blog de montessp

Coses que els empresaris de la cultura, l’educació i el lleure volien sentir

No sempre és fàcil parlar del món de l’empresa quan s’aborda des de les polítiques culturals, educatives o socials. Un lloc comú poc explicitat en veu alta però present en el tarannà del país castiga la iniciativa particular quan gosa aventurar-se en els sectors que podríem anomenar d’interès col·lectiu o de promoció del be comú. L’activitat econòmica lligada a aquests àmbits és sempre sospitosa d’abús de posició, d’aprofitament dels recursos públics en benefici propi o de mercadeig indigne amb les necessitats socials.

Gestió comunitària. Qüestions prèvies

Un seguit de circumstàncies d’origen divers han fet que en els darrers mesos bufin vents favorables a l’impuls de polítiques culturals que posen l’accent en la gestió comunitària i la perspectiva social dels seus continguts. La puixança de forces polítiques que fan bandera d’aquest model, el seu accés al govern de diversos municipis (Barcelona i Badalona al capdavant) i el seu pes creixent en els espais de debat a nivell nacional obren perspectives gairebé inèdites en aquest àmbit. Cal tenir en compte, a més, que aquestes forces basen bona part del seu predicament social en moviments o col·lectius de base que en molts casos han dut a terme (o ho han intentat) experiències d’aquestes característiques, de manera que tenen a l’abast referents incipients, però ben reals.

La cultura en risc: entre l'eficiència i l'austeritat

La revista ITEM, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya, ha alliberat ara (fins ara només era accessible per als seus associats) aquest article que vaig escriure pels volts de maig de 2012. Les circumstàncies polítiques han variat moltíssim des de llavors però, curiosament, gairebé un any després, l'afectació sobre el món cultural s'ha multiplicat i dona una nova dimensió a coses que deia en aquell moment. Aquí en teniu una presentació-resum i acte seguit l'enllaç amb l'article.