Arts visuals

'Territori contemporani'. Capítol 9

Al novè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 29 d'abril de 2018, comencem a Capellades, més concretament al Museu Molí Paperer. Aquest centre està dedicat a l'estudi del paper i és un testimoni arqueològic del nostre paisatge industrial.

D'altra banda, descobrim l'obra de l'artista Mar Arza, que es construeix amb paraules que no apareixen al diccionari i que inventen mons. No parla, sinó que parallaura, "llaura amb la paraula".

Mediant la mediació

Oriol Fontdevila| consonni

La mediació està de moda. Sobretot en el món de l’educació i la justícia ha esdevingut un concepte imprescindible. Avui en dia, una resolució de conflictes exemplar requereix a totes passades un procés de diàleg per arribar a un acord. Ara bé, stricto sensumediació’ és el pont entre dues entitats independents. Deia Theodor W. Adorno: “La mediación está mediada por lo mediado”. Aquest malabarisme lingüístic del filòsof alemany és el punt de partida de la tesi d’Oriol Fontdevila a ‘El arte de la mediación’: no hi ha art sense mediació i, al mateix temps, la mediació està mediada per l’art.

'Territori Contemporani'. Capítol 8

Al vuitè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 22 d'abril de 2018, arrenquem al Museu de Granollers. La nova seu, construïda el 1976 pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera, és un dels pocs edificis de la Catalunya dels anys 70 concebut com a museu.

Coneixem a Martí Anson, un artista mataroní que diu que no és necessari veure una obra d'art si es pot explicar amb una història curta. És per això que no crea objectes, sinó obres dotades d'històries de vida.

Acabem al Museu de Mataró, un museu pluridisciplinari integrat pels edificis patrimonials de Can Serra, Ca l'Arenas, Torre Llauder i Can Marfà.

Entrevista a Marko Daniel, director de la Fundació Miró

Entrevista a a Marko Daniel, director de la Fundació Miró, al programa 'Terrícolas' de Betevé

"Joan Miró va triar l’entorn natural de Montjuïc per construir la fundació, pensant en l’experiència del visitant com un viatge cap a la seva obra"     

"La tecnologia ens permet explicar l’obra de Miró, a través d’altres llenguatges que connecten millor amb els públics més joves"

Residències artístiques virtuals

Elena López-Martín, Borja Morgado-Aguirre | Arte, individuo y sociedad Vol. 29, nº 3 (2017)

La idea de residència artística, més enllà de la disciplina, sol anar molt lligada a un espai de trobada entre els creadors. De fet, trobem residències artístiques en indrets molt diferents, i creadors que treballen tant en entorns eminentment rurals com urbans. I ja fa temps que aquest espai de trobada és també Internet.

De l'Skrik a la screen

Et lleves i quan puges la persiana t’adones que fa un magnífic dia de primavera. Estàs de bon humor perquè és divendres i ja s’acosta el cap de setmana. Mires el mòbil i… horror, avui és dilluns! Quina cara posaries si et passés això?

'Territori Contemporani'. Capítol 7

Al setè capítol de 'Territori Contemporani', emès el diumenge, 15 d'abril de 2018, comencem a Terrassa. Ubicat a l'interior de la Sala Muncunill, l'Espaidos vol acostar els ciutadans a les pràctiques artístiques emergents.

L'obra de Lúa Coderch és una invitació a transitar per la vida a través d'idees, anècdotes i altres derives narratives.

A Lleida, coneixem DAFO, un projecte nòmada que repensa l'art i la cultura a partir de les nocions d'identitat i autoritat, des d'allò personal i col·lectiu
 

Abecedari de la participació cultural a Catalunya

Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig | CoNCA


Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya, tal com recordava a la presentació el president de l’organisme, Carles Duarte. I és que per tal d’establir polítiques culturals efectives és imprescindible fer una diagnosi acurada del context. L’informe el va presentar un dels autors, el sociòleg Antonio Ariño, el passat 17 de maig a l’Auditori del MACBA.

Com es comença una sèrie? Quines són les claus de de l’èxit de les sèries catalanes que han triomfat?

ESCRIPTURA TELEVISIVA AMB NÚRIA PARERA

Com es comença una sèrie? Quins arguments són els adequats? Com es tracten els personatges i les trames? Quines són les claus de l’èxit de les sèries catalanes que han triomfat? Com s’organitza un equip de guió? En aquest taller es volen respondre totes aquestes preguntes, així com fer exercicis pràctics perquè els alumnes aprenguin a crear un arc argumental, a fer una escaleta i a dialogar-la, donant ànima als personatges que hauran inventat. L’objectiu és que acabin amb les eines suficients per, en el futur, desenvolupar la bíblia de la seva pròpia sèrie.

Jornada 'Present i futur de les residències artístiques a Catalunya'

Dimecres, 6 de juny de 2018 (de 9.00 a 14.00 hores)

Aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB (Montalegre 5, 08001 Barcelona)

Durant l’any 2017 el CoNCA ha promogut la realització d’un estudi que, amb el nom de Mapa de residències artístiques a Catalunya, ha fet una proposta de definició de la missió i les línies de servei dels programes de residències artístiques, així com de la seva funció en els centres de creació i producció i de la seva tipologia, i ha plantejat una recerca per disposar d’un directori i mapa de les que hi ha actualment a Catalunya.

1