Arts visuals

Una caixa d'eines. Les arts en el context social

1 f. [LC] [EI] Instrument manual, com el martell, la serra, la llima, el càvec, la pala, etc., usat per a facilitar operacions mecàniques. Eines de fuster, de manyà.

2 f. [EI] Peça que en una màquina actua directament sobre el material que es vol modificar.

Un martell és una eina. Serveix, per exemple, per clavar un clau a la paret. Més enllà de ser útil per fer bricolatge, un martell no té més funcions, encara que potser els més agosarats potser s’atreviran a usar-lo per obrir nous, amb el perill d’esmicolar la closca i el fruit. Podem dir el mateix del ribot i de les tisores: són eines del fuster o del sastre. En el món digital tenim una altra mena d’eines, com els programaris d’edició d’imatges o les aplicacions web per canviar els formats dels arxius. Però podem posar l’art al mateix nivell? L’art pot ser una eina en contextos socials? O l’art ja és pròpiament social? Fer-se aquestes preguntes implica parlar de mediació artística. Aquest era el tema de la jornada que es va celebrar el dijous 19 de juliol a l’Arts Santa Mònica. El títol: “Les arts en el context social”.

'Territori contemporani'. Capítol 10

Al desè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 6 maig de 2018, encetem el programa a la Sala Josep Uclés de Badalona, una sala d'exposicions ubicada al Centre Cultural El Carme que acull exposicions d'art contemporani.

Coneixem a Mireia Sallarés, una artista que dialoga amb les vides invisibles d'aquelles persones de qui ningú parla.

Acabem a La Fundació Palau al Centre d'art Caldes d'Estrac, un equipament cultural amb programació expositiva i un arxiu especialitzat en Picasso i la cultura catalana del segle XX.

 

Tuit de la setmana

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia. D’entrada, pot semblar que l’origen de tot plegat és el progrés tecnològic. No ben bé. A l’última entrada del 2017 acomiadàvem l’any amb un robot tan simpàtic com Wall-E. En aquella ocasió us explicàvem que l’origen del concepte “robot” prové, precisament, del camp de l’art; més concretament, de les arts escèniques. Karel Čapek va inventar-se els primers robots a l’obra R.U.R. (Rossum’s Universal Robots) (1920). En l’obra de teatre, les màquines tenien aspecte humà i la seva funció era fer els treballs massa exigents per a les persones. Així doncs, el robot és txec. De fet, no deixa de ser una evolució de la figura del golem, una criatura de l’imaginari jueu. Per tant, hem d’agrair a l’art que apareguessin aquestes màquines intel·ligents. En ple segle XXI sembla que la tendència s’està invertint. Ara són els robots (o la intel·ligència artificial) qui creen art. Us en deixem uns quants exemples.

V Jornada de Mediació Artística. Les arts en el context social

Dijous 19 de juliol 2018, de 9.30 a 14.00 hores

Arts Santa Mònica - La Rambla 7 - 08002 Barcelona

Partint de les experiències prèvies realitzades en els àmbits del circ i de la dansa, enguany es proposa una jornada per donar a conèixer els projectes que utilitzen tècniques pròpies de la arts visuals i plàstiques com a eina d’intervenció social.

'Territori contemporani'. Capítol 9

Al novè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 29 d'abril de 2018, comencem a Capellades, més concretament al Museu Molí Paperer. Aquest centre està dedicat a l'estudi del paper i és un testimoni arqueològic del nostre paisatge industrial.

D'altra banda, descobrim l'obra de l'artista Mar Arza, que es construeix amb paraules que no apareixen al diccionari i que inventen mons. No parla, sinó que parallaura, "llaura amb la paraula".

Mediant la mediació

Oriol Fontdevila| consonni

La mediació està de moda. Sobretot en el món de l’educació i la justícia ha esdevingut un concepte imprescindible. Avui en dia, una resolució de conflictes exemplar requereix a totes passades un procés de diàleg per arribar a un acord. Ara bé, stricto sensumediació’ és el pont entre dues entitats independents. Deia Theodor W. Adorno: “La mediación está mediada por lo mediado”. Aquest malabarisme lingüístic del filòsof alemany és el punt de partida de la tesi d’Oriol Fontdevila a ‘El arte de la mediación’: no hi ha art sense mediació i, al mateix temps, la mediació està mediada per l’art.

'Territori Contemporani'. Capítol 8

Al vuitè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 22 d'abril de 2018, arrenquem al Museu de Granollers. La nova seu, construïda el 1976 pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera, és un dels pocs edificis de la Catalunya dels anys 70 concebut com a museu.

Coneixem a Martí Anson, un artista mataroní que diu que no és necessari veure una obra d'art si es pot explicar amb una història curta. És per això que no crea objectes, sinó obres dotades d'històries de vida.

Acabem al Museu de Mataró, un museu pluridisciplinari integrat pels edificis patrimonials de Can Serra, Ca l'Arenas, Torre Llauder i Can Marfà.

Entrevista a Marko Daniel, director de la Fundació Miró

Entrevista a a Marko Daniel, director de la Fundació Miró, al programa 'Terrícolas' de Betevé

"Joan Miró va triar l’entorn natural de Montjuïc per construir la fundació, pensant en l’experiència del visitant com un viatge cap a la seva obra"     

"La tecnologia ens permet explicar l’obra de Miró, a través d’altres llenguatges que connecten millor amb els públics més joves"

Residències artístiques virtuals

Elena López-Martín, Borja Morgado-Aguirre | Arte, individuo y sociedad Vol. 29, nº 3 (2017)

La idea de residència artística, més enllà de la disciplina, sol anar molt lligada a un espai de trobada entre els creadors. De fet, trobem residències artístiques en indrets molt diferents, i creadors que treballen tant en entorns eminentment rurals com urbans. I ja fa temps que aquest espai de trobada és també Internet.