció 2017. I aprofitem per reivindicar, que potser si un dia aquests robots deixen de ser els nostres esclaus, molt probablement arribin a formar part d'una cultura més humana.

 

Bones festes, i fins ben aviat!