Arts visuals

'Territori contemporani'. Capítol 12

El capítol 12 de 'Territori Contemporani' que es va emetre el maig de l'any passat, parteix de Vilafranca del Penedès. La Sala dels Trinitaris és una Sala d'exposicions municipal destinada a la promoció de l'art contemporani.

Ignasi Aballi, és un pintor que pinta sense pintar, que es fixa en allò que passa quan sembla que no passa res i que mostra la quotidianitat com la cosa més extraordinària del món.

Acaba a Vic, ACVIV el Centre d'arts contemporànies de Vic, es caracteritza pel seu interès en qüestions vinculades a dinàmiques de grup, col·laboratives i socials.

La cultura com a eix transformador

El Govern, a través del Departament de Cultura, ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes.  El text s’ha donat a conèixer aquesta setmana en el marc de la reunió el Consell Executiu, el qual va tractar específicament les actuacions culturals del Govern. També es van aprovar sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments.

A la recerca de la dona desapareguda

Jenna C. Ashton [ed.] | MuseumsEtc

Fem un experiment. Què necessitem: alguna cosa per apuntar i mirada de detectiu. Acostem-nos al museu que ens quedi més a prop de casa. Si pot ser, de temàtica artística o històrica. Passegem-nos per les sales i observem amb atenció els materials expositius. La nostra missió és detectar la presència de dones en el discurs museogràfic. Un cop ben repassada l’exposició fem el recompte. Comparem-lo després amb les referències a homes. No ens enganyem. És força probable que ells guanyin per golejada. Podem repetir l’exercici aplicant altres criteris: orientació sexual, raça, classe, etc. I els resultats seran semblants: els homes heterosexuals blancs de classe benestant ens assaltaran a cada racó del museu. A fi de revertir aquesta situació Jenna C. Ashton ha editat “Feminism and Museums: Intervention, Disruption and Change”.

Entrevista a Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania.

Terrícoles | dimarts, 4 de des. del 2018

Tania Adam conversa amb Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania.

Anuari d'Estadístiques Culturals 2018

La cultura a l’Estat espanyol creix al ritme del turisme cultural.

Com evoluciona l’assistència de públics a les sales de cinema o com es distribueix el treball de la cultura a l’Estat espanyol? Per resoldre aquests interrogants ja tenim aquí l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2018, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio. Com cada any, el seu objectiu és proporcionar una selecció dels resultats estadístics més significatius de l'àmbit cultural procedents de diverses fonts, que faciliti el coneixement de la situació i de l'evolució de la cultura a l’Estat espanyol, el seu valor social i el seu caràcter com a font generadora de riquesa i desenvolupament econòmic.

INTERACCIÓ 18 | Sobre la humanitat dels humans [ Recopilatori ]

Durant tres dies d'octubre la cultura i l'educació van fer un viatge del passat al present i per tots els racons del món que ens va mostrar millor els llaços que les uneixen. Tot seguit trobareu la compilació de tot el que van donar de sí tres dies de jornades d'Interacció18 | Sobre la humanitat dels humans a través de les cròniques de la Clàudia Rius i la Neus Molina, així com tots els vídeos de les ponències i la bibliografia d'Interacció18.

Les arts, formes de transmissió de l’intangible: Carme Solé Vendrell 'WHY' i Claudio Cavalli 'L’Eroico Manoscritto'

Carme Solé Vendrell: el projecte <<WHY>>

amb Carme Solé Vendrell



 

Carme Solé Vendrell: “Alguns monstres viuen en contes, d’altres en la vida d’un infant”

“Encara som a prop dels dies de llegir contes il·lustrats”, deia Eulàlia Bosch a l’hora de presentar la ponència de Carme Solé Vendrell a Interacció18. La il·lustradora ha publicat més de 800 llibres, alguns dels quals també ha escrit, però sobretot és coneguda per les pintures Why? que trobem penjades als balcons de Barcelona. Aquesta és la seva història.

El mal de la cultura neoliberal

Alberto Santamaría | Akal

Creativitat, emocions, imaginació. Si en un exercici de llengua ens demanen que busquem un mot hiperònim que aixoplugui aquesta tríada de conceptes, podríem optar per “art” o, potser, “cultura”. Ara bé, ja fa temps que la retòrica econòmica i empresarial s’ha apropiat d’aquests conceptes. És a dir, la cultura ha estat absorbida per la lògica del capitalisme neoliberal. D’aquesta integració n’ha sorgit un ésser frankensteinià, el “capitalisme afectiu”. Per entendre el sorgiment i l’imperi de l’activisme cultural neoliberal, Alberto Santamaría ha escrit l’assaig “En los límites de lo posible: Política, cultura y capitalismo afectivo”.

Despullar l'educació i la cultura

Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l'educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l'altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l'educació i en l'educació des de la cultura.

INTERACCIÓ18 | Transmissors culturals: crear consciència col·lectiva

<< Fer de les experiències històries: la memòria
La màgia de la traducció: una cultura comú >>

amb Perico Pastor, Salvador Saura, Alicia Gorina, Rita Marzoa


 

Fer de les experiències històries, il·lustracions, llibres o informació; i fer de les històries, il·lustracions, llibres o informació una experiència. Aquesta és la feina fonamental que duen a terme el pintor Perico Pastor, el dissenyador gràfic Salvador Saura, la directora teatral Alicia Gorina i la locutora de ràdio Rita Marzoa. Tots quatre han estat convidats a una de les taules d’Interacció 2018, aquest cop per parlar sobre com a través de la seva feina de transmissors culturals poden crear consciència col·lectiva.