Arts visuals

Gallery as community: art, education, politics

«The Street » és una iniciativa de la galeria londinenca Whitechapel Gallery que funciona des del 2008. Es tracta d’un programa sobre el paper pedagògic, social i polític de les galeries d’art i la seva relació amb les comunitats on s’ubiquen. Aquesta obra, editada per la mateixa galeria i coordinada per una de les seves curadores, Marijke Steedman, recull les converses amb alguns dels participats (comissaris d’art, artistes i directors i responsables d’educació de galeries d’art del Regne Unit).

L’objectiu del programa és proporcionar un espai de reflexió perquè els professionals i els artistes puguin debatre de manera oberta sobre quin ha de ser el paper i la funció d’aquestes institucions artístiques en la societat actual, en un context social, polític i econòmic que ha variat molt en els últims anys. S’hi fa referència al període de govern laborista, on segons Steedman, el finançament públic era generós però condicionava les institucions artístiques a assumir un paper d’agents de regeneració urbana i de cohesió social i se’ls reclamaven resultats econòmics, en detriment de l’experimentació artística.

L’oeuvre commune. Affaire d’art et de citoyen

El sociòleg Jean-Paul Forumentraux analitza en profunditat una iniciativa francesa molt interessant que replanteja els processos dels encàrrecs públics d’una obra i la seva realització. Es tracta de Noueaux Commanditaires, un col·lectiu de suport i mediació artística i cultural promogut per l’artista François Hers i la Fondation de France el 1991, que té per objectiu plantejar aquests encàrrecs com a veritables processos participatius que atorguin un paper actiu a la ciutadania, així com vincular la creació artística amb els problemes i inquietuds reals de la societat. La funció de Nouveaux Commanditaires és incentivar el diàleg entre els artistes, la ciutadania i els agents públics i privats implicats mitjançant l’establiment de protocols consensuats entre totes les parts.

A Interacció trobareu: Kognitif City Projects

Kognitif presenta el projecte Ciutat Bella, una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

CIUTAT  BELLA  consisteix  en  una  exposició  urbana  als  carrers  dels barris que conformen Ciutat Vella de Barcelona. La mostra estarà composada  per  vàrios homenatges  a  personatges  històrics  que  han contribuit a la transformació de la cultura, la societat o el paisatge de la  ciutat.  Muralistes  contemporanis  han  escollit  un  personatge amb  el  qual  han  sentit  una  connexió  personal  i/o  artística,  i desenvoluparan el seu homenatge en format mural sobre parets mitgeres de grans dimensions.

Ciutat Bella, la transformació creativa de la ciutat a través d'intervencions artístiques sobre mitgeres de gran format


CIUTAT BELLA - DESCRIPCIÓ

Una reflexió sobre la transformació de la ciutat a través d’una mostra expositiva composada per grans superfícies a l’espai públic.

En Interacció encontraréis: El arte urbano como motor renovador de la sociedad

Urban Art Foundation es una iniciativa sin fines de lucro creada por la productora de eventos Ópera & Flamenco Productions que surge como resultado del encuentro entre Óscar Martos, director-fundador de la empresa, la directora de teatro Dominique Serena Antignano y una filosofía común: el arte urbano como el motor renovador de una comunidad.

Salir de la exposición (si es que alguna vez habíamos entrado)

Martí Manen, jove comissari independent i crític d’art, reflexiona en aquest recomanable llibre sobre la idea clàssica d’exposició i ens convida a repensar maneres més efectives perquè l’art connecti amb la societat.

L’obra es divideix en dues parts. La primera recull textos breus de l’autor – alguns inèdits i altres ja publicats – on apunta, observa, reflexiona i dialoga amb ell mateix, amb el lector i amb el públic sobre les maneres de produir, exhibir i comunicar l’art contemporani. Els textos no són teòrics sinó pensaments i reflexions sorgides durant la preparació dels seus projectes professionals i durant els seus viatges i visites a exposicions de tot el món.

Manen proposa que la exposició s’obri a l’error, a l’experimentació, que no es converteixi en un aparador d’art sinó que hi passin coses, que no estigui limitada pel temps i l’espai sinó que esdevingui un temps actiu, una prova constant, amb voluntat crítica i al mateix temps constructiva.

