Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Mapping of CCI export and internationalisation strategies in EU member states

Informe on s’analitzen i comenten les estratègies i els organismes que donen suport a l’exportació i internacionalització en el sector de les indústries culturals i creatives (ICCs) a la Unió Europea. Elaborat per Judith Staines i Colin Mercer, membres de la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC les sigles en anglès), proporciona dades sobre el context, les tendències i les xifres d’exportació. Elabora una sèrie de recomanacions i ofereix un llistat amb 230 organismes que treballen en exportació d’ICC (inclou ens governamentals, ONGs, entitats privades i comercials, empreses, mitjans de comunicació i organismes internacionals) i 50 festivals, fires i altres esdeveniments que promouen l’exportació i la internacionalització de béns i serveis culturals i creatius. L’estudi també recull més de 100 publicacions, informes públics i avaluacions dels últims cinc anys.

Anàlisi de l’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera i les Falles d’Isil

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol disposar d’elements que permetin valorar l’impacte real (econòmic, social i cultural) dels esdeveniments de la cultura popular i tradicional. El 2012 va establir els objectius i les línies metodològiques per a la realització d’estudis focalitzats en l’anàlisi de l’impacte econòmic i l’encarregà al consultor Toni González dos estudis sobre les Falles d’Isil i l’Aquelarre de Cervera.

Els estudis permeten dimensionar la magnitud dels esdeveniments a escala local: la celebració de les Falles representa un 0,60% del PIB anual de les Valls d’Àneu, i l’Aquelarre un 0,13% del PIB de la Segarra.

En torno a la investigación artística. Pensar y enseñar arte: entre la práctica y la especulación teórica

En aquesta última dècada s’ha consolidat l’ús del concepte «investigació artística» per referir-se a una nova disciplina entre la pràctica artística i l’especulació teòrica. En aquesta obra col·lectiva es reflexiona sobre aquesta nou àmbit que intenta situar la producció artística dins el marc de l’economia del coneixement i definir la funció de l’art dins la societat contemporània. Segons els autors - artistes, comissaris, crítics i historiadors de l’art – també obeeix a la necessitat de posicionar l’educació artística en els esquemes de l’ensenyament superior, cada vegada més preocupat per la possibilitat d’homologar els currículums acadèmics i de quantificar els processos d’aprenentatge.

Museos en la era digital: Estudio. Dosdoce.com, EndeComunicación

Si admitimos que Internet ha cambiado radicalmente la manera en que las personas buscan y encuentran todo tipo de contenidos culturales y de ocio, ¿de verdad se piensa que los museos, centros culturales y galerías de arte pueden ofrecer la misma experiencia de ver una exposición o colección en el siglo XXI sin asumir ninguna transformación?

Los museos, centros culturales y galerías de arte no pueden mantenerse al margen de esta transformación que está afectando directamente al consumo de productos culturales y por lo tanto al acceso al arte y a la cultura desde cualquier perspectiva. Tampoco pueden negar la demanda, por parte del espectador, de experiencias interactivas, no siempre explicadas con el ejemplo del juego como práctica.

Convocatòria per crear una Plataforma Europea de festivals

La Comissió Europea ha publicat una convocatòria per desenvolupar un projecte pilot de creació d'una Plataforma Europea de festivals en l'àmbit de la cultura. L'objectiu és aprofitar el teixit de festivals present a Europa per contribuir a les diferents polítiques comunitàries en àmbits com la innovació o la inclusió social, i transmetre els principals valors de la UE, entre ells la diversitat i el diàleg intercultural.

Aquest projecte pilot pretén estimular el nombre de festivals amb dimensió europea en la seva programació; ha d'implicar festivals d'almenys quinze Estats membres; i proposar una estratègia de marca convincent.

Apunts #17

Encerts i desencisos del micromecenatge de Pedralbes. Martí Casa i Payàs. Embadalits

La cultura encara els seus reptes

És sostenible la cultura tal i com la concebem avui dia? ¿Fins a quin punt el món local ha d’assumir competències i responsabilitats que no li pertoquen? ¿Parlar de sostenibilitat és una restricció al caràcter central de la cultura? ¿Quin paper ha de jugar el sector privat i el mecenatge? Aquests i altres interrogants han centrat el diàleg entre els convidats al debat “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”, que ha tancat l’edició 2013 d’Interacció.

What Next?

What Next? (I ara què?) és un col·lectiu cada vegada més gran d’organitzacions artístiques i culturals que es reuneixen per promoure, donar suport i debatre sobre al treball cultural que dia a dia es desenvolupa al llarg de tot el Regne Unit. Tenen per objectiu establir aliances amb els polítics i les comunitats i difondre els temes debatuts a les organitzacions artístiques a través de correus electrònics. El col·lectiu vol ser una mena de catalitzador del debat nacional sobre les arts i la cultura i activar el desenvolupament de projectes conjunts.

El passat 29 d’abril What Next? va celebrar una conferència a Londres que va reunir a més 650 professionals  i activistes que van debatre sobre com involucrar més a la ciutadania i a les comunitats en l’art i la cultura. La reunió va provocar una allau de respostes a Twitter. El col·lectiu de professionals del sector cultural Arts Professional (AP) ha recollit alguns d’aquests tuits i ha demanat al seus autors que ampliessin les seves aportacions al seu blog. 

Centralitats i marginalitats: l’ombra de Barcelona

l debat de dijous a la tarda, moderat per la periodista Núria Ribó, ha abordat dos conceptes tan polisèmics com polèmics per al món local: la centralitat i la marginalitat. Localisme, universalitat, finançament, sostenibilitat, proximitat i diàleg entre municipis de grandàries diverses són aspectes que han aflorat en el decurs del diàleg.

Abrir los posibles. Los desafíos de una política cultural hoy

Marina Garcés | menoslobos

Cuando la cultura se ha convertido en el principal instrumento del capitalismo avanzado, ¿tiene sentido plantear de nuevo la necesidad de una política cultural? En estas líneas argumento que sí: más allá de la gestión cultural, pública o privada, que administra bienes y productos considerados culturales, es necesario plantear una verdadera relación entre política y cultura. Esto significa, a mi entender, hacer posible la expresión autónoma a través de la cual una sociedad puede pensarse a sí misma. La cultura no es un producto a vender ni un patrimonio a defender. Es una actividad viva, plural y conflictiva con la que hombres y mujeres damos sentido al mundo que compartimos y nos implicamos en él. Por eso una política cultural hoy sólo puede apuntar hacia la necesidad de “desapropiar la cultura” para hacer posible otra experiencia del nosotros. Éste es hoy el desafío. Atreverse a asumirlo pasará, necesariamente, por ir más allá de tres lugares comunes que codifican el ámbito de lo cultural: 1) más allá de la tiranía de la visibilidad, 2) más allá de la trampa de la actividad y 3) más allá de la idea misma de cultura.