Arts visuals

La figura de l’espectador segons Christian Ruby

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

El GGAC impulsa la campanya 'Viu l’Art' amb la intenció de potenciar les galeries d’arreu del país

El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC)  pretén potenciar les nombroses galeries que hi ha arreu del país. Aquest és un dels principals objectius que s’ha fixat l’associació per la temporada 2013 - 2014.

L’entitat considera que, amb les galeries que hi ha arreu del territori, Catalunya disposa d’un “patrimoni únic com a país”. Per això, defensa la necessitat de reforçar i donar major visibilitat a l’enorme potencial del galerisme existent al país.

The Invisible hand: art in the transition to another economy

Charlie Tims, Shelagh Wright | Mission Models Money

Després de molts debats sobre com l’economia afecta a les arts, l’objectiu dels autors d’aquest document, Charlie Tims i Shelagh Wright, és analitzar de quina manera l’art pot influir en l’economia. Els autors pertanyen a 'Mission Models Money', una xarxa de pensadors i professionals de l’art i la cultura que treballen per crear experiències artístiques amb més valor públic. L’estudi és un encàrrec de l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i el British Council.

Els autors revisen nombrosos treballs anteriors i vinculen molts dels canvis que s’estan produint en la creació i difusió artística a l’actual situació de crisi econòmica i a les seves conseqüències financeres.

Com explicar Catalunya a una llebre morta

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)

Oncurating, issue 18. Social curating and its public: curators from Eastern Europe report on their practises

Aquest número revisa la relació entre comissariat artístic i compromís social en els països de l’Europa de l’Est. Segons les editores, Olga Stefan i Catalin Ghorghe, es tracta de societats immerses en un procés de transformació molt ràpida i profunda on les pràctiques compromeses socialment poden esdevenir formes de resistència política poderoses contra els efectes deshumanitzadors de les polítiques neoliberals. Hi participen autors i professionals compromesos en els debats i discursos amb impacte social i actius en la producció de pràctiques artístiques emancipadores. La revista els convida a reflexionar sobre diversos aspectes, com per exemple, quin significat té lo ‘social’ en l’àmbit del comissariat artístic o quin tipus de projectes tenen més èxit i bona acollida entre els ciutadans.

Ciutat Bella de Kognitif City Projects

NOM:  Ciutat Bella 

ENTITAT:  Kognitif City Projects

WEB:  http://www.ciutatbella.com/

DESCRIPCIÓ: Ciutat  Bella  consisteix  en  una  exposició  urbana  als  carrers  dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composta de diversos homenatges  a  personatges  històrics  que  han contribuït a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la  ciutat.  Diversos muralistes  contemporanis  han  escollit  un  personatge amb  el  qual  han  sentit  una  connexió  personal  i/o  artística,  i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans  dimensions.

Ressonàncies - Experimentem amb l'art

NOM:   Ressonàncies

ENTITAT:  Experimentem amb l'ART

WEB:  http://www.experimentem.org/

DESCRIPCIÓ: Experimentem amb l’ART és una entitat educativa que treballa a partir de l'art contemporani i els processos creatius entesos com a eina per fomentar la capacitat crítica i creativa de les persones. L'activitat principal de l'entitat consisteix en el disseny i realització de projectes artisticoeducatius diversos, així com en la gestió de l'Espai EART, un espai plurifuncional que obre nous camins en la recerca i l’experimentació de diversos vessants del món de l’art i l’educació. L’equip d’Experimentem amb l’ART cerca constantment i articula diferents metodologies i formes de vincular els artistes a projectes educatius que responen als dubtes i objectius que es plantegen des de la pròpia entitat.

A Bao a Qu

NOM:  A Bao a Qu

ENTITAT:  Associació A Bao a Qu

WEB http://www.abaoaqu.cat/

DESCRIPCIÓ: A Bao a Qu és una associació cultural sense ànim de lucre dedicada a la ideació i el desenvolupament de projectes que vinculen creació artística i educació. Fundada el 2004, des dels seus inicis ha introduït la creació a escoles i instituts de la mà de professionals de l’àmbit artístic i cultural. En els seus projectes educatius l’art ha de generar un moviment, unir un aquí (i ara) amb un allí; com el desig, com la imaginació. Com l’emoció, ha de ser moviment i provocar-lo. La potència d’una activitat de creació artística no es mesura en resultats i eficiència, sinó amb la quantitat de desigs, expectatives i aspiracions que posa en moviment; es mesura per la seva capacitat de projectar(-se).

Study on the impact of the EU Prizes for culture

Es publica un informe en què s’avalua l’impacte dels quatre premis que atorga la Unió Europea en matèria de cultura:

  • Premi Unió Europea de Patrimoni Cultural / Premis Europa Nostra (European Union Prize for Culture Heritage,  Europa Nostra Awards)
  • Premi D'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea, Premi Mies Van Der Rohe, (European Union Prize for Contemporary Architecture / Mies van der Rohe Awards)
  • Premi de Literatura de la Unió Europea (European Union Prize for Literature)
  • Premi Unió Europea de Música Contemporània, Premi l’European Border Breakers (European Union Award for Contemporary Music, The European Border Breakers Awards)

Arts Coming

NOM: Arts Coming. Un projecte de cultura contemporània

ENTITAT: Arts Coming

WEB: http://artscoming.com/

DESCRIPCIÓ: Arts Coming és una nova empresa cultural que treballa en la producció, promoció, difusió i venda d’obres d’artistes actuals. Es tracta d’una empresa una mica diferent que treballa amb els artistes per produir noves obres que són significatives en el procés conceptual dels autors però que no s’havien materialitzat abans. Obres de petit format per a un nou mercat de l’art, obres de gran valor però amb un preu popular. Arts Coming selecciona i produeix obres inèdites d’artistes que treballen en processos d’investigació sobre el llenguatge, la crítica de la representació i l’activisme polític, les edicions no són limitades i impliquen processos de producció industrial o artesanal.