Galerisme a Barcelona 1877-2012

El llibre 'Galerisme a Barcelona 1877-2012', editat per l’Ajuntament de la ciutat i l’associació de galeries Art Barcelona, repassa la història de les galeries d’art de la ciutat de Barceloan des dels seus inicis fins a l’actualitat.

L’estudi es divideix en tres parts històriques diferenciades: la que aplega la història del galerisme fins a l'esclat de la Guerra Civil; la del panorama de la llarga postguerra, des dels anys quaranta fins als setanta, a partir dels estudis existents de J.F. Yvars sobre la galeria René Metras i de les memòries de Joan Gaspar i Elvira Farreras; I, finalment, l’últim capítol i el més extens, està centrat en els anys setanta fins a l'actualitat

Value, Measure, Sustainability: Ideas Towards the Future of the Small-Scale Visual Arts Sector

Us presentem el segon informe de Common Practice, un grup de recerca que treballa per al reconeixement i la difusió del sector de les arts visuals contemporànies de petita a escala a Londres. Actua com a centre de recursos i coneixement i desenvolupa el diàleg amb altres organitzacions d’arts visuals a escala local, nacional i internacional.

L'informe, elaborat per Rebecca Gordon-Nesbit, analitza com les petites empreses i institucions d’arts visuals poden obtenir finançament en l’actual situació de crisi econòmica i com avaluar-ne els seus beneficis, no només econòmics, sinó també artístics i culturals. S’hi presenta com poden obtenir fonts de finançament privades i nous esquemes de col·laboració en un context artístic global també canviant.

Cultura de Transició (CT)

Dos volums imprescindibles per conèixer millor la realitat cultural espanyola durant el període de la transició. Ambdós desmunten els relats oficials que defensen que la transició va ser un procés monolític, modèlic i inqüestionable, i posen de manifest les seves paradoxes i contradiccions.

«CT o la Cultura de la Transición» és una publicació d'autoria compartida i dirigida pel periodista Guillem Martínez, que repassa amb visió crítica els darrers 35 anys de cultura espanyola. Una cultura consensuada, vertical i autoritària que ha actuar com el paradigma cultural hegemònic i unificador de consciències polítiques i socials, esdevenint l’únic marc possible de realitat des de la Transició fins avui dia.

Segons Martínez, la CT sorgeix del primer pacte oficial entre el franquisme i l’oposició (1977) que suposar l’eliminació dels moviments socials i la renúncia a propostes democràtiques més àmplies (com la democràcia econòmica).  Afirma que es va produir una desarticulació de la cultura que va acabar amb les expressions socials i culturals antagòniques o dissidents, amb els escenaris de producció alternatius i amb les memòries d’altres identitats col·lectives. El resultat ha estat una cultura incapaç de parlar de la realitat, incapaç de plantejar conflictes i molt vinculada a l’Estat. 

Una col col·lectiva

LaCol és un col·lectiu de joves arquitectes, amb una clara voluntat de treball horitzontal, que vol posar l’arquitectura al servei de la transformació social, tot intervenint en l’entorn proper. El seu local al barri de Sants va inspirar-los el nom del col·lectiu, ja que si llegiu local a l’inrevés n’obtindreu el nom.

LaCol treballa des de l’activisme i l’activitat ciutadana. Una de les últimes iniciatives consistí, en aquest sentit, en una sèrie d’actuacions a diferents terrats de Barcelona per tal de refer els lligams socials propis de les trobades entre els veïns, que aquests espais propiciaven. Però LaCol és coneguda, sobretot, per la seva actitud combativa a favor dels espais comuns del barri, com el Bloc 11 de Can Batlló, tot treballant amb els veïns, assessorant-los i assumint projectes des del coneixement de la realitat social del barri i de les seves necessitats. Per això LaCol és un taller d’arquitectura atípic, en què la implicació dels seus membres en el teixit social esdevé gairebé un requisit previ al treball arquitectònic que, posteriorment, se’ls pugui encarregar.

1