Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Entrevista a Montserrat Vallès Fuster i Joan Pascual Ros


'El curs ens ha donat eines, recursos i base teòrica per explorar noves maneres de relacionar-nos'

'Cal pensar des de la ciutadania i fer un esforç per posar-nos al seu lloc i investigar, intuir i imaginar quins canvis podem realitzar en les programacions'

Darreres perspectives sobre ciència en les polítiques culturals


L’interès per la ciència no ha deixat de créixer en els darrers anys en els àmbits local i global: els avenços tecnològics, l’evolució dels sistemes d’innovació i el desenvolupament de processos de recerca i transferència de coneixement, més oberts, participatius i transdisciplinaris, estan marcant les agendes dels governs, vinculades a l’aprofundiment de la concepció de la ciència com a component essencial de la cultura.

Cultura, medi ambient i emergència climàtica. Com actuar en l’àmbit de la gestió i les polítiques culturals locals

 

Jordi Baltà Portolés i Herman Bashiron Mendolicchio
 

La darrera publicació del CERC és un estudi realitzat amb la col·laboració d' Innovación, Transferencia y Desarrollo (ITD) en el qual s’analitzen les relacions entre la cultura, el medi ambient i l’emergència climàtica des de la perspectiva de les polítiques i la gestió culturals a escala local.

Begoña Román: ‘La presencialitat és la condició sine qua non de l’experiència estètica’


Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.
 

Begoña Román és professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Membre del grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya "Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política".
 

Migracions, diversitat i cultura popular catalana


 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

  • Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants

Qui habita els marges?


         
Des de la perspectiva feminista interseccional, els marges son aquells indrets perifèrics fora del centre. És a dir, son un espai físic i alhora simbòlic on hi habiten aquelles persones que no segueixen la norma, és a dir, que qüestionen l’estatus quo amb la seva manera d’estimar, pel seu origen o per la seva condició social. Com a marginades, per tant, es troben allunyades del centre i conseqüentment estan fora del poder.

Els carrers, són nostres? El gènere en les narratives i lèxics urbans


La reflexió sobre la transformació de l’espai públic en el context de la pandèmia i la recuperació de la crisi es troba en plena expansió. Mentre els processos que s’anunciaven en els darrers anys, com la normativització de l’espai i la privatització dels seus usos, les desigualtats socials i el desmantellament de les iniciatives comunitàries, han anat constrenyent l’espai públic, des de la cultura creixen els esforços per analitzar les noves relacions entre espai, poder i cos que s’han materialitzat als carrers,  i per crear noves epistemologies a partir de les quals construir les ciutats del futur,

Noves governances. La gestió comunitària de la cultura en la crisi i més enllà



Actualment els governs locals estan apostant de manera significativa per una nova governança de la cultura amb l’accent en la gestió comunitària, com a element de cohesió social que relaciona persones, entitats, col·lectius i institucions. La pandèmia i la crisi consegüent han accelerat el trànsit cap a la configuració de models més resilients per a les ciutats que, a més d’enfortir i fer créixer els ecosistemes creatius locals, puguin fer front a futures adversitats.

La cultura com a terreny problemàtic...


La nova aliança editorial de Trànsit Projectes amb l’argentina rgc Ediciones busca acostar alguns dels títols emblemàtics del segell especialitzat en publicacions sobre la gestió i les polítiques culturals. Aquest primer transvasament transatlàntic ha portat dos títols a les nostres llibreries. ‘Valorizar lo propio, potenciar lo común’ de Diego Benhabid y Ricardo Santillán Güemes, i ‘Política cultural y desacuerdo’ d’Alexandre Barbalho, a les pàgines del qual se'ns proposa sortir del terreny conegut, i fins i tot autocomplaent, per experimentar la cultura com a desacord.
 

L’altra cara de la moneda: el benestar dels treballadors de la cultura


La relació entre cultura i benestar son cada vegada més evidents i analitzats. Així es va demostrar a Interacció 2021, dedicada precisament a com es relacionen cultura i salut. L’expressió mens sana in corpore sano va prendre tot el sentit a la jornada Interacció21 i es va concloure que la cultura en aquesta màxima hi té molt a veure